L’objecte d’estudi d’avui ens és tan familiar que, almenys jo, mai abans li havia prestat l’atenció que mereix per la seva originalitat. Estic convençut d’haver-hi lliscat milers de vegades quan era nen i unes quantes més de ganàpia, però mai m’havia parat a pensar d’on vé que tots el coneguem com a: tobogan!
Pensant-hi, arribo a la conclusió que és un mot que d’entrada ens resulta natural perquè oralment encaixa molt bé a la nostra llengua. En efecte, els tobogans sovint tenen forma de semitubs o tubs, de manera que l’inici ‘tobo’, que en català sona ‘tubu’, li escau d’allò més. La terminació en ‘an’ també encaixa, perquè sona com un gerundi (lliscant, patinant, excitant) i transmet una sensació de moviment i de rauxa, que és el que passa indefectiblement quan hom baixa per un tobogan.
Estic convençut que aquest encaix tan natural i la seva sonoritat impactant han contribuït a que el mot hagi arrelat d’una manera tan transversal a la nostra llengua i en moltes d’altres; però el seu origen real és sorprenent i el desconeixia totalment fins que he pogut dedicar-hi l’esforç d’aquest apunt.
TOBOGAN m.
1. Trineu llarg, de fons pla, tradicional dels amerindis algonquins del NE del Canadà, fet de taulons prims paral·lels entrelligats, revestits de pells, i encorbats enlaire a proa en forma de ‘J’. Originalment el van enginyar per facilitar el transport de provisions i mercaderies a l’hivern, fent-lo lliscar per la neu mitjançant cordes tirades per gossos i de vegades fins i tot per dones de la tribu. La forma de la proa servia per tal d’evitar que quedessin fàcilment encallats en zones bonyegudes. Sembla ser que els primers tobogans podrien haver-se inventat fa més de 3000 anys! Sinònims: trineu, luge.
Distribució geogràfica de les diferents tribus algonquines cap a l’any 1500
Com que les tribus eren nòmades i s’alimentaven del que caçaven, els tobogans els eren crucials per a que un caçador pugués transportar tot sol un animal gran fins al campanent. Així mateix, quan el campanent s’havia de traslladar a un altre emplaçament els tobogans facilitaven enormement la mudança.reduïnt l’esforç i el nombre de gent necessària.
A l’Àrtic els tobogans normalment es feien amb llistons de fusta de freixe, d’auró o de carya però de vegades també d’ossos de balena. El conjunt es relligava amb peces de cuir sense adobar.
El mètode per desplaçar-se amb tobognas dels muntanyers Innu del Canadà és el següent: cada membre de la tribu, inclosos els nens, tira d’un tobogan mitjançant una corda al voltant del pit. Els homes van primers i es van rellevant per aplanar el camí, les dones van tot seguit i a la cua de l’expedició i van els infants. Els nadons viatgen en tobogan ben abrigats amb pells. Vegeu: The Mountaineer [Innu] method.
Tobogan usat per Dr. John Rae, un empleat de la Hudson Bay Company, a Fort Garry (British Columbia) i Saint Paul (Minnesota) cap al 1850.
Es probable que Henry Hudson, l’explorador de l’Àrtic al qual deuen el seu nom tant la badia de Hudson com el riu Hudson, veiés l’ús de tobogans per part dels pobles de la costa de la badia de James, on fou abandonat al 1611!
Al Canadà, en temps moderns (almenys des de la segona meitat del s. XIX) els tobogans van passar de ser un mitjà de transport a convertir-se en ginys lúdics que divertien petits i grans baixant-hi al damunt per pendents nevats. Vegeu el quadre: Toboggan Party. Per aquest nou ús, als tobogans se’ls va agegir una corda lligada de costat a costat de la proa per facilitar-ne la conducció.
Els tobogans es distingeixen d’altres tipus de trineus com les luges pel fet que no tenen patins o esquís afegits al dessota i per tant és tota la base la que llisca en contacte amb la neu. Actualment se’n segueixen fabricant de fusta però també de plàstic, metàl·lics i d’altres materials per a usos professionals com el rescat de persones ferides a muntanya (trineus de salvament).
Tobogan d’ús lúdic!
2. (Per extensió del significat 1) Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant. No havia conegut els toboggans sinó de sentir-ne parlar, Carles Riba, Perot p.59. Sinònims: pendent, pendís, rossola, rampa, rampant, rost, baixada, baixest, davallada, vessant, aiguavés.
Tobogans naturals de roca prop de Cuzco (Perú)
- (Especialment) Instal·lació d’esbarjo consistent en un pla inclinat al qual s’accedeix per unes escales, disposat per deixar-s’hi anar lliscant. Sinònims: rampa, pendent?, lliscant?. Així, en algún moment el mot tobogan va passar d’usar-se només per designar el giny que baixa pel pendent a designar el pendent mateix, i més endavant a designar la rampa artificial per la qual tots hem lliscat. És el tobogan nostre de cada dia!
Tobogan a l’antiga, més semblant als trineus del significat original
3. (Per analogia) Trineu de dimensions reduïdes, estès arreu com a esport hivernal, que hom fa davallar lliscant sobre pistes de pendent pronunciat. Generalment fet amb planxes metàl·liques primes en comptes de taulons.
descens en tobogan! Adrenalina a dojo!
4. (Per extensió del significat 3) Esport d’hivern que consisteix a lliscar per un circuit de gel sobre un tobogan (el del significat 3) que el pilot dirigeix, en posició bocaterrosa, amb els peus. Sinònims: skeleton. Actuament hi ha tres esports olímpics d’hivern basats en l’ús de trineus: el tobogan (o skeleton), el bob (o bobsleigh) i la luge (trineu lleuger). Tots ells es van inventar al segle XIX a Europa i difereixen entre ells en com el pilot es col·loca al trineu. Al tobogan es col·loca de bocadents i amb el cap per davant mentre que a la luge es posa cap per amunt i amb els peus per davant. Al bob i al tobogan el pilot dóna impuls al trineu abans de pujar-hi mentre que a la luge no.
Vet aquí el català Ander Mirambell en una competició de tobogan:
Etimologia: c. 1910; de l’anglès canadenc toboggan (i també tabagan, tabogan, tarbogan) ‘trineu per lliscar avall’, pres possiblement del francès canadenc tabaganne, i aquest, d’algun dels dialectes de l’algonquí: micmac tobâkun, abnaki udâbâgan, cree otabanak. Qui hi havia de dir! Això si que és un origen!
Bé, espero no haver fet massa relliscades. Quedo satisfet si quan torneu a trepitjar un parc infantil on hi hagi un tobogan, penseu en tota la història que hi ha al darrere d’aquest gran invent!
Filed under: Mots | 6 Comments »
mot a mot 