espriu vs aspriu; asprivesa, asprivor; espriuejar

No volia deixar acabar l’any Espriu sense dedicar un mot a un dels grans autors que ha nodrit la nostra literatura. No se m’ha acudit res millor que dedicar-me a indagar sobre els significats del seu cognom. Navegant he trobat aquest Aspriu, al Punt Avui, que acaba amb una pregunta ben inquietant:

Podem donar motius perquè els escolars no l’odiïn de per vida i Espriu deixi de ser aspriu?

Per que sigui de més bon pair, maridem-ho tot amb Indesinenter (sense repòs!), una cançó escrita pel mateix Espriu i musicada per Raimon que clou així:

…

Salvat en poble,

ja l´amo de tot,

no gos mesell,

sinó l´únic senyor.

_______________________________________________________________________

ESPRIU, -IVA adj.  (No normatiu, variant escriptural d’aspriu,-iva)

1. Broix, pur, sense mescla (Tarragona, Benassal). Sang espriva. Aigua espriva. Al Maestrat es diu especialment del blat, ordi o altres cereals o llegums que són purs en llur espècie. Sinònims: aspriu, pur, broix, límpid, castís, incontaminat, impol·lut, immaculat, mer (usat sempre davant del substantiu que qualifica). Altres adjectius com depurat o acendrat no els considero sinònims perquè entenc que espriu fa referència a quelcom que té puresa d’origen i no ha necessitat d’un procés de purificació previ per assolir-la.

A les fonts del Llobregat l’aigua brolla així d’aspriva! Quan arriba a Barcelona d’aspriva ja no en té ni la a!

2. Magre, flac; es diu especialment del blat o del sègol quan l’espiga és magra i de poc gra (Pla d’Urgell). Vegeu també aspriu m. significat 2. Sinònims: magre, flac, sec, escardalenc, esmerlit, hèctic, ètic, eixut de carns, begut de carns, esquelètic, secardí, esbarrellat, tabescent, macilent, demacrat, descarnat, prim, remagrit, anorèctic.

Aspirant espriva a Miss Univers que de ben segur es priva molt de menjar.

• Espriu: llinatge existent a Sta. Coloma de Farners, a la Costa de Llevant i al Pla de Barcelona. En efecte,  Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners ara fa ja més de 100 anys! Vegeu també: Salvador Espriu i Castelló. A la majoria de fotos Espriu honora el seu cognom i fa una fila ben aspriva: flac, amb un semblant esquerp, inaccessible. Per això he posat aquesta, que trobo és l’excepció a la regla:

Salvador Espriu rient sense rastre d’asprivesa!

Etimologia: variant escriptural d’aspriu probablement sorgida per errors en la transcripció de la la a neutra inicial. Coses que passen amb les vocals neutres!

_______________________________________________________________________

ASPRIU, -IVA adj.

1. Rude, selvàtic. Que té una rudesa repel·lent al tracte o al trànsit. Un camí aspriu. Una mula aspriva. I aquella idea tòpica del “grotesc” d’Espriu no només se’t fa present, sinó que et persegueix i se’t menja mentre vas avançant. El camí expositiu esdevé d’allò més aspriu. Un homo aspriu com una mula jove, Roq. 16. Ahont fa niu l’esparver | o boten cabres asprives, Costa Trad. 37. Faran el niu per les roques asprives, Carner Sonets 99. Una paraula aspriva | pot eixugar per sempre la font viva | de la maternitat, Alcover Poem. bíbl. 65. Sinònims: selvàtic, fragós, muntès o munter, escabrós, abrupte, espadat, escarpat, isard, silvestre, rústec, bast, ardu, arduós, asprós. I sinònims referents a un caràcter aspriu: Sinònims: aspre, rude, tosc, esquerp, esquiu, salvatge, salvatgí, isard, feréstec, indòmit, intractable, sorrut, insociable, misantrop. Vegeu també l’apunt: Persona aspriva.

molestant la mula aspriva amb un aspriu!

