Malgrat el que pugui suggerir inicialment, el mot d’avui no fa referència a un especimen marí comestible de la família de la sardina. És una paraula que fa anys i panys que sé que existeix. De quan feia classes per treure’m el carnet de conduir i notava resistència en fer marxa enrera intentant aparcar de recules li deia al professor: “em sembla que estic tocant amb el bordillu de l’acera”. I ell molt sàviament em responia: “Deus voler dir que topes amb el sardinell de la voreraI” ;o). Tot i conèixer la paraula, no entenia com diantre se´n podia dir sardinell d’allò! En acabar de llegir l’article d’avui potser en treure-ho l’entrellat, o potser no..
SARDINELL m.
1. Conjunt de maons posats de cantell que forma la part superior o la vora d’un element de construcció (paret, cornisa, etc.); cast. sardinel, bordillo.
A la façana de l’Hospital de Sant Pau n’hi ha un munt:
2. Llindar o marxapeu d’un portal (Barc.); cast. umbral. Posen les pedres necessàries sobre lo sardinell de la porta, «Veu de Catalunya», 1893, 166 (Aguiló Dicc.).
3. El cantell de la vorera (Barc.); cast. bordillo. Agenolladas al sardinell, donas y noyas remenavan la tria, Pons Auca 106. No ha de ser necessàriament el cantell d’una vorera, pot ésser el d’una zona ajardinada:

sardinell en voreres

sardinell de jardí
4. Cercle de pedra, d’obra o de ferro, que enrevolta la llar de foc per evitar que el foc i la cendra s’escampin (Camp de Tarr.). Vet-ho aquí:

sardinell tot volt d'una llar de foc
5. Paret de material refractari que forma la part posterior d’una fogaina i serveix per a entretenir la flama i produir una combustió completa.
6. Conducte fet d’obra per a fer passar l’aigua d’un rec d’un costat a l’altre d’un camí (Valls).

ETIMOLOGIA
No és del tot clara. Segons l’Alcover-Moll: derivat de sardina, probablement per semblança de la col·locació dels maons amb la de les sardines dins el barril.
Però l’Enciclopèdia catalana diu al respecte: “és dubtós que sigui un der. de sardina, si no és per comparació de la sèrie de maons amb les sardines premsades ordenadament al barril; potser d’un ll. *cĭrcĭnellus, dimin. de circĭnus ‘compàs, cercle’, d’on *cerzinell, sardinell”
A SARDINELL locució adjectival
Inicialment en arquitectura romànica i després en construccions modernistes i també actuals: dit del parament amb els maons o les pedres (generalment lloses petites i planes) disposats de cantell, com si es tractés d’un ventall obert.
Un sinònim de totxos disposats a sardinell és totxos disposats a plec de llibre.
Finalment uns quants links amb imatges per entendre la disposició de totxos a sardinell: pont, volta.
I aquí diferents diferents disposicions dels totxos amb els seus noms (en castellà).
I si teniu temps us podeu esplaiar amb imatges de sardinells a la Cripta de la Colònia Güell i a les construccions de pedra de pagès.
S’ha acabat per avui!
Filed under: començats amb S, Mots, Substantius | Tagged: a sardinell, sardinell | 2 Comments »