analogia, analogisme, analogista, anàleg,-àloga; analògic,-a; analògicament, anàlogament

El passat mes d’abril va arribar l’arxianunciada apagada analògica als nostres televisors. En un món que els humans ens esforcem a fer cada vegada més digital m’ha semblat convenient reivindicar amb un mot a mot tot allò que ens ha donat l’analògic!

I com que analògic prové d’analogia tocarà fer un llarg periple de mots fins arribar-hi! Paciència.

___________________________________________________________________________________

ANALOGIA f.

1. Relació de semblança entre dues o més coses diverses per algunes característiques comunes. Semblança de relacions. Dues teories que tenen molta analogia entre elles. L’analogia que existeix entre el gos i el llop. ..recordava la calenta explosió que Dostoievski posa en boca del seu criminal , i trobava una sèrie d’analogies entre aquell món de vòmit, de pietat i de sofriment de l’autor rus, i la llum de blau de metilè que feia més lívides les cares i més entomològic el vici de La Criolla., Josep M. de Sagarra, Vida Privada p. 191. Sinònims: relació, semblança, correlació, correspondència, similitud, ressemblança, proporció, afinitat, lligam, metàfora. Vegeu també: analogia (en castellà), i l’article anglès de la wikipedia analogy dóna una definició més rigorosa i general que intento traduir, tant bé com puc, tot seguit:

L’analogia és un procés cognitiu que consisteix en transferir informació d’un tema determinat (la font o anàleg, vegeu definició més avall) a un altre tema concret (l’objectiu), i l’expressió lingüística corresponent a aquest procés. En sentit més restrictiu, una analogia és una inferència o argument d’un particular a un altre, en oposició a la deducció, la inducció i l’abducció, en les quals almenys una de les premises o la conclusió són generals. La paraula analogia també pot fer referència a una relació entre la font i l’objectiu, que sovint és de similitud, tot i que no necessàriament.

S’ha argumentat que l’analogia juga un paper central en els processos cognitius. L’exemplificació, la comparació, la metàfora, el símil, l’al·legoria i la paràbola són manifestacions de l’ús de l’analogia en el llenguatge. L’ús de l’adverbi com implica una capacitat de comprensió analògica per part del receptor del missatge que l’inclou. Per exemple, si dic: En Jaumet tenia la cara vermella com un pebrot. Per tal que el receptor entengui el missatge correctament cal que hagi vist alguna vegada un pebrot vermell i sàpiga extrapolar la característica de l’anàleg (el color del pebrot) a l’objectiu (la cara de’n Jaumet).

 

Exemple d'analogia que compara un iceberg amb un lloc web

 

L’analogia s’ha aplicat de manera diversa  al llarg de la història. Vet aquí diferents usos i tipus d’analogia que s’han produït en àmbits diversos del pensament humà:

En els àmbits filosòfic i teològic:

