Mot a Mot ha arribat al seu primer bienni! Calia doncs fer quelcom d’especial i m’he dedicat a una colla de mots que comencen amb ics, una de les poques lletres amb les quals encara no n’havia publicat cap!
Aquest apunt vol ser també un petit homenatge a les xilenes! Espero que els agradi!
___________________________________________________________
XILE m. (pronúncia)
1. Estat de l’Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre l’oceà Pacífic i la serralada dels Andes. El nom oficial del país és República de Chile i la capital n’és Santiago de Chile. Per més detalls vegeu Xile.
- Nitrat (o nitre) de Xile: adob natural format per una mescla de nitrats que s’extreu del caliche, petites crostes de sals blanques adherides a la superfície del terreny a les regions desèrtiques. Específicament s’usa com a sinònim del nitrat de sodi natural NaNO3 i del nitrat potàssic KNO3 (només a Xile). Té aplicació com a oxidant, fertilitzant, en la indústria del vidre i en la de la ceràmica, com a reactiu en química analítica, en medicina i com a agent conservador (E-251). Sinònims: nitrat de sodi, nitrat sòdic, nitrat de potassi, nitrat potàssic, caliche, salnitre, nitre, salobre, salanc. Se’l coneix com a nitre de Xile perquè és abundós al desert d’Atacama, on a finals del s. XIX es van crear empreses dedicades a la seva extracció: les Oficinas salitreras de Humberstone y Santa Laura. Després d’una època inicial d’esplendor van entrar en decadència cap al 1930 quan es va aconseguir la producció industrial de fertilitzants gràcies a la síntesi de l’amoníac. Després del seu abandonament total actualment tornen a tenir treballadors, però no pas miners sinó guies turístics, car foren declarades Patrimoni de la Humanitat de la Unesco al 2005 i són un dels reclams turístics de la zona.
Etimologia: Perquè el país es va anomenar Chile i d’on prové el mot no és del tot clar. La hipòtesi més estesa és que prové de la veu aimara chilli ‘terra on s’acaba el món’. Els conqueridors espanyols el sentiren dels indis i anomenaren Chile totes les terres al sud del desert d’Atacama. Una altra hipòtesi és que tingui un origen onomatopeic en la imitació que fan els indis mapuches del crit del trile, un ocell que habita d’Atacama a Llanquihue. Podeu verificar la plausibilitat d’aquesta hipòtesi escoltant un trile aquí . Una altra de menys probable és que provingui d el quechua tchili ‘neu’. Això tindria sentit perquè l’imperi inca en el seu esplendor s’estenia al sud fins on ara hi ha Santiago de Chile. El clima relativament fred comparat amb el del nord hauria fet que l’anomenessin així. Hi ha algunes hipòtesi més que m’estalviaré però si que sembla segur que el nom no prové del fet que el territori té forma de pebrot picant.
______________________________________________________________
XILI m. (pronúncia)
1. Nom de diverses varietats de la pebrotera oriündes de l’Amèrica Central i Mèxic.
2. Fruit del xili (significat 1). És semblant al bitxo, generalment petit i intensament picant. És tracta d’un ingredient bàsic de la cuina mexicana.
- Salsa de xili: Salsa feta amb beina de xili premsada. …es fornegen amb una salxa de xili i formatge.
Noteu que és un error traduir com xile el castellà chile (ají o pimiento) per anomenar el fruit picant de les plantes pebroteres o pebreres (gènere Capsicum) que condimenten els plats de menjar mexicà i d’altres països americans. Vegem les formes correctes per referir-nos als fruits de les pebroteres en català, que varien en funció de la seva picantor, de si el fruit es consumeix fresc o sec i de si es mol a fi d’usar-lo com a condiment:
- Les varietats picants fresques (els ajís): xili, pebre, piment, bitxo (o vitxo, pebre de cirereta, vitet, pebrina, coralet, pebrot coent, pebrot picant). Alguns noms per a varietats dessecades són: nyora i pebrot de romescu, i si a més d’assecar-los els pulveritzem passem a dir-ne: pebre vermell (o roig). La traducció d’ají com a pebre queda encara més reforçada pel fet que a Xile el mot pebre, probablement importat directament del català, designa una salsa típica basada en l’ají. Vegeu: pebre.
- Les varietats suaus fresques (els pimientos): pebrot o pebrera, pebrot vermell (tot i que a Amèrica n’hi ha de picants), pebrot del piquillo. I si les assequem i molem també passem a dir-ne: pebre vermell o pimentó.
- I com no, en una categoria apart, trobem els pebrots del Padrón, que com diu la dita gallega: uns pican e outros non.
Etimologia: xili és un neologisme per designar el chile mexicà. El perquè s’ha traduït com a xili i no com a xile potser cal buscar-lo en el fet que chilli és el nom del fruit picant en la llengua asteca nahuatl, i per tant l’origen del mot mexicà.
___________________________________________________________
1. adj. i f. Gentilici de les dones naturals de Xile.La poetessa xilena Gabriela Mistral. Em vaig enamorar d’una xilena.
