Proposa mots!

Escriu un missatge en aquesta pàgina amb la teva proposta de mot! Només cal que escriguís un mot que et faria gràcia que aparegués en el futur a la caixa de comentaris que hi ha a sota. No cal que sigui una paraula estranya ni complicada, no discriminaré els mots segons aquest criteri. Tampoc heu de fer la recerca dels significat de la paraula, però si algú vol fer èmfasi en un ús concret en un context determinat doncs que ho posi. Això és especialment interessant si l’ús de la paraula és dialectal i només conegut en una zona concreta de la geografia dels Països Catalans.

Aquesta pàgina la gestionaré bàsicament com una cua de mots. Això vol dir que els mots proposats acceptats en principi apareixeran publicats en ordre cronològic. Ara bé, em reservo el dret d’alterar l’ordre de publicació quan em sembli necessari amb la sana intenció què els mots consecutius siguin d’àmbits variats i no avorreixin l’audiència.

Em reservo també el dret de vetar mots que resultin inadequats per al bloc. Se’m fa difícil definir exactament el que vull dir amb “inadequat” però si alguna de les propostes m’ho sembla ho faré saber a l’emissor per tal d’aclarir-ho.

Bé, només animar-vos a què sempre que sentiu, llegiu o recordeu un mot que us agrada o un que no sabeu ben bé que vol dir, l’encueu en aquesta pàgina perquè s’esperi a ésser redescobert!
Gràcies a la bestreta!

70 Respostes

  1. carmanyola, altrament coneguda coma taifa o fiambrera

  2. MARMITA, MARMITÓ (paraula d’en Joan Godo)

  3. Mot inspirat en el resultat de l’excursio del dissabte: “tiretes” – Basicament, allo que vaig tenir diumenge 😛

    Demano disculpes per la manca d’accents, pero el teclat que tinc es USA i no en te …

  4. rampí:
    1) eina que serveix per recollir les espigues de la batuda, la palla o l’herba acabada de segar.
    2) Embarcació de transport usada a l’edat mitjana semblant al pàmfil.

  5. BAST albarda curta que porten els animals de càrrega
    BASTER persona que té l’ofici de fer basts

  6. croquis
    recar
    acanar

  7. Ostres! Avui he fet un reply i no surt… Doncs tornem-hi: proposo “tiretes”, que és el que tenia ahir després d’anar d’excursió dissabte… I durant l’excursió vam passar per un camí “fressat”, així doncs que fressat serà l’altre paraula proposta!
    Salut!

    • Oriol, gràcies per les propostes i perdona. La primera vegada que algú deixa un missatge haig d’aprovar-lo abans no es publiqui, per això no havia sortit. És una mesura anti “spam”. A partir d’ara les teves propostes haurien de quedar reflectides tant punt les publiquis.

  8. Segons l’Alcover-Moll:
    MINGO m.
    1. En el joc de billar, la bolla amb la qual no tira cap dels dos jugadors; cast. mingo.
    2. En el joc de botxes, la botxa petita de fusta que serveix de senyal per a les grosses que s’hi han d’acostar (Tortosa).

  9. Més d’una vegada m’he preguntat de què vaig quan vaig de >>bòlit<<.

    • Hola Nuria,t’agrairia moltisim si poguesis enviarme l’oració per curar l’enaigament

      • Li he demanat a la Núria si havia trobat l’oració. En cas que la trobi i me la passa l’afegiré i t´ho faré saber.
        Salut

  10. ENAIGAR, ENAIGAMENT

    sembla ser que són sinònims d’engelosir i de gelosia. Quan la meva mare era petita estava enaigada a causa del naixement del seu germà. La meva àvia (la seva mare) va encomanar-se a la bruixa de Pins (petit poble proper a Camallera) que li va recomanar posar l’oració de l’enaigament escrita en un paper sota el coixí de la nena. Si et convé ja te la passaré, la meva mare la conserva.

    • es veu que hi ha una herba que serveix per curar l’enaigament, el nom per a botànics és succissa pratensis i el nom popular ( o el que fan servir les bruixes) és herba de l’enaigament. El que no sé és com es prepara o com s’utilitza.

      • És una proposta de mot molt interessant! Estaria molt bé poder escanejar l’encanteri aquest per arrodonir l’explicació quan el publiqui. Ja li pots demanar a l’Agnès!!!
        Moltes gràcies per participar!