2. Sec, broix, no mesclat ni mitigat amb altra cosa (Tortosa). …hi ha gent ben tota sola, Rafel, gent tan tota sola com tu davall terra, i que transiten amb la magror aspriva d’un llarg paisatge espesseït de rèmores, Sebastià Alzamora, de Rafel p.33-34. A la Font Mala… si hi cau un moltó… al poc rato ja se li han fus les molles, quedant-se en los ossos asprius, Moreira Folkl. 38. Versos de quars poc asprius. Sinònims: vegeu sinònims del significat 1 d’espriu. Variants dialectals: espriu.  ‘Si n’era Aspriu o Salvador…’

• En pèl aspriu: bístia que va sense sella ni cap guarniment (Tortosa). Sinònims: desensellat, descinglat, desbastat, desalbardat, desguarnit.

Mul aspriu en pèl aspriu!

Etimologia: primera datació al segle XIX. Provinent del llatí asprīvu, derivat de aspĕru ‘aspre, desplaent al tacte’,  amb el mateix significat.

I pels amants del bon vi:

• Pardas Aspriu Negre: vi de terrer del celler Pardas, situat a la finca Can Comas, a mig camí entre Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Entenc que l’ús d’aquest adjectiu per a qualificar aquest vi no és gens casual sinó que vol expressar l’essència dels terrenys d’on ha sorgit.

_____________________________________________________

ASPRIU m.

1. Lloc o terreny inaccessible. Si el terreny és inaccessible a a causa del seu pendent tenim una bona colla de Sinònims: precipici, timba o timbera, cingle, cinglera, balç, balcera, esbalçader, espenyador o despenyador, penyater, fall, penya-segat, ribàs, espadat. I si ho és per la malesa que hi ha en tenim una colla més: Sinònims: bardissar o bardissam, esbarzeram o esbarzerar, boscúria, garriga, garrigar, brolla, brut, jungla.

Isard gaudint d’un aspriu!

Tot i que normativament aspriu no té femení, si no vaig errat en aquest poema dedicat a Formentera, Marià Villangómez el feminitza: …| Nu i esquerp pla formenter | de marès i roca viva, | sense defensa en l’aspriva | mossegada del febrer¡

2. Cereal (Puigcerdà). Sinònims: xeixa o forment, tosella, blat, espelta.

• Aspriu mitadenc: casta d’ordi de gra molt prim (Gandesa). Sinònims: ordi, malt, pàmula o ordi palmell.

Ordi. Cliqueu a la imatge per llegir un apunt interessant sobre aquest cereal.

Etimologia: obtingut per substantivació de l’adjectiu aspriu.

_____________________________________________________

ASPRIVESA f.   o ASPRIVOR f.

Qualitat d’aspriu. Sinònims: rudesa, toixarrudesa, salvatgia, tosquedat, rustiquesa o rusticitat, brusquedat, aspror o aspresa, brutalitat.

No se la imaginava tampoc a la taula del seu pare, amb aquella asprivesa d’expressió, com si tothom li degués alguna cosa.

Mirant enrere, el tossal de la Feixa mostra la seva asprivesa.

…Veus Àfrica, dels béns del món avara, | inculta i tota plena d’asprivor,… Luís de Camões, Els Lusíades.

Etimologia: són els únics mots que deriven d’aspriu en comptes de fer-ho directament d’aspre.

_____________________________________________________

ESPRIUEJAR v. intr.

 1. Inspirar-se una obra en la de Salvador Espriu. La meva obra espriueja una mica sobretot els meus primers poemaris, amb tota humilitat!

2. Recitar espriu. Aspirar aspriu. Artistes de diferents disciplines espriuegen a partir de l’Espriu menys espriu, més quotidià, més sorprenent.

Etimologia: verb format a partir del cognom de l’escriptor Salvador Espriu.

_____________________________________________________

Acabo amb una cita d’Espriu que li escau una miqueta a aquest bloc:

 “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa.”