• analogia: En sentit estricte, correlació entre cada un dels termes de dos o més ordres. L’analogia per excel·lència és la proporció matemàtica —analogia de proporció— que fou definida pels matemàtics grecs. Aristòtil aplicà l’analogia a l’anàlisi de l’ésser per explicar les diferents accepcions d’aquest terme, tesi que fou desenrotllada per l’escolàstica (filosofia i teologia desenvolupades segons els mètodes habituals a les escoles i a les universitats medievals) en el que es coneix com analogia de l’ens (vegeu el següent punt). Aristòtil també fonamentà el raonament per analogia, que consisteix a atribuir un predicat a un subjecte basant-se en la presència d’aquest predicat en subjectes semblants. L’analogia fou emprada en l’escolàstica principalment per a explicar les relacions entre l’ésser de l’home i l’ésser de Déu. Hom fa sempre l’atribució de qualitats a Déu analògicament, per analogia amb l’home.
• analogia de l’ens: Doctrina escolàstica. Estableix analogia com a condició de possibilitat per a determinar, racionalment, la relació entre Déu i les criatures, en el sentit que, en aplicar a un i a les altres el concepte d’ésser, hom afirma una certa semblança entre ells (per tal d’evitar l’equivocitat) i, alhora, una radical diferència en la manera de realitzar-se aquest concepte en el diví i en el creat (per tal d’evitar la univocitat). Bé que hom hi parteix de l’analogia aristotèlica, l’abast que l’escolàstica en dóna és transcendent, i el tractament que en fa és divers, segons les escoles. Així, hom distingeix entre l’analogia d’atribució, la qual inclou una dependència entre el primum analogatum (Déu com a ens a se, com a ésser en si i per si) i els altres éssers (que ho són ab alio, és a dir, per l’acció de Déu), i l’analogia de proporció (o proporcionalitat), segons la qual la relació entre els termes anàlegs és alhora de coincidència i de no-coincidència (vegeu significat d’anàleg més avall). L’escotisme (doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus deixebles), en tendir a la univocitat de l’ésser (per tal de poder garantir un coneixement racional de Déu), només accepta la primera analogia, mentre que el tomisme (conjunt de doctrines filosòfiques i teològiques de sant Tomàs d’Aquino i dels seus deixebles) les afirma simultàniament totes dues. L’expressió analogia de l’ens ha prevalgut sobre la d’analogia de l’ésser —més apropiada— per raó de la locució llatina analogia entis.

En física i matemàtiques:

• analogia:  Similitud entre el nombre i la forma de les equacions diferencials de dos sistemes físics. N’hi ha de dos tipus:
  • L’analogia externa: consisteix en una similitud formal de les equacions de dos sistemes de natura diferent, variables amb diferent significat físic jugant un paper semblant. Per exemple les analogies electromecàniques. Vegeu-ne aquí un exemple que fa l’analogia entre un transformador elèctric i uns engranatges:
  

  Analogia electromecànica

  • L’analogia interna: consisteix en una modificació pel que fa a la disposició dels paràmetres i variables de les equacions d’un sistema físic.

En dret:

• analogia: Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó. El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició. L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia. En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia. En el dret penal, altrament, l’analogia és generalment considerada incompatible amb el principi que no pot haver-hi delicte sense llei anterior que el defineixi de manera específica, bé que és admesa l’aplicació analògica si afavoreix el delinqüent, especialment en l’estimació de circumstàncies atenuants o eximents de la responsabilitat. L’analogia en el camp dels delictes fou admesa, però, pel codi penal soviètic del 1926, i durant el règim nacionalsocialista fou modificat, l’any 1935, el codi penal alemany per tal d’introduir-hi la possibilitat de castigar tot acte que meresqués d’ésser-ho aplicant la llei que més s’hi adaptés; així, el principi segons el qual no hi ha delicte sense llei fou transformat en el principi segons el qual no hi ha delicte sense pena. Aquesta interpretació analògica en matèria de delictes és contrària a l’article 11 de la Declaració universal de drets humans del 1948, i no és admesa quan es tracta de lleis penals, excepcionals o d’àmbit temporal. Hi ha dos tipus d’analogies en l’àmbit de la llei: la legis i la iuris. Vegeu analogia (en castellà) per saber en què consisteixen.

En l’àmbit del llenguatge té diversos significats:

2. (Lingüística) Relació entre diversos mots d’una llengua quant a llur forma o significació. Relació de semblança de forma o de significat entre diverses paraules, capaç de determinar mútues influències modificatives.

• base d’analogia: mot que provoca una acció analògica sobre un altre.

3. Part de la gramàtica que tracta dels accidents i de les propietats dels mots considerats aïlladament.

4. En la història del llenguatge, procés en virtut del qual els mots existents són modificats o bé nous mots són creats prenent per model determinats grups o categories de mots. Si us interessa l’evolució dels mots llegiu-ne més al següent punt:

• Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia. Actualment, l’analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre (generalment més regular), o sigui que canviïn d’analogia. El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes: el plural llàpissos en comptes de llapis, el participi imprimit en comptes d’imprès, la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro, etc. Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de proporcions: de tros: trossos = llapis: x n’hauria de resultar x = llapissos; i no cal dir que hom suposa que aquest càlcul és fet inconscientment. Però aquesta concepció és una mera metàfora: es redueix a suposar que uns mots en generen d’altres de semblants, fent taca d’oli, i en definitiva és una manifestació de l’antimentalisme que dominava la lingüística del segle passat. És més natural de suposar que el parlant català té consciència del sufix -os i de la possibilitat d’usar-lo darrere d’una sibilant, tal com té consciència de les possibles funcions sintàctiques del mot llapis. D’altra banda, com les formes irregulars d’una llengua són o bé els manlleus recents o bé les formes més antigues, el canvi analògic tendeix a eliminar els arcaismes, que són naturalment allò que interessa més els comparatistes; per això aquests, al s XIX, es miraven l’analogia com un agent destructor nefast. Però una llengua amb massa irregularitats faria òbviament demandes excessives a la memòria dels parlants, i així doncs cal considerar el canvi analògic com un dels millors agents d’estabilització de les llengües. L’estudi de l’analogia es troba, avui, en un període de gran activitat, sobretot per obra de l’indoeuropeista Jerzy Kurylowicz, que ha establert les primeres lleis explícites sobre les direccions possibles del canvi.

I en biologia evolutiva:

5. Semblança funcional entre òrgans de diferent estructura i origen evolutiu. Per exemple, les ales d’un insecte, les d’un ocell i les d’un rat-penat, els ulls d’un cefalòpode i d’un vertebrat o les espines de l’argelaga i del grèvol.

analogia vs homologia

• Analogia vs homologia: Quan dues espècies comparteixen característiques pot ser per homologia, quan ambdues descendeixen d’una tercera que ja les tenia; o pot ser per analogia, que és el que succeeix quan l’antecessor comú (que sempre existeix) no posseïa les característiques compartides. Les analogies poden ser degudes a l’adaptació a ambients o modes de vida similars. Exemples clàssics són les similituds entre marsupials i mamífers placentats. Una ala de mosquit i una ala de ratpenat són un exemple d’analogia perquè són equivalents només funcionalment (ambdues són ales), però ni el seu desenvolupament és el mateix, ni els seus components ho són. Recíprocament, l’ala d’un ocell, la d’un ratpenat i el braç d’un humà son òrgans homòlegs, malgrat ser diferents. L’antecessor comú tenia una extremitat anterior que es desenvolupava  igual que les dels seus tres descendents i amb els mateixos components. És a dir, l’evolució adaptativa pot crear tant analogies (més o menys superficials) en generar òrgans funcionalment equivalents, com emmascarar homologies en fer que òrgans homòlegs es modifiquin per tal d’adaptar-se a diferents funcions.

Etimologia: primera datació al s. XV provinent del llatí analŏgia i aquest del grec ἀναλογία (analogía) ‘proporció’. Noteu que en grec  ana-, significa ‘reiteració’ o ‘comparació’ i logos, ‘raó’. Vegeu també aquest interessant article amb més detalls etimològics: Que significa analogia, análogo, analógico

___________________________________________________________________________________

ANALOGISME m.

Raonament, argumentació, per analogia. Argument que procedeix de l’efecte a la causa.

Etimologia: primera datació al 1839. Derivat d’analogia. Segons l’Alcover: pres del grec ἀναλογισμóς, ‘comparació’.

___________________________________________________________________________________

ANALOGISTA m.

Entre els grecs i els llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta primordialment de processos regulars. (Vegeu el significat 4 d’analogia més amunt per més detalls)

• A l’antiga Grècia els retòrics polemitzaven sobre si el llenguatge tenia un origen natural o bé convencional. Els naturalistes opinaven que les paraules eren onomatopeiques (el seu so recorda a l’objecte que referencia) i que per tant existia relació entre el nom i l’objecte designat. En canvi els convencionalistes, consideraven que l’ús i la tradició eren la pauta per associar un nom a un objecte. No existia cap relació a priori entre el nom i l’objecte designat. Aquesta polèmica va originar dues tendències de pensament:
  • analogista: considerava que la llengua era sistemàtica i regular. Cercava els paradigmes per a classificar les paraules regulars d’una llengua.
  • anomalista: no negava la regularitat en la llengua, però admetia  i remarcava l’existència de moltes irregularitats.

Etimologia: Derivat d’analogia.

___________________________________________________________________________________

ANÀLEG, ANÀLOGA adj.

Que té analogia amb una altra cosa. Semblant per analogia. Sinònims: semblant, similar, consemblant, similitudinari, parell, comparable.

• terme anàleg: La concepció ontològica de l’analogia fonamentà la utilització a la lògica escolàstica dels termes anàlegs (diferents dels termes equívocs i unívocs) que possibiliten l’atribució d’un predicat amb sentits diferents, però relacionats entre ells des d’algun punt de vista determinat. Els termes anàlegs poden tenir, doncs, significacions diferents, però no són completament distints, perquè entre els seus diversos sentits hi ha una relació de semblança que pot ésser simbòlica o real —analogia d’atribució—.

Etimologia: primera datació al 1696. Del llatí analŏgus, m, –a, –um, i aquest del grec <  análogos (ἀνάλογος) ‘proporcionat, semblant’, probablement a través del francès analogue, documentat ja des de 1503; analogie des de 1213.

___________________________________________________________________________________

ANALÒGIC,-A adj.

1. Relatiu o pertanyent a l’analogia.

2. Fundat en l’analogia.

3. Que utilitza models de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són contínues i proporcionals a les reals. Són sistemes que es fonamenten doncs en l’analogia entre dos senyals. Per exemple, un micròfon és un sistema analògic que aconsegueix generar un senyal elèctric proporcional en tot moment  a la intensitat de l’ona acústica que hi incideix. Estem transformant una informació d’una magnitud física (Intensitat acústica) a una altra de diferent (Intensitat elèctrica) que ens resulta més còmoda per a una realitzar una determinada tasca: amplificar el so per tal que el pugui sentir una audiència més gran. Observeu però que per a que el pugui sentir l’audiència el senyal elèctric amplificat ha de fer el camí invers i ser convertit de nou en una ona acústica. Aquesta tasca la fa un altre transductor analògic molt conegut de tots: l’altaveu.

En els temps que corren es parla molt de la transformació de sistemes analògics en sistemes digitals lloant les virtuts dels darrers. Però els sistemes analògics tenen també alguns avantatges respecte dels digitals. Tothom qui hagi canviat de canal de TV en un receptor de TDT (TV Digital Terrestre) i en un receptor analògic d’un TV convencional haurà notat que l’antic canviava de canal molt més ràpid! Sí, els sistemes analògics són sistemes que realitzen una tasca específica molt ràpidament. En canvi els sistemes digitals són molt flexibles en les tasques que realitzen però més lents perquè sovint impliquen una transformació d’un senyal analògic en digital, un processament d’aquest senyal i finalment una altra transformació del senyal digital en senyal analògic.

Senyal de TV analògic vs senyal de TV digital

En general, un sistema digital no és ni millor ni pitjor que un d’analògic simplement pel fet de ser digital. Un arxiu de música digital altament comprimit usant un reproductor i uns auriculars d’ample de banda limitat pot sonar molt pitjor una emissió de ràdio escoltada en un transistor analògic. La qualitat d’un sistema depèn molt de la qualitat individual de cadascun dels seus components i de com està enginyat. Per això contínua havent-hi audiòfils que es resisteixen a canviar el seu tocadiscos i el seu amplificador a vàlvules per un lector de CD´s, per molt digital que sigui. Vegeu una dissertació més àmplia sobre el tema a: analògic vs digital. I aquesta pàgina en anglès: Digital és millor que analògic?

 

Analògic vs digital

 

• Laboratori analògic: estança destinada al revelatge de fotografies mitjançant mètodes analògics.

• Representació analògica: Representació de dades per mitjà d’una magnitud física per la qual la dada representada varia directament en funció de la magnitud.
• Senyal (analògic): Magnitud física, generalment elèctrica, variable amb el temps, que transmesa i detectada adequadament actua sobre un aparell, un dispositiu, etc., com a portadora d’informació. La diferència amb un senyal digital és que el digital ja no és directament proporcional a la magnitud que representa, sinó que es codifica de manera que resulti més robust al soroll o segons altres criteris. Als gràfics inferiors es mostra perquè un senyal digital és més robust al soroll (elèctric) que un d’analògic:
  

  Senyal digital vs Senyal analògic

• Rellotge analògic: Rellotge en què l’hora és indicada mitjançant les tradicionals busques o altres elements que canvien de posició dins d’un marc de referència.

Rellotge analògic vs rellotge digital

• Circuit analògic: circuit en el qual tot el processament dels senyals es fa de manera analògica, sense cap ADC (conversor d’analògic a digital) ni DAC (conversor de digital a analògic). Això és en contraposició amb els circuits digitals. Vegeu:
• Electrònica analògica vs electrònica digital

Circuit analògic vs circuit digital de control de potència

 

 

• Circuit integrat analògic:circuit analògic integrat en un únic xip. L’exemple per antonomàsia n’és l’amplificador operacional, que és un dels blocs bàsics dels circuits electrònics analògics.
  
• Emmagatzematge analògic vs digital.
  

Hi ha multitud de termes específics del camp de l’electrònica amb l’adjectiu analògic. No m’entretindré a explicar-los tots però si més no en llistaré una colla: commutador analògic, comparador analògic, conversió analògica-digital (ADC), conversió digital-analògica (DAC), convertidor analògic-digital (ADC), convertidor digital-analògic (DAC), dispositiu analògic programable, enllaç analògic, fotografia analògica, indicador analògic, instrument analògic, interruptor analògic, model analògic, modulació analògica, multímetre analògic, multiplexor analògic, muntatge analògic, oscil·loscopi analògic, polímetre analògic, retard analògic, sensor analògic, sintonitzador analògic, sistema analògic, sumador analògic, telèfon mòbil analògic, acció analògica,…

Si que vull fer esment de l’esdeveniment televisisiu que concloure el mes passat:

• Apagada analògica: expressió que designà a Catalunya el moment de desactivació dels transmissors del senyal analògic de TV. L’apagada fou progressiva fins que a l’abril de 2010 va deixar d’emetre el repetidor de la Torre de Collserola. Procés de parada de les emissions analògiques dels operadors de televisió. La data màxima de l’apagada a la Unió Europea és la del 2012. A l’Estat espanyol també estava prevista per a aquest any, però el 2005 el govern de l’estat avançà la data al 3 d’abril de 2010. Aquesta apagada analògica està coordinada amb l’encesa digital, és a dir, la posada en marxa de la televisió digital anomenada TDT, que ha de substituir la televisió analògica. Un cop assolida l’apagada, caldrà disposar d’un televisor amb sintonitzador digital o bé d’un sintonitzador digital extern, que processi el senyal digital i el proporcioni al televisor.

Etimologia: primera datació al 1803. Provinent del llatí analogĭcus, –a, –um i aquest del grec analogikos (ἀναλογικóς), amb el mateix significat.

___________________________________________________________________________________

ANALÒGICAMENT adv.

D’una manera analògica, per analogia.

Etimologia: primera datació del 1696.

___________________________________________________________________________________

ANÀLOGAMENT adv.

D’una manera anàloga; amb analogia.

Etimologia: derivat d’anàleg.

___________________________________________________________________________________

Bé, suposo que amb això tots n’haureu quedat tips d’analogies entre sistemes analògics i sistemes digitals. Jo també.  Feliços somnis, tant si els teniu analògics com si els teniu digitals.