  11. Avui anem cap a lleida a buscar mots i la meva proposta es aumon … Que curiosament vol dir enlloc quan he anat a un lloc a buscar-lo…

    • Fa molt de temps que esta escrit això i no ser si te sentit el comentari, però de tota manera el faig. En certs llocs de parla catalana, la síl•laba “AL” es pronuncia “AU”. Exemples: Albert (nom propi) es pronuncia Aubert, o Alber (arbre) es pronuncia Aube, etc. etc.
      Axis entenc que aquesta paraula aumon s’escriuria: “ al mon” o “almon”. No es troba enlloc, no es troba al mon. — pronunciat: no es troba au mon

      • I tant que té sentit. Tot comentari que ajudi a millorar la qualitat de l’apunt és benvingut!
        Moltes gràcies

  12. MINAIRONS, MANAIRONS, MENAIRONS
    Éssers diminuts i fantastics que hom guarda en una capseta per quan s’han de menester. Son propis de l’Alta Ribagorca i les valls del Pirineu Catala. Són molt tracuts i fan molta feina en poca estona i es reconeixen per la remor que fan tot dient: “que farem, que direm… que farem, que direm…”

  13. Avui he vist en un article:
    http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3564529

    la referència a “policies que atupen” (en referència als mossos). No havia sentit mai la paraula però crec que ara es podria posar de moda:

    http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=atupar&operEntrada=0
    http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0014224

    Narcís

  14. Sempre a la feina estem amb el tema del “valor afegit”. Així doncs que et sembla valor com a mot (cert que és molt comú, però …)

    “El valor d’una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.”

  15. EIXAMORAR
    1. Llevar la humitat d’alguna cosa, mig eixugar
    2. Humitejar parcialment

    El meu padrí la fa servir quan les tempestes afluixen i torna el bon temps: “sembla que el tems eixamora…”

  16. Em sembla que hauré de suspendre a la meva filla tot i el D.És enaiguament el mot que et proposava i quan trobi l’encanteri ja te’l passaré

  17. Un altre mot inspirat en una sortida per la muntanya: Grimpar !

  18. Eixebuirar= esternudar; crec que no hi és al diccionari (ni sé si s’escriu així) però a la plana de Vic es diu (aquestes valen?)

  19. CASCALL –
    la meva besavia en tenia uns quants de plantats al pati. Quan era el temps, els collia i els deixava assecar a les golfes per fer-ne infusions en cas de mal de queixal… Crec que son parents de les roselles o “peperepeps”

  20. grix, flib grixty-flib:
    http://foldoc.org/grix

    tenen equivalent en catala?

  21. La paraula que proposo la va dir la meva tieta (que és un pou de ciència catalana) l’altre dia, és magallet.

    • Quin mot més bonic! Caldrà tenir paciència perquè la llista de mots pendents es llarga, pero un dia sortirà! Gràcies.

  22. Mingo, avui toca “màrfaga”, que no només és una dona ben grossa sinó també una espècie de sac per dormir…

    … I know you are very busy with your duties, but please provide more documentation about the term “màrfaga”. Thank you very much for your help and support…

    • Molt bona! Gràcies per la proposta! De moment la única documentació que et dono és: màrfaga=màrfega.

  23. Rúfol (fa un dia rúfol)

  24. Avui un adjectiu ben bonic: escarit … Bé, en el teu cas podem dir que els posts del mot a mot no son pas escarits!

  25. Amb la calor de l’estiu la roba comença a fer nosa. Avui estava pensant “osti, aquests calçotets m’engavanyen” i m’he dit “mira! una paraula per en Xavi!”.

  26. El mot que proposo (ja el segon) és “sant pere peta fort”

  27. Simplement: un excel·lent. Magnífic. Estic molt contenta d’haver trobat aquest bloc. El que no trobo és una adreça electrònica per fer-te arribar una observació. La meva adreça és catala.afinat@gmail.com. Gràcies!

    • Moltes gràcies! Si us plau envia’m l’observació a: xdomingo@ya.com
      Afegiré l’adreça de contacte a la pàgina perquè resulti més fàcil i no calgui escriure els comentaris a la pàgina de proposta de mots! Ah, però em quedo amb ‘excel·lent’ com a mot per investigar ;o)

  28. Proposo el mot batzegada. Així és com funcionem alguns, a batzegades, hi ha dies que tenim molta empenta i d’altres que ens fa mandra tot.
    La teva empenta, però, no té aturador, ho saps que t’estàs tornant un erudit del català? Ja deus tenir el nivell D o E, almenys pel que fa a vocabulari!

    • Ei, molt bona aquesta. Jo pla vaig a batzegades! Això sí, he instal·lat un corrector ortogràfic per minimitzar el nombre d’errades, que com ja m’havies comentat, no feien gens bonic en un bloc dedicat als mots! Encara em queden molts dels apunts passats per corregir, però de mica en mica els adobaré tots.
      Ah, per cert, em penedeixo d’haver-me tret el nivell C. Quina cosa més absurda em sembla ara… Com s’atreveixen a classificar els nivells de coneixement d’una llengua amb un reguitzell de lletres. Si almenys s’haguessin esforçat per assignar a cada nivell un mot ;o).
      El bloc és una manera d’anar millorant de mica en mica el coneixement de la meva llengua, de practicar-ne l’escriptura i àdhuc d’aprendre moltes altres coses en àmbits molt diversos, fent que tot plegat resulti una experiència fascinant!
      Bona nit!

  29. A la teva darrera entrada parles de si havies estat hivernant, però no sé si en realitat vols dir que potser havies estat hibernant, que no és el mateix.
    En fi, no sé si la diferència et tempta.

    Salut!

    • Hola Càndid, tens tota la raó! Després de consultar el diccionari em queda clar que he estat hibernant! De fet no era conscient que existissin tots dos verbs i amb significats subtilment diferents. Em tempta tant que ho he anotat per a un futur mot a mot: hivernar vs hibernar!
      Moltes gràcies, espero que la teva hivernada hagi estat profitosa on sigui que l’hagis passada!

  30. corretjeta

    • Hola Pau, crec que la grafia correcta és corretgeta, perquè corretjeta no apareix als diccionaris. El mot queda encuat, moltes gràcies!

  31. Proposo “alegu”, equivalent a “després”. Exemple “Alegu t’ho diré”. Escoltat -i fet servir per mi mateix- a Sant Jaume Sesoliveres i a Piera (Anoia). Sembla ser un castellanisme de “luego”, però crec que té un origen previ, pel coneixement de l’ús en més de cent anys.

    • Molt bo! Aquest mot l’emprava sovint el meu padrí lleidatà. Quan anirem a menjar un gelat? li preguntava. I ell em responia:”Alego”, que jo entenia com un “després proper en el temps”, podríem dir que com una mena d'”aviat”. Tenint doncs, una vinculació sentimental amb la paraula en qüestió, no dubtis que la investigaré!
      Moltes gràcies Joan.

  32. Què tal si ens troba l’etimologia de la paraula “hemiola”? O tal vegada “hemiòlia”. No ho sé, perquè és una paraula pròpia del llenguatge de la música, però ni tan sols està enregistrada al diccionari de la real acadèmia, i existeix.

    • Gràcies per proposar-la! Ho intentaré! Així d’entrada em sembla que deu ser mitja ‘òlia’, així com un hemisferi és mitja esfera, però no sé que deu ser. Indiques que és un mot de l’àmbit musical, no tens cap pista més de quan s’usa?

  33. A Menorca diem “fer un atxem”, en el sentit de esternut, esternudar. Em sembla una paraula simpàtica i curiosa.

    • Hola Bàrbara, vés a “l’Índex Alfàbetic” i a la E hi trobaràs el mot: eixavuiro. És una altra manera simpàtica de dir l’atxem que proposes. Veuràs que ja l’indico com a sinònim!
      Gràcies!

  34. Una proposta:

    feixiner
    m.
    1 Munt de feixines.
    2 Lloc on es guarden les feixines.

    És un dels mots que més m’estimo.

    • Fantàstic, no l’havia sentit mai! Un dia o altre el faré, però trigaré perquè en tinc molts d’embastats en espera. Moltes gràcies per contribuir al meu petit gazofilaci 😀

  35. entalaiar-se

  36. Proposo frissolar. Acció que es fa amb una herba o vegetal, per a esmicolar-la o fer-ne sortir l’olor o la ferum; fregar-la entre les mans o els dits.
    Exemple: Abans de afegir la flor de Saüc a l’aigua, l’has de frissolar.
    Encara es fa servir, al menys, a l’alta Segarra.

    • Un verb molt interessant. Però segons l’Alcover s’escriu amb una sola essa: frisolar. La pronúncia del mot que has sentit és d’essa sorda o sonora?

      • Ai! Quin calvari d’esses. Es sonora, per tant el correcte es amb una sola essa.

  37. Hola, ja fa temps que em ronden un parell de paràules pel cap…

    A veure, jo proposo “somiatruites”, no ho entès mai… no sería més llògic ser un “somiapastissos” ??

    L’altra es “bigoti”… tot s’ha de dir, que tinc una lleugera idea d’on venen, però vull veure la teva proposta per veure si coincidim!!

    Per cert, jo em vaig fabricar una “arrova” amb metall que em serveix de “clip”…. tota una “virgeria”

    Records,

    • Gràcies per les propostes Maria! No tens alguna foto del teu clip-@ ?

      • Hola!!

        … i tant que puc enviar una foto!! Però he estat mirant com adjuntar-la i no trobo cap opció per adjuntar imatges …

        Em pots ajudar??

        Gràcies,

    • Molt interessants les propostes! De passada aprofito per comentar que ‘virgueria’ és un castellanisme. En català una possibilitat és dir-ne filigrana.

  38. Bon dia
    Estic preparant una guia d’estil per a un subestàndard nord-català amb un lèxic anticatanyol força desenvolupat. Pensi que me podeu ajudar, com que ne sabeu un niu, recossirant el meu llibre.

    Gràcies a l’avançada

    Idali Vera Grau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: