La violència de la meva empenta, i la del cop que es va donar contra la paret, el van fer anar per terra, i des d’allà continuava plorant i lamentant-se amb veu de nas, i adesiara tornava a bramar el meu nom amb uns xiscles que glaçaven l’ànima.
Fragment de la pàgina 32 de L’extinció (1999), primera novel.la de´n Sebastià Alzamora. La frase és terrible però trobo que adesiara és un mot preciós que bé val la pena usar de tant en tant ;o) En tot cas ha estat el motiu de la meva recerca. Espero que us n’agradin els resultats.
Avui podeu escollir banda sonora. Si sou independentistes segur que us agradarà escoltar i veure aquest clip amb la cançó En s’estiu d’Antònia Font, que diu:
El sol d’agost m’esclafa la cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara
…
Si ho preferiu, podeu delectar-vos amb aquest poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel musicat per Maria del Mar Bonet:
…
Finestres
de la casa tancada,
quan torno, d’horabaixa,
girant-me adesiara.
O el mateix poema en una versió més modernota de la Txell Sust: aquí.
__________________________________________________________________________________
ADÉS adv.
1. En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present. Situa una acció en un entorn temporal pròxim al moment en què es parla. Pot tenir una projecció tant sobre el passat com sobre el futur. Indica que alguna cosa s’ha esdevingut fa molt poc de temps o que s’esdevindrà d’aquí a molt poc temps. Adés plovia: per això no hem sortit. Adés hi anirem. Ho acabarem adés. ¡Si ara, adés mateix, acaba de sortir d’aquí! Narcís Oller (Pilar Prim, pàg. 85). Pels motius adés assenyalats, atenent el que disposa l’article…
- Antigament, equivalent a aleshores, llavors; Per açò creix adés ma desconsolació e mon marriment a totes les vegades que lig en est libre, Ramon Llull (Blanquerna, c. 42)
- O bé equivalent a ara; Te faç moltes gracies de la proferta… e adés yo pos-te la corona de Sicilia, Muntaner Cròn., 33. ||
- Usat com a temps futur molt pròxim al present: Yo enuiaré per mon caual e per mon gonió,… e siats adés en la plassa appareylat, Jaume I, Cròn. 32. E diu que si no u ha adés, | que sa vida pocha es, Biblia Sev. 192.
Sinònims: suara, fa poc (només quan expressa passat pròxim), tot seguit, prest (només quan expressa futur pròxim) o antigament: decontinent.
2. adés adés (locució adverbial): A cada moment, molt sovint, sense cessar. Es girava adés adés per vigilar que no l’atrapessin. E Tirant ades ades se girava e vehia venir tota la gent, Tirant, c. 142.
3. ara i adés (locució adverbial): de tant en tant. Alguna vegada, a intervals. També he trobat aquesta pàgina on diuen que vol dir sovint.
Sinònims: adesiara.
4. adés…, adés…(o ara…, adés…): (locució conjuntiva) S’utilitza per introduir expressions distributives o disjuntives: Adés era en un lloc, adés era en un altre. E com lo dit guardià contrastàs fortment als dits actes, a grans empentes e burçades, e dién a aquell molts opprobis, lançaven-lo adés ça adés lla.”Nos veem que los homens adés son honrats, adés son deshonrats, adés son sadolls, adés son morts de fam, adés son loats, adés son maldits, adés son orts de fret, adés son morts de calor, Llull Cont. 105, 9, 10. Ara ardida adés poruga, | per tu l’ànima’s consum, Aguiló Fochs 60.
5. D’adés que…: des que…. D’adés que hi ha tal malaltia, fan això (Bagà). D’adés que ets estrenat aquest vestit (Agullana). D’adés que jo som aquí (El Vilar).
I antigament:
6. A adés o ad adés. No’s cuydaven que nos venguéssem ne deguéssem venir a adés en la ciutat, Pere IV, Cròn. 159. Com nos a adés no entenam a tornar a Barcelona, Gilbert-Corsuno Astrol. 37. Nos ad ades no trobam pus cartes, doc. a. 1381 (Ruscino, i, 301).
7. Sus adés: tot d’una; E aço sia fet sus adés, Desclot Cròn. 147.
8. Adés de present: ara mateix. E pus axì es, adés de present responem cumplidament a vostre avonclo, Muntaner Cròn. 80.
9. Adés i ara: de tant en tant, intermitentment. L’alta Bellesa ens crida, y ades-y-ara’s veu | com llamp la Veritat, M.a A. Salvà (Catalana, ii, 32). M’es molt plaent venir a reveure-us adés y ara, Obrador Arq. lit. 10. En aquesta locució adverbial és on es conserva únicament l’adverbi adés a Mallorca i Menorca. La versió comprimida adesiara n’és sinònim i és la forma que ha arribat fins els nostres dies.
