gual


Conduint per una carretera secundària, a la vora d’un riu,  topo amb un cartell que diu: guals inundables. Que estrany, quan penso en un gual només em vé al cap la prohibició d’aparcar davant d’una sortida de vehicles. Motiu suficient per dedicar una estona a treure’n l’entrellat!

____________________________________________________________

GUAL m.

1. Indret d’un riu en què hi ha poca fondària d’aigua i el fons és prou ferm i planer perquè s’hi pugui passar caminant, cavalcant o en algun tipus de vehicle. Prop de can Molins hi ha un gual: allí podem travessar la riera. – No és emperò gens pauruga en dar-se al gual, Coll. dames 725. Vós no trobareu gual en aquest endret del riu, Lacavalleria Gazoph. Coneixia a la perfecció tots els guals de tots els rius, Víct0r Català., Ombr. 62. Sinònims: pas, passallís (dialectal), passant (dialectal). Hi ha guals completament naturals i d’altres millorats artificialment per tal de permetre passar-hi còmodament tant a peu com en vehicle.

Gual de Luciana al riu Guadiana (Ciudad Real)

La següent imatge mostra un gual en el límit de la definició, ja que de planer en té ben poc i això el fa difícil de creuar:

Ciclistes intrèpids creuant el riu per un gual natural no gaire planer

Passera passadora és el mot correcte a emprar quan s’han col·locat convenientement taulons, troncs d’arbre, pedres, etc., per a poder passar un riu. Digue’m que una passera és una versió pobre i rudimentària d’un pont, que necessita de molta menys enginyeria i recursos constructius. Quan la passera és feta de taulons també se’n pot dir palanca i si és flotant el mot més precís és pontó. Les passeres són una bona alternativa als ponts en llocs amb poc tràfic, rius amb poc cabal o rieres que només porten aigua alguns dies a l’any. Passallís és el mot que s’usa habitualment quan es construeix un pas a nivell col·locant tubs foradats del través per permetre el pas de l’aigua sense que se l’endugui. A la següent seqüència de 3  imatges se’n pot veure el procés de construcció:

construccioGual1construccioGual2construccioGual3

  • Passar a gual: travessar un riu caminant, sense necessitat de nedar. Mirava de passar els rius a gual, i molt sovint l’aigua el cobria fins més amunt del coll, Jordi Llavina, Nitrato de Chile p.176. Es riu caudalós e que en pocas parts se passa a gual, Pujades, 3 (ap. Aguiló Dicc.). Sinònims: passar a peu sec.

La Virgen del Rocío i tot el seu seguici passant el riu Quema a gual!

Gual d’un riu, Claudio de Lorena (c. 1636), Museo del Prado

Un gual al riu Jordà, Antonio Muñoz Degrain 1909

  • Gual: llinatge exitent a molts indrets dels Països Catalans. Un exemple d’aquest cognom el trobem en un personatge històric la biografia del qual val la pena revisar en els temps que corren:
    • Manuel Gual: militar i polític veneçolà de pare català que orquestrà el primer moviment independentista de Veneçuela contra el domini colonial espanyol,  juntament amb Jose Maria España i Joan Baptista Picornell (Conspiració de Gual i España, 1797).  Els seus objectius eren: la destitució del poder espanyol i la proclamació de la República Independent de Veneçuela, la llibertat de comerç i producció i la declaració dels drets de llibertat, igualtat, propietat i seguretat entre les classes socials. Jose Maria España, també d’origen català, fou torturat, penjat i esquarterat el 1799 a la plaça Bolívar de Caracas. Amb Manual Gual  foren una miqueta més subtils i enviaren un sicari que l’enverinà per tal que no pugués causar més problemes a l’Imperio.  Era el 25 d’octubre de  l’any 1800.

El moviment va crear fins i tot el seu himne revolucionari, que es coneix com La Carmanyola Americana perquè la lletra es va inspirar en La Carmagnole de la revolució francesa. Diu coses com: La Justicia en las Audiencias | a quien más paga se vende, | del favor y el cohecho | las sentencias dependen. Vet-ne aquí una versió:

Picornell va fer imprimir moltes còpies  amb la lletra de la cançó i més de dos mil exemplars del  fullet intitulat Derechos del hombre y del ciudadano, que era una traducció de “La Déclaration des droits de l’homme et du citoyen de la Revolució Francesa, però amb un discurs preliminar dirigit al poble americà. Aquest document es considera el més influent en els moviments independentistes hispanoamericans posteriors i la Conspiració de Gual i España és el fet precursor més trascendent per a la posterior declaració d’independència de Veneçuela i d’altres països llatinoamericans.

  • Adrià Gual i Queralt (1872-1943): Autor dramàtic, escenògraf, pintor i pedagog barceloní. Tingué un paper important com a director i renovador de l’escena catalana a les darreries del s. XIX. Era defensor de l’art per l’art i formà part de La Colla del Safrà, on coincidí entre d’altres amb el dramaturg Juli Vallmitjana (El casament d’en Terregada) i el pintor Ramon Pichot. Estudià direcció d’escena a París i quan tornà a Barcelona hi va fundar el Teatre Íntim (1898), on donà a conèixer obres de Goethe, Lesage, Molière, Ibsen, Èsquil, Shakespeare, Maragall, Iglésias, Pous i Pagès, Guimerà i Rusiñol, a més de les pròpies. Va dirigir l’Escola Catalana d’Art Dramàtic des de la seva fundació el 1913. Durant la dictadura el català hi fou prohibit però Gual continuà sent-ne el director. Actualment l’equivalent d’aquella institució és l’Institut del Teatre.

  • Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual: Escola fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960. Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent.

Locucions:

  • ¿Què queda per En Gual? Es diu quan es veu que s’ha fet un repartiment poc equitatiu, en què no s’ha deixat gairebé res per algú en concret. (Sineu)

2. Paratge del mar on es pot fondejar perquè hi ha poca fondària. Sinònims: cala. Fondejar és efectuar la maniobra necessària per tal que la nau quedi subjectada al fons amb seguretat.  Es tracta de llençar el ruixó a l’aigua i anar deixant anar la cadena fins que toca fons i s’enroca o ensorra.

Barca fondejada al meravellós gual que és  sa badia de Cadaqués

I el poema diu així: … Dormiràs damunt el mar | en la barca fondejada, | per guarda el vell campanar | i per llànties l’estelada…

El ruixó és una mena d’àncora petita de ferro que es llença al mar per tal de fondejar petites embarcacions. Està format per tres o més braços acabats en ungles que s’arrapen fàcilment al fons marí però que permeten desencallar-lo quan es vol salpar. Hi ha llocs d’especial protecció on no es pot fondejar perquè el ruixó podria malmetre’n  la flora submarina. Al següent video s’explica el problema de fondejar amb les àncores tradicionals i com el ruixó el solventa:

3. Rebaix fet a la vorera al davant d’accessos a vivendes o locals per a facilitar que els cotxes puguin entrar i sortir de la calçada còmodament. Sinònims: sortida de vehicles,  pas de cotxes.

El gual pròpiament dit és el rebaix de la vorera

El gual pròpiament dit és el rebaix de la vorera

La supressió de barreres arquitectòniques ha fet que els guals proliferin també als passos de vianants i als encreuaments en general.

IMG_20140626_211838

Pas de vianants amb gual a ambdós extrems

I pensant-ho bé, fent l’analogia de la calçada del carrer amb el llit del riu, els passos de vianants bé que podríem considerar-los i anomenar-los guals: lloc on es pot creuar còmodament un carrer a peu minimitzant el risc de ser atropellat pel cabal de vehicles que hi circulen!

4. Concavitat o depressió feta al través de la calçada  d’una carretera o d’un carrer per a conduir l’aigua de pluja d’un costat a l’altre envaïnt-la mínimament. Vaja, la versió artificial feta d’obra del que quan es forma de manera natural se’n diu xaragall.

5. En l’encreuament de dos carrers, depressió feta en la calçada d’un d’aquests per a facilitar el pas de l’aigua de pluja de l’altre carrer. Crec que aquest és el tipus de gual que anunciava el cartell “guals inundables” que vaig veure anant en cotxe i ha esdevingut la causa primera d’aquest apunt. La diferència amb el significat 4 és que en aquest cas hi ha 2 carrers que es creuen, mentre que en l’altre hi ha un únic carrer i un cabal d’aigua que el travessa esporàdicament quan plou molt. Les rieres o rambles, són els llits naturals de torrents que creuen una població i passen a ser també carrers. És en aquests on convé mantenir guals allà on s’encreuen amb altres carrers per evitar que l’aigua se surti del llit i també els inundi.

Gual en un encreuament de la riera d’Arenys de munt

És interessant constatar que la primera imatge que em vé al cap quan penso en un gual no forma part de cap de les definicions:

IMG_20140626_211447

En efecte, l’odiosa plaqueta que ens fa la guitza quan cerquem aparcament només n’ indica la presència, però en si mateixa no és un gual!

§ Etimologia: primera datació al s. XIV provinent de l’antic guau, i aquest del llatí vadum, mateix significat, pronunciat segurament wadu en llatí vulgar tardà.  Amb el sufix -ale (*vadale), i amb el canvi de v– en gu– produït tal vegada per influència del germànic wad, mateix significat (Fouché Phon. 93). El Gual com a cognom és probable que vingui del nom propi germànic Wadald (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 1493), com opina Balari Oríg. 540.

Toponímia: en l’antiguitat, era freqüent que els pobles o ciutats se situessin prop dels guals dels rius, ja que es tractava de llocs estratègics per al pas de mercaderies i tropes. És per això que hi guals  amagats de forma poc evident en gran quantitat de topònims: Sabadell, Maastricht, Frankfurt, Oxford, etc. Per entendre-ho vegeu: Guals en la toponímia a la wikipèdia.

Una curiositat és La defensa del gual de Duffer (pdf), un lllibre clàssic d’estratègia militar en què un lloctinent té sis somnis amb intents de defensa del gual d’un riu. En cada somni comet un error estratègic que resulta en la pèrdua del gual, però al darrer intent, ha après de tots els errors anteriors i aconsegueix defensar-lo amb èxit.

____________________________________________________________

GUAL m.
(Grafia antiga de)  gall. Prendreu sagí de gual e sagí de gualina, Flos medic. 55.

Gual creuant un gual?

____________________________________________________________

I per acabar, un bona nit i un gual permanent, però musical:

Anuncis

2 Respostes

    • Gràcies per l’aportació! Curiós això dels gols. Suposo que de la mateixa manera que de les guatlles a molts llocs en diuen ‘gotlles’.
      També m’ha sorprès l’expressió ‘passar a peus mullats’ usada com a sinònim de ‘passar a gual’, ja que el sinònim que jo havia trobat era ‘passar a peu sec’. De fet, trobo més lògic i precís el de passar a peus mullats, doncs és una manera clara d’indicar que hi ha poca aigua; però que n’hi ha!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: