fiasco


Fiasco és una d’aquestes paraules que per terminació ens sona a barbarisme; però no ho és! De fet, en català normatiu només la podreu fer rimar consonantment amb tabasco, ja que la resta d’opcions que se us puguin acudir: asco, atasco, frasco, ternasco, etc. si que són castellanismes!

La curiositat per saber d’on diantre ha sortit i el fet que el trobo un mot divertit de pronunciar, han estat motius suficients per fer fiasco! I per amenitzar la lectura el tema Down, d’un grup que ha gosat anomenar-se: Oh No Fiasco!

_____________________________________________________________

FIASCO m.

1. Fracàs, mal èxit, d’una empresa, d’un espectacle i especialment d’un autor, d’un artista, prop del públic. La consulta tindrà un bon èxit; no serà pas un fiasco!Sa funció de novillos que fé fiasco diumenge passat, Ignor. 63. La primera sorpresa per a mi és que èxit no sempre és sinònim de resultat positiu, sinó que també pot ser negatiu: mal èxit! En efecte, èxit prové del llatí exitus que pot significar sortida, d’on deriva el mot anglès EXIT que veiem habitualment a totes les d’emergència; però també resultat final, què és el que ha près el mot català. I així és com els èxits, de la mateixa manera que els resultats, poden ser bons o dolents i tal i com els finals: poden ser feliços o amargs! Només puntualitzar que quan comentem que quelcom ha estat un fiasco, a mi em suggereix no només que ha estat un fracàs, sinó un fracàs rotund, sense pal·liatius.

2. Fiasco (en trial): penalització màxima possible en una zona de trial. Es penalitza amb un punt cada vegada que el pilot posa un dels dos peus a terra, però si això passa més de 4 cops o si posa tots dos peus a terra alhora, o cau a terra aleshores la falta s’anomena fiasco, i es penalitza amb 5 punts.

3. Antiga unitat de mesura de volum per a líquids que s’usà a la Itàlia del renaixement. La unitat tenia un valor diferent segons si el líquid mesurat era vi o oli:

  • fiasco da vino (fiasco de vi) = 2.28 litres. Jo aventurava que debia coincidr amb el vi que cabia en una ampolla de tipus fiasco, però sembla que els fiascos no tenien una capacitat estàndard i tot i que els més comuns eren de 1.5 l, també se’n trobaven de: 1/2, 3/4, 1 i 2 litres.
  • fiasco da olio (fiasco d’oli) = 2.08 litres

Això és morrejar d’un fiasco!

§ Etimologia: de l’italià fiasco en què del significat original de recipient de vidre passà a significar fracàs en sentit figurat. En italià fiasco prové del baix llatí flasco ‘ampolla’, i aquest del gòtic *flaskô ‘funda de vímet per a una ampolla’, del qual també deriva el català flascó. El mot fiasco es va fer popular a la Toscana durant el renaixement per designar el recipient de vidre de coll llarg i panxut amb funda de vímet que s’usava per distribuïr el vi de la regió de Chianti. Els fiascos van caure en desús quan van aparèixer normes que prohibien reomplir-los però van romndre com a símbol d’aquest tipus de vi. Molt recentment però, una operació de màrqueting vinícola els ha rescatat de l’oblit i ha resultat ser tot menys un fiasco: Operazione fiasco, vendite triplicate!

Una bona colla d’antics fiascos!

A partir del segle XV apareixen fiascos representats en quadres d’època i posteriorment com a temes de natures mortes.

Fresc on es veu com s’omplen fiascos per repartir vi. Oratorio dei Buonomini di San Martino, Florència.

Però perquè un recipient de vidre passa a associar-se amb un fracàs? Hi ha diverses teories al respecte:

1) El mot s’originà al món del teatre i/o l’òpera del barroc, a Itàlia. En aquells temps, el públic podia entrar amb ampolles de beguda a veure la funció. Si l’obra era aburrida o no agradava els espectadors s’entretenien bevent-se tot el fiasco de vi (Chianti, és clar!) i un cop buit el llançaven emprenyats a l’escenari en senyal de protesta. Jo la veig una versió plausible perquè el llançament d’ampolles també s’ha produït en un passat no tan llunyà en altres tipus d’espectacles. Vegeu sinó aquest tall de la coneguda com a “Final de las botellas”:

2) Segons s’explica a el arca de las palabras l’origen el trobaríem en l’ofici de bufar el vidre. Les ampolles s’obtenen bufant vidre prèviament escalfat en un forn a través d’un tub llarg. L’aire buteix la massa vítria fins que aquesta, talment un globus, adquireix la mida desitjada abans d’ésser modelada. Els aprenents de l’ofici sovint bufen malament i en comptes d’aconseguir un globus vitri amb mida d’ampolla es queden amb una petita bombolla que només dóna per a fer un flascó: en comptes de fer ampolla fan fiasco! També s’explica aquest possible origen a la wikipedia en alemany, que sempre dóna credibilitat: Zum einen könnte es aus der Glasbläserei stammen. Beim misslungenen Versuch, ein besseres Glasgefäß herzustellen, taugte das Ergebnis nur noch dazu, daraus eine Flasche zu machen (fare fiasco). És curiós què en català tinguem l’expressió ‘ésser bufar i fer ampolles’ per a referir-nos a quelcom que és molt fàcil de fer. Si tan fàcil és bufar i fer ampolles, llavors no hi haria cabuda per als fiascos! Podeu jutjar vosaltres mateixos la dificultat del procés en aquests videos:

3) Del nom de l’empresari i/o director d’òpera italià Alessandro Fiasco (1792-1869), que es féu famós per les seves produccions desastroses:

  • Lucia di Lammermoor a Màntua el 1837: es va enfonsar l’escenari durant la representació i molts dels actors van quedar ferits.
  • Norma a Pàdua el 1839: una lluna enorme feta de peltre que formava part del decorat va caure a l’escenari  durant la representació i va estar a punt de matar un tenor.

A la pàgina Fiàsco es diu que aquesta etimologia és falsa però sense explicar el perquè. Jo he intentat indagar una mica més i he de dir que si és falsa almenys està ben ordida perquè el nom Alessandro Fiasco és comú a Itàlia, hi ha llibres antics relacionats amb l’Òpera que anomenen el tal Alessandro Fiasco (Opere)  i hi ha llibres moderns que expliquen les anècdotes de les seves produccions fallides i diuen que és l’origen de l’ús de fiasco en el sentit de fracàs rotund  (What’s in a surname?, I’m on an eponym “Binge”). L’empresari Fiasco fins i tot ha inspirat el guió d’una potencial película: ESW Film Slate 2012 (busqueu Fiasco). Conclusió: se non è vero, è ben trovato!

4) L’expressió italiana: Fiàsco rimandato vuoto ‘Flascó reenviat buit’. El fet que enviïs una ampolla a reomplir i te la tornin buida encaixa amb la noció de quelcom fallit.

5) N’afegeixo una altra de collita pròpia per arrodonir-ho: passem a anomenar fiasco (flascó) a quelcom que es només continent i no té contingut, que està buit. És fàcil fer l’analogia amb una obra teatral amb un bon continent: un gran escenari, decoració pomposa, molts actors i extres; però molt poc contingut: mal guió, mala interpretació, etc.

Com veieu, el fiasco té possibles etimologies per donar i per vendre. Jo no m’atreveixo a dir quina és la correcta però si a especular que és molt probable que el mot ens arribés de l’italià a través del món de l’òpera o el teatre. El fiasco també es va exportar de l’italià a l’anglès (Fiasco), al francès (fiasque) i a l’alemany (Fiasko). Aquesta propagació a altres llengües europees limítrofes podria haver-se produït a partir de les actuacions de les companyies d’òpera italianes en aquests països.

Un carro carregat de fiascos no pot pas acabar bé!

___________________________________________________________

Per acabar, un altre video del grup Oh No Fiasco! que encetava aquest apunt; però ara d’una grabació del mateix tema en directe. Jutgeu vosaltres mateixes si és un fiasco o no però el que està clar és que la cantant no acaba d’afinar…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: