isard; isarda

 Josep Carner va fer analogia amb l’isard en aquest sonet:

CAPTIVITAT

Tos peus són al parany, amiga mia,

tu que anaves dansant entre l’oreig;

ton flanc llisquent no correrà en la via

ni faran els teus braços bandereig.

Però ton front la inquietud no el llaura,

ton cos en cerca d’aire no as debat,

ni al cel aixeques, com l’isard en caure,

ulls plens d’una infinita llibertat.

Car la teva cintura entrelligada

par que llangueix de benaventurada:

ta boca riu, sota els segells vermells.

Les flors de ta garlanda t’han fet orba

i onsevulla que et giris et destorba

l’escampall olorós de tos cabells.

 

Quina imatge més fabulosa!

______________________________________________________________

ISARD m.

1. (Rupicapra pyrenaica) Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, la família dels bòvids i la subfamília dels caprins.  És semblant a la cabra però te les banyes ganxudes en comptes d’en tirabuixó i presenta al mig del musell un espai nu, com el rinari dels gossos. Té el pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap. Com a bon artiodàctil és ungulat (té peülles) i ungulígrad (les peülles són l’única part dels peus que toquen a terra quan camina). És precisament el disseny de les seves peülles el que permet a l’isard enfilar-se i saltar àgilment pels rocams dels cingles més escarpats. Suposo que aquesta habilitat és  també l’origen del rupicabra del seu nom científic, que podríem traduir com a: cabra de les roques dels Pirineus!  Nos trametats a Barchinona la pell del lahó, la pell del cervo e totes les pells dels isarts, axí vermelles com blanques, doc. Arxiu de la Corona d’Aragó, ap. Misc. Fabra 157. I per camí d’isards lliure se’n puja, Canigó ii. Sinònims: camussa, cabirol, cabra salvatge, antílop (curiositat: antilop, sense accent, també és correcte però només quan es fa referència a la pell de l’antílop, no a l’animal sencer!).

Isard

Les peülles de l’isard són del tipus unglot, amb dos dits grans centrals i dos de laterals secundaris com es mostra al dibuix inferior:

Isard: anatomia del peu, la peülla i la petjada que deixa.

En aquesta filmació podeu veure com se’n surten de bé els isards passejant pels penyals amb aquests unglots:

Fixant-nos en la forma i la grandària de les banyes podem determinar aproximadament l’edat i el sexe d’un isard:

• Per cada any de vida de l’animal a les banyes s’hi aprecia una mena d’anell de creixement per cada primavera que ha viscut (excepte el que separa la primera de la segona primavera, que sol desaparèixer per abrasió).  La longevitat dels isards oscil·la dels 9 als 21 anys. A Vertebrados ibéricos  hi trobareu informació molt més detallada de com estimar l’edat mitjançant les banyes i altres característiques corporals.
• La mida promig de les banyes dels mascles adults és d’uns 156mm, mesurats des de la base fins a la punxa,  mentre que és d’uns 130mm per a les femelles.

L’isard duu l’edat escrita a les banyes!

• Les banyes dels mascles es corben com garfis, més de 45 graus, mentre que les de les femelles es corben menys.

Banyes de mascle

Però per als exemplars joves la manera més efectiva d’esbrinar-ne el sexe a distància és observar la postura que adopten quan orinen. Les femelles acotxen les potes posteriors i expulsen l’orina enrere, mentre que els mascles es mantenen més drets i el pixen cap endavant.

Actualment els isards (Rupicabra pyrenaica), tot i ser camusses, és consideren com una espècie diferent de la Rupicabra rupicabra. Ambdues espècies però provenen d’un ancestre asiàtic comú. De Rupicabra rupicabra n’hi ha set  subespècies que habiten en zones muntanyoses del centre i l’est d’Europa: Alps,  Càrpats, serralades caucàsiques, etc; mentre que de Rupicabra pyrenaica  n’hi ha tres subespècies repartides pel sud-oest d’Europa:

• Camussa dels Pirineus o isard (Rupicabra pyrenaica pyrenaica): viu al llarg dels Pirineus (França, Andorra, Espanya i Catalunya). En castellà se l’anomena sarrio.

Rupicabra pyrenaica pyrenaica

• Camussa del Cantàbric (Rupicabra pyrenaica parva): habita els pics d’Europa, a Cantàbria. En castellà es coneix com a rebeco i és lleugerament més petit que l’isard pirinenc.

 

Rupicabra pyrenaica parva

• Camussa dels Apenins (Rupicabra pyrenaica ornata): es troba als Abruzzos, a Itàlia.

Rupicabra pyrenaica ornata

En aquesta preciosa presentació podreu conèixer les camusses que viuen als Alps (Rupicabra rupicabra):

Com a curisositat afegir que s’han citat casos d’ híbrids entre isards i cabres, sempre estèrils, però l’existència d’aquestes quimeres no ha estat demostrada fefaentment.

 

2. (plural antic) Pell de cabirol? Un sobrelit de isarcz, doc. a. 1400 (BABL, vi, 475). Sinònims: antilop, serratge, pell girada, camussa (pell d’isard, de cabra, d’ovella, etc., d’un color groc pàl·lid, sotmesa a una preparació que la deixa avellutada, molt suau i flexible. Per extensió s’anomena camussa un drap de llana fi que s’usa per netejar objectes delicats, encara que no estigui fet realment de pell). L’antilop és el que molta gent coneix com a ante, tot i que en català aquest darrer és un barbarisme. Tampoc s’hi val a dir-ne ant, doncs aquest mot fa referència a una altra bèstia i no pas a la seva pell.

detall jaqueta d’imitació de pell de camussa

camussa de pell

• Julivert d’Isard  (Xatardia scabra): herba perenne de la família de les umbel·líferes, d’arrel llarga i gruixuda, fulles en roseta basal pinnatisectes, molt dividides, tija robusta i flors d’un blanc verdós reunides en umbel·la de radis molt desiguals i fruits oblongs, que viu exclusivament als pedruscalls dels Pirineus orientals i a Andorra (Xatardia scabra). Sinònims: xatàrdia (del nom del botànic de Prats de Molló: Bartomeu Xatard ).

Julivert d’Isard (Xatardia scabra)

 

§ Etimologia: primera datació al 1395. D’origen preromà, però d’etimologia incerta. Podria tractar-se d’un mot iberobasc izarr-, però no en queda clar el significat. Segons Giese, potser un mot idèntic al basc actual izar ‘estrella’, i hauria significat originàriament ‘animal que porta un estel al front’ (cf. Rohlfs Gascon, § 31). Això darrer podria tenir sentit si ens fixem en la taca blanca gran que va del front fins al nas de l’isard passant entre els ulls. Seria un cas similar al del pelatge allunat dels cavalls.

______________________________________________________________

ISARD,-A adj.

1. Escabrós, salvatge; difícil de transitar. Una muntanya isarda. Aquexa terra isarda, Collell Flor. 128.  Sinònims: abrupte, escalabrós o esgalabrós, arriscat.

2. Esquerp, aspre; difícil de tractar. Un infant isard. Son aspecte era tan isart, Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 110). Un home isard que us donaria espant, Sagarra Comte 53. Sinònims:

§ Etimologia: adjectivació del substantiu isard. Suposo que per analogia amb el comportament de l’animal i/o els paratges on habita.

L’adjecitu isarda l’usà de forma sorprenent en Salvat-Papasseit en aquest poema vitalista extraordinari que la mestria d’en Serrat ha convertit en una bellíssima cançó que diu així:

Res no és mesquí ni cap hora és isarda, …

Vet aquí  una versió alternativa del mateix tema cantada en un entorn força isard:

I finalment una altra versió amb boniques imatges i la lletra inclosa a l’estil karaoke:

_______________________________________________________

Un parell de significats addicionals curiosos:

•  Isard: automòbils que es van fabricar a l’Argentina sota llicència alemanya (Hans Glas) similars al model Glas Isar i que es van fer molt populars als anys 60: Isard 1204, Royal T-700, T-400, T-300. Isar és el riu Alemany a la riba del qual hi havia l’empresa. Es va afegir la ‘d’ final perquè segons sembla Isar no sonava bé en alguns idiomes i el vehicle s’havia d’exportar. 

Isard T-700

• Isarda: antic estat tributari protegit de l’Índia la capital del qual és la ciutat d’Isarda, situada a l’actual estat del Rajasthan, 100km al sud de la ciutat de Jaipur. Més detalls aquí (en anglès).

Isarda tenia fins i tot el seu propi rajà:

_______________________________________________________

Acabem amb uns isards passant-s’ho d’allò més bé corrent per la neu: