onomàstic -a, toponomàstic -a, onomàsticon


Ahir al matí no me’n recordava ni jo mateix, però la trucada d’estimats familiars i amics em va recordar que era el meu sant. Un lletraferit com jo no podia celebrar-ho d’altra manera que cercant una manera més enrevessada de dir-ho. Vet aquí que n’ha sortit.

_______________________________________________________

ONOMÀSTIC, -A adj.

Relatiu o pertanyent a l’onomàstica, que és l’estudi científic dels noms propis. Llista onomàstica dels reis d’Egipte. Sinònims: toponímic o toponomàstic (només quan es refereix als noms propis de llocs).

  • Dia onomàstic o Festa onomàstica: dia del sant, festa del sant del nom. A semblants festes onomàstiques sols hi acudien el Sr. Macari, el Sr. Ambròs, Pons Com an. 196.
  • Índex onomàstic: Llista ordenada dels noms propis o topònims que apareixen en una obra, amb les indicacions necessàries per a la seva localització en la mateixa. Sinònims: santoral (només quan és tracta d’una llista dels noms dels sants). Aquí podeu consultar en línia un interessant: Santoral català, on he pogut corroborar que efectivament sant Francesc Xavier prevere se celebra el 3 de desembre però que també existeix un sant Francesc Xavier Mª Bianchi el 31 de gener!

ONOMÀSTICA

1. f. Estudi científic dels noms propis de persona o de lloc. L’onomàstica és la branca de la lingüística que estudia científicament els noms propis. Sinònims: toponomàstica (només quan estudia els topònims), hagionomàstica o hagiotoponímia (només quan estudia els topònims que inclouen el nom d’un sant. Per exemple: Sant Pere Pescador.) Per més detalls sobre l’abast i la història de l’onomàstica vegeu l’apunt de l’Enc. Cat: onomàstic.

2. m. i f. Lingüista especialitzat en l’estudi dels noms propis. Sinònims: toponimista (quan es tracta dels noms de llocs). Joan coromines és probablement l’onomàstic més rellevant de la llengua catalana.

3. f. Festa onomàstica. Ahir vaig celebrar la meva onomàstica d’una manera diferent! Sinònims: sant, festa onomàstica.Vaja, que és una manera de dir el mateix el·lidint el substantiu festa i substantivant l’adjectiu onomàstica.

Etimologia: primera datació el 1803. Provinent del grec onomastikós ‘que serveix per a denominar’, derivat de ónoma, -atos ‘nom’. En canvi l’Alcover diu: pres del llatí onomastĭcum (<gr. ὀνομάστικον), mateix significat.

_______________________________________________________

TOPONOMÀSTIC, -A adj.

Relatiu o pertanyent als noms de lloc, als topònims. Sinònims: toponímic, onomàstic.

TOPONOMÀSTICA f.

1. Conjunt de topònims. Sinònims: toponímia, onomàstica de llocs. Aquí teniu una pàgina on consultar dubtes de toponímia catalana: Comissó de Toponímia de Catalunya.

2. Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc. Sinònims: toponímia.

Etimologia: primera datació el 1917. Mot compost derivat complementari d’onomàstic amb el prefix topo- provinent del grec tópos ‘lloc’.

_______________________________________________________

ONOMÀSTICON m.

Compilació de mots d’una àrea específica amb la determinació de llur ús i sentit, especialment de topònims. Sinònims: toponímia (quan es una llista de topònims), vocabulari, glossari, diccionari. Vatua! El mot a mot podria considerar-se un modest onomàsticon en construcció! Però el català ja té el millor onomàsticon que una llengua pugui tenir, que no és altre que l’obra monumental del lingüista Joan Coromines:

  • Onomasticon Cataloniae, Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Joan Coromines (1989-1997, Curial Edicions Catalanes):  és un ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català: Principat de Catalunya, Rosselló, País Valencià, Illes Balears i la zona oriental d’Aragó. L’obra consta de 8 volums d’unes 500 pàgines cada un. Conté més de 400.000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita. El darrer volum conté un índex alfabètic (i onomàstic, és clar!). Més detalls a l’article de la viquipèdia. També m’ha semblat interessant citar un fragment d’un estudi d’Emili Casanova: …L’obra, única i singular en el món de la Romània, posava fi a més de 60 anys de treball onomàstic: d’arreplega oral, de buidatge documental, d’ordenació i fixació lemàtica, d’anàlisi i opinió etimològica. Faena portada a terme per un homenot, Joan Coromines, qui veia fer-se realitat el seu somni quan decidí, en 1935, dedicar-se a l’estudi onomàstic, conscient que per a completar el lèxic i les regles fonètiques vives o històriques, necessitava conéixer la toponímia, sabedor que un munt de lexemes no és possible conéixer-los més que a través de la toponímia, sobretot el referent als estrats precatalans i al català preliterari. Enamorat de Catalunya i del català, volia oferir-li un instrument toponímic inexistent en cap llengua romànica, com ell mateix deia el 1935: «[si fèiem l’On Cat…] hauria enllestit una obra monumental, el corpus toponímic de Catalunya més gran i útil que qualsevol atles lingüístic, i que Catalunya seria el primer país del món a tenir-la amb tot i que molts altres ja l’han projectat.» (Pujades a Ferrer / Pujades, 1997: 71).

Etimologia: del grec onomastikón, amb el mateix significat.

______________________________________________________

Llest per avui.

Anuncis