- Amanida xilena (o a la xilena): així és com es denomina a Xile la que es prepara amb tomàquet i ceba. Possiblement pel fet que el vermell del tomàquet i el blanc de la ceba són dos dels colors de la bandera xilena. A banda d’aquests ingredients se li afegeix all picat ben fi, coriandre, julivert i una mica d ‘ají (n’hauria de dir bitxo?) . Sovint fa d’acompanyament als típics asados (n’hauria de dir rostits?).
- Xilena o ( Cueca xilena o cueca): Ball nacional de Xile des del 1979. És balla en parella sense agafar-se i representa un festeig amorós. L’home vesteix la indumentària típica dels huasos, camperols de la zona centre-sud de Xile, amb els esperons de muntar a cavall inclosos. A les camperoles, o huases, quan ballen se les anomena chinas, possiblement perquè llueixen vestits ben florits i acolorits. Ambdós ballarins duen un mocador blanc a la mà dreta i el fan giravoltar tot voltant ells mateixos. Possiblement la cueca tingués originalment alguna relació amb la jota espanyola però es considera que procedeix de la zamacueca, un ball que va arribar a Xile des del Perú cap al 1825. Després de la guerra de Xile contra Perú i Bolívia va retornar al Perú rebatejada com xilena i durant la guerra del Pacífic (1879) fou rebatejada pels peruans com a marinera. Actualment hi ha variants de cueca (amb aquest o d’altres noms) a diversos països llatinoamericans: Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile i Perú.
Aqui teniu una exhibició del zapateado que fan els homes quan ballen cueca:
- Xilena mexicana: sorprenentment la cueca xilena també va arribar fins a Mèxic arrel d’un naufragi, on va evolucionar rebent diverses influències i s’ha convertit en un gènere propi de la regió de la Costa Chica, als estats de Guerrero i Oaxaca. Un signe de l’arrelament d’aquest gènere en aquestes regions és que han encunyat el termes chilenero, per referir-se a qui canta xilenes, i el verb chilenear, per referir-se a l’acció de cantar-les o ballar-les. A la següent presentació s’expliquen moltíssims detalls sobre sobre aquesta música:
Un vídeo amb menys detalls però més amè:
Si encara en voleu més cliqueu aquí.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Xile o als seus habitants. L’exportació del coure i d’altres minerals és la base de l’economia xilena.
3. Xut de xilena (o Xilena): xut de futbol que es fa saltant enrere i alçant les cames enlaire tot fent un moviment de tisora i rematant d’esquenes a la porteria. Sinònims: tisora, bicicleta (ambdós per semblança amb els moviments que fan les cames). La xilena de Rivaldo amb el Barça és una de les millors de la història del futbol.
- …de xilena: fent un xut de xilena. Ronaldinho també va marcar un gol espectacular de xilena amb el Barça.
- Mitja xilena: s’anomena així quan la tisora es fa amb les cames i el cos de costat més que no pas verticalment. Sinònims: tisora.
Etimologia: És del tot peculiar! El xut s’anomena xilena perquè suposadament va ser el futbolista Ramón Unzaga, d’origen vasc i nacionalitzat xilè, qui el va inventar jugant amb la sel·lecció xilena. Fou Unzaga qui va fer la primera xilena documentada, però curiosament fou la premsa argentina qui va usar per primer cop el terme Chilena per descriure el xut d’Unzaga en un partit del primer campionat sudamericà que es va disputar a Buenos Aires al 1916. Tot i aquest origen documentat, sembla que a finals del s. XIX, al port peruà de Callao on els mariners anglesos jugaven partits de fútbol amb els nadius (anomenats chalacos), un jugador chalaco va sorprendre a tothom xutant de xilena. A aquell xut se’l va anomenar chalaca i així es continua anomenant el xut de xilena al Perú. Entre el públic hi hauria hagut espectadors xilens de Valparaiso que haurien donat a conèixer la chalaca al fútbol xilè. Sigui com sigui, el terme xilena és el que ha arrelat més a casa nostra.
___________________________________________________________
1. adj. i m. Gentilici dels homes naturals de Xile. El poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda. Els xilens són gent seriosa i treballadora.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Xile o als seus habitants. L’exèrcit xilè s’entrenava a l’estil prussià. Els miners xilens van ser rescatats sans i estalvis.
Etimologia: derivat de Xile, que és una adaptació al català de Chile, el nom original de l’estat sud-americà en castellà. (Vegeu l’etimologia de xile més avall)No és del tot clar l’origen del mot chile i el perquè és va anomenar el país així. La hipòtesi més estesa és que prové de la veu Aimara chilli ‘terra on s’acaba el món’. Els conqueridors espanyols el sentiren dels indis i anomenaren Chile totes les terres al sud del desert d’Atacama. Una altra hipòtesi és que tingui un origen onomatopeic en la imitació que fan els indis mapuches del crit del Trile, que vindria a sonar com chile-chile. Una altra de menys probable és que provingui d el quechua tchili ‘neu’. Això tindria sentit perquè l’imperi inca en el seu esplendor s’estenia al sud fins on ara hi ha Santiago de Chile. El clima relativament fred comparat amb el del nord hauria fet que l’anomenessin així. Hi ha algunes hipòtesi més que m’estalviaré però si que sembla segur que el nom no prové del fet que el territori tingui forma de xili.
3. m. (En química orgànica) C8H10, cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil. Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua. S’obtenen destil·lant fraccionadament olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli. L’isòmer orto serveix per preparar l’anhídrid ftàlic i els isòmers meta i para per als àcids mesoftàlic i tereftàlic, respectivament. Tenen tambeé aplicació com a solvents, combustibles i productes de partida en síntesi orgànica. Segons indica l’Enc. Cat també se’ls anomena, impròpiament, xilots. Sinònims:Dimetilbenzè.
Aquest significat de xilè ha estat una de les sorpreses de la meva recerca. Observant la seva fórmula em sorprèn trobar-hi les lletres CH de Chile i dos números 3. Bé podria ser un homenatge als 33 miners xilens rescatats sans i estalvis a Copiapó! Vet aquí la relació oculta entre els 2 tipus de xilens!
Etimologia: derivat del grec xýlon ‘fusta’. A nivell químic deriva de la molècula de benzè mitjançant l’addició de dos grups metil (CH3).
___________________________________________________________
XILENOL m.
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula C8H10O que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó. Sinònims: dimetilfenol.
Són sòlids cristal·lins incolors, de baix punt de fusió. En estat líquid són de color groc a marró rogenc. S’empren com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants.
- Taronja (o ataronjat) de xilenol (o de semixilenol): indicador redox. Es pot usar, per exemple, com a reactiu colorimètric per a determinar la presència de lantànids, que són els metalls del grup de terres rares. L’indicador metal·locròmic ataronjat de xilenol és groc a pH 6. L’ataronjat de xilenol canvia de groc a vermell quan s’enllaça amb un ió metàl·lic a pH 5,5.
- Resina de xilenol: resina artificial de gran importància industrial basada en el xilenol.
Etimologia: derivat del xilè (significat 3) amb el sufix -ol per designar el fet que se li afegeix un grup hidroxil (OH-) a la fórmula.
___________________________________________________________
XILIDINA f.
Cadascuna de les sis amines aromàtiques isòmeres de fórmula C8H11N que hom obté per nitració dels xilens corresponents i posterior reducció dels derivats nitrats.
Són líquids lleugerament acolorits, de toxicitat elevada, miscibles amb els solvents orgànics i poc miscibles amb aigua, que presenten punts d’ebullició elevats. Són emprades fonamentalment en la preparació de colorants.
Etimologia: deriva d’un xilè (significat 3) al qual se li afegeix un grup amino (-NH2). Un compost que conté un grup amino és una amina, i d’aquí que s’afegeixi a l’arrel xil- el sufix -idina.
___________________________________________________________
ENXILADA f. (pronúncia)
1. Plat típic mexicà que consisteix en una tortilla de blat o farina que s’enrotlla i s’omple amb una barreja de carn, formatge, mongetes, patates, amanida i fins i tot marisc. Tot plegat condimentat amb la salsa de xili picant. Un d’aquells dies que vam quedar per sopar, després d’uns mesos sense vore’ns, vam preparar unes enxilades. Les enxilades són un plat típic mexicà.
2. (A Costa Rica ) Pastís de farina farcit de carn o patates, generalment condimentat amb xili.
Etimologia: derivat de xili amb l’ús del prefix en- del llatí in- ‘en, dins’, que en aquest cas indica que és un menjar que te xili a dins. M’he pres la llibertat de fer la traducció directa del mexicà enchilada.
___________________________________________________________
XILENER,-A m. i f. (pronúncia)
Qui canta o balla xilenes mexicanes (vegeu xilena mexicana més amunt).
Etimologia: derivat de xilena. M’he pres la llibertat de fer la traducció directa del mexicà chilenero. Però també a Xile hi ha Chileneros i cuecas chileneras:
___________________________________________________________
XILENEJAR v. (pronúncia)
Acció de cantar o ballar xilenes mexicanes, que és el que fan els xileners i/o les xileneres. (Vegeu xilener més amunt).
Etimologia: derivat de xilener . M’he pres la llibertat de fer la traducció directa del mexicà chilenear.
___________________________________________________________
XILÈNIC,-A adj.
(En química orgànica) Relatiu o pertanyent als xilens.Alguns compostos xilènics poden usar-se com a combustibles.
Etimologia: derivat de xilè (significat 3).
___________________________________________________________
Fins la propera!
Filed under: Adjectius, començats amb X, Substantius, Verbs | Tagged: enxilada, xilè, xilènic, xilena, xilenejar, xilener, xilenera, xilenol, xili, xilidina | Leave a comment »