10. Adés de…: a l’hora de…, durant. Vuy he stat fort alegra sino que adés de sesta hagui un poch de desfici per ço com no podia dormir, lletra de la filla de Joan I (Aguiló Dicc.).
Etimologia: mot comú des de molt antigament amb altres llengües romàniques, però d’etimologia incerta. Primera datació al s. XII; Potser del llatí vulgar *addesso, derivat de (iam tempus) adesse ‘ja arriba l’hora’, però dificultats lingüístiques fan pensar en una possible procedènca preromana; una altra opinió proposa la procedència del llatí *addipsum, contracció de ăd ĭd ĭpsum (tĕmpus), ‘en aqueix mateix (temps)’, amb influx analògic de ăd prĕssum (> aprés); cfr. REW 164. Aquesta alternativa presenta greus dificultats fonètiques. La contaminació de ad pressum explicaria el vocalisme de les formes romàniques (it. adèsso, prov. adés, ant. cast. adiesso). Segons Gunnar Tilander (RFE, xli, 399), adés ve del llatí vg. *addĕrsum, que degué substituir *adderectum (participi de adderigĕre). Usat com adverbi, addersum tenia el sentit de directament que ens porta en línia recta a de seguida (ibid. p. 400). Vaja, que vé de lluny però no està clar exactament d’on!
___________________________________________________________________________________
ADESIARA adv.
1. De tant en tant. Tu que vens adesiara | visitar el meu carrer, Barceló Poes. 55
2. I com a locució adverbial: Alguna vegada, a intervals.
Sinònims: de tant en tant, de vegades, ocasionalment.
Etimologia: mot compost provient d’unir adés i ara. Vegeu el significat 9 d’adés i l’etimologia d’adés a la secció anterior.
___________________________________________________________________________________
I ara un parell de mots que no són derivats dels anteriors però que m’ha semblat convenient presentar aquí per tal de fer-ne paleses les diferèncis malgrat les òbvies similituds ortogràfiques i fonètiques.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
ADESAR v. tr.
Desar. Netejar i posar les coses en ordre i al lloc corresponent. …i vos assegur que no n’hi havia poc de concert que adesar i que endergar. …reparen que tot los ho han agrenat i adesat de bell nou i los han fet es llits. Rondaies Mallorquines (Jordi des Racó). Ja veieu, si jugueu a l’scrabble i teniu una A sobrera podeu esgarrapar algun puntet més que no pas amb desar.
___________________________________________________________________________________
ADÈS m.
1. Acte d’adesar. Tinc un desordre descomunal al pis, tant aviat com pugui hi hauré de fer un bon adès!
2. Thomas Adès (Londres, 1971)
Compositor anglès. Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge. Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony, però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing, que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa. Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester. Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face, encàrrec del Teatre Almeida de Londres. Entre les seves composicions més destacables cal esmentar Sonata da Caccia; Arcadiana, per a quartet de corda (1994); Asyla, per a orquestra (1997), i America: A Prophety, per a mezzosoprano, cor i orquestra (1999). El 2004 tingué un èxit important arran de l’estrena al Covent Garden de Londres de la seva òpera The Tempest. En podeu escoltar un fragment: aquí. Ha enregistrat obres pròpies i alienes com a pianista. Vegeu aquí com el comparen amb Berlioz (en anglès). I si us agrada el rap aquí podeu escoltar música d’un francès que també es diu Thomas Adès, però que és un altre estil de músic. M’agrada!
___________________________________________________________________________________
I finalment alguns vincles complementaris relacionats amb els mots d’avui:
- Us d’adesiara en un poema: En la casa transiten les mateixes veus.
- I en una vivència: tornar xoroi.
- Un bloc literari: Adesiara.
- Un grup valencià de música folk: Adesiara.
- Una poesia: La prunera contenta.
- Una editorial: Adesiara.
- ADÉS, una associació per a la Divulgació de l’Evolució Humana.
- A Catalunya, el duet Els Trobadors, format per M. Dolors Lafitte i Alfons Encinas enregistrà el 1992 el disc Et ades sera l’alba, amb textos, música i instruments dels segles Xll i Xlll.
Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
Al meu companh siatz fizels aiuda!
Qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
Et ades sera l’alba
Llegiu-lo complet i escolteu com sona aquí (amb uns altres músics, però):
I per acabar, una poesia que reflecteix la realitat del moment:
I ADÉS SERÀ l’ALBA
Malgrat la nit, gola de llop
que va engolint les esperances,
ell tornarà, llum de la llum,
i adés serà l’alba.
___________________________________________________________________________________
Filed under: Adverbis, començats amb A, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: adés, adesar, adesiara | Leave a comment »
mot a mot 