Sigueu benvinguts internautes!
L’objectiu d’aquest blog és anar redescobrint mots de la llengua catalana. Cada paraula és un món en ella mateixa. Cadascuna té un origen que es remunta en els temps i una història que mereix ser explorada. L’esperança és que amb petites contribucions tots plegats ens anem enriquint lingüísticament de mica en mica, fins que s’ompli la pica!
Finalment, animar-vos a què proposeu mots per ser explorats. No cal que siguin paraules poc conegudes, complicades o en desús. Molt sovint són els mots més simples els que amaguen els significats més fascinants! Què esperem a redescobrir-los?
mot a mot 
Coneixes “Cada dia un mot”? (www.rodamots.com). Crec que teniu objectius coincidents. La seva pica no és plena, però déu-n’hi-do (ja porten més de 2.000 mots!). Potser podríeu associar-vos? Últimament han publicat un llibre perquè han fet 10 anys.
Hola Adriana,
sí, quan vaig començar un amic em va dir que el que feia ja existia i que feia garirebé 10 anys! Això del llibre no ho sabia, gràcies per dir-m’ho. Faig una mica tard? Jo crec que no. El meu objectiu principal és aprendre alguna coseta de la nostra llengua cada dia: algun significat inesperat, alguna relació poc òbvia entre mots, l’etimologia d’una paraula. De retruc, espero que els que ho llegeixin també hi puguin aprendre alguna coseta.
El Rodamots és una iniciativa consolidada i exitosa però jo crec que no ens farem nosa i que tampoc hi ha motius per intentar unificar l’oferta. A la inversa, quantes més pàgines hi hagi parlant de la nostra llengua més ens enriquirem i els lectors podran trobar la proposta que més els plagui. Vaja, que seguiré amb la meva proposta, cometent errades que intentaré rectificar i encerts que procuraré mantenir.
Moltes gràcies per participar! Proposa algun mot i tard o d’hora el publicaré!
Fins aviat
Jo penso que Mot a mot i Rodamots són poru diferents per conviure sense cap problema.
Felicitats pel blog!
t’he trobat per casualitat buscant què se’n fa del palmó de rams un cop beneït… M’ha semblat molt interessant i divertida la proposta. Merci!!
Ostres!!, he al•lucinat amb el blog. Felicitats. Un treball de formiguetes molt i molt treballadores.
Dons, mira us diré un mot que jo no he trobat. Llegint Solitud de Víctor Català em vaig trobar el verb butllofant-se, en el context s’entén perfectament, però en el diccionari no l’he trobat.
Mot extingit?
Gràcies!
Respecte de butllofar-se jo diria que d’extingit res de res i que és totalment vàlid tot i que no aparegui als diccionaris. De fet, segons el Diccionari de formació de mots d’Enc. Cat. (p. 84) hom pot formar verbs afegint a un substantiu el sufix -ar:
“verbs de la primera conjugació, a partir de substantius, que expressen la idea de fer-los efectius…”
Vaja, que de butllofa podem derivar butllofar i després fer-lo reflexiu quan ens calgui: “En cremar-se, la pell va butllofar-se-li ràpidament.”
Salutacions!
Ves per on, jo tinc una pàgina al Facebook semblant a aquesta, més joveneta (8 mesos): cada dia proposo un mot i els seguidors de la pàgina diuen què els suggereix. Es diu “El mot del dia” i la trobareu aquí: https://www.facebook.com/unmotperdia.
Sort amb l’aventura, us llegiré!
Molt bona proposta la del “mot del dia”. Quan vaig començar també vaig pensar en posar aquest nom al meu bloc però després vaig considerar que comprometre’m a publicar cada dia era un compromís massa estressant! “mot a mot” no diu res sobre la freqüència i enllaça amb la intenció d’anar fent camí passa a passa, de mica en mica, sense pressa però sense pausa!
Molts d’ànims amb el “mot del dia”!
Salutacions
Que bo, el vostre bloc.
Entre altres, hi he trobat un mot que em pensava que era un invent de ma mare i que vaig aprendre als cinc anys, quan esperava ma germana. ‘Enaiguar’. Ella deia ‘ennaiguar’, però. L’àvia també pronunciava la doble n.