blau, blava; blaüra, blaverol, blavura; blaürar, blavejar; blavenc, blavís, blavós, blavor; blau-verd, blauverda; blaugrana; blauet, blavet, blaveta, blavenca, blavosenc; blaverisme, blaver;

Avui un especial de llarga durada que us ha de durar tota la Setmana Santa. Prometo no tornar-hi fins dimarts vinent! Mentre el llegiu us aconsello que escolteu Meu Ursinho Blau Blau (El meu osset Blau Blau) com a banda sonora:

BLAU, BLAVA

1. adj. Del color del cel sense núvols o d’un color consemblant, sia més clar o més fosc. Ulls blaus. El Cèsar porta capell blau e totes ses robes blaves, Muntaner Cròn. 212.

el safir és una pedra preciosa blava

2. Blau substantivat té el mateix significat: Posseidon… guarda en mitj dels segles el gran orgull del blau, Carner Sonets 38.

3. m. Color blau, situat en l’espectre electromagnètic entre el verd i el violeta, dins la zona de l’espectre de llum visible per a l’ull humà. Un incís important: segons el diccionari de l’IEC el blau queda situat entre el verd i l’indi (castellà: añil, anglès: indigo). Això era el que s’admetia tradicionalment des que Newton va subdividir l’espectre visible en 7 colors (perquè també hi havia 7 dies de la setmana, 7 notes en una octava musical, i el cosmos havia de tenir una certa harmonia). Però la ciència actual del color ja no admet l’indi com a color independent (de manera anàloga al que ha passat en astronomia amb el pobre Plutó, que ja no es considera planeta) i la seva franja de l’espectre, de 420 a 450nm, queda englobada dins dels violetes, de 380 a 450nm.

Blau (Joan Miró)

Si sabeu prou anglès escrit per descriure colors amb precisió podeu participar en aquest experiment dels hp-labs.

La varietat de tons dins de cadascuna de les franjes espectrals és enorme i la blava no n’és una excepció. Per això al llarg de la història s’han anat usant adjectius o adjectivant substantius per tal de qualificar els diferents blaus per als quals convenia tenir un nom específic. Així trobem:

• blau cel, blau-cel, blau celeste (a Menorca blau pàl·lid ; antigament blau celestí ): color blau com el del cel quan fa sol. Blau clar. Drap blau celestí de mustivaller de lana, Inv. Anfós V, 179
• blau elèctric: Blau fosc i viu.
• blau marí (a Menorca, blau marín): Blau de mar. Blau fosc o molt fosc.
• blau turquí: el blau més fosc.

En l’àmbit químic i dels colorants i els pigments s’usa el blau sovint:

4. m. Matèria colorant blava. Alguns exemples:

• blau d’ultramar: Pigment blau del grup de l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
• blau de cobalt: Producte de la reacció en calent de l’òxid de cobalt amb el d’alumini, l’aluminat de cobalt (II).
• blau de Prússia [o de Berlín, o de de París]: Ferrocianur fèrric. Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió ferro (III) i que tiny de blau molt fosc. Us recomano la novel·la policíaca ambientada a Andorra: Blau de Prússia, d’Albert Villaró.
• blau indi o blau tina: matèria colorant a base d’indigotina. Indigotina: substància colorant de color blau, obtinguda antigament de diferents plantes, especialment de l’anyil, i ara per síntesi.

5. Terròs de terra o de fang de color blau o blavós (Alaró, en el llenguatge dels miners).

Més significats diversos de blau:

6. Nom donat als membres de l’escolania del monestir de Lluc (Mallorca), que duen la sotana blava. Havia estat atlot blau de Lluc, Rosselló Many. 204.

7. Que va vestit de blau.

8. Mentider (Tortosa); cast. embustero.

9. Part inferior d’una candela, que sol ésser pintada de blau o de vermell (Mallorca). ¡Ell ja crema en es blau!: ho diuen d’una cosa o persona que està a les acaballes (Mall.).

En l’àmbit de la gastronomia i l’alimentació trobem:

10. Peix blau: peix de color blavós; es diu per oposició amb peix vermell, que sol ésser el millor. Clica aquí per aprendre molt més sobre el peix blau.

11. Caça blava: ocells de plomatge blavenc, com és ara els tudons, cisselles, etc. (Gandesa).

I el de la medicina, paradoxalment, també és ple de blaus ;o):

12. De color enfosquit per la congestió sanguínia. Sa pobre nina tornava blava de tossí y ets uyets li ploravan, Ignor. 73.

11. Noms de tot de substàncies que s’usen en els processos de diagnosi o de curació:

• • blau d’anilina, blau de Xina, blau soluble, blau marí: Barreja de derivats sulfonats de la fucsina, àmpliament emprada com a colorant del teixit connectiu.
  • blau de Borrel: Colorant d’òxid d’argent per a tinció d’espiroquetes.
  • blau Congo, blau tripan o blau Niàgara: Colorant vital derivat de la benzidina, emprat contra infeccions per protozoaris (tripanosomosis i piroplasmosis).
  • blau d’Evans: Sal tetrasòdica d’un diazocompost de fórmula C34H24N6Na4O14S4, que, injectada endovenosament, permet la determinació del volum hemàtic, a partir de la concentració de colorant en el plasma obtinguda amb la injecció d’una solució estàndard.
  • blau d’indofenol: El que es forma en la reacció de Nadi de la peroxidasa per acció d’un enzim present en certes cèl·lules i és el fonament de la prova de Nadi.
  • blau de Kühne: Solució de blau de metilè en alcohol absolut amb aigua fenicada.
  • blau de Löffler: Mescla d’una solució saturada de blau de metilè en alcohol amb una solució aquosa d’hidròxid potàssic.
  • blau de metil, blau d’Helvècia: Sal sòdica d’un derivat sulfonat de la fucsina, emprada antigament com a antisèptic.
  • blau de metilè, blau suís: Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d’oxidació-reducció i com a antisèptic. En un moment determinat, es canvià la llum blanca de l’establiment i començà un joc de clarors especials; un groc d’àcid pícnic, un blau de metilè, un roig de permanganat; tots els colors resultaven escandalosament farmacèutics  i de clínica de malalties secretes, Josep M. de Sagarra, Vida Privada p.189.
  • blau Nil: Colorant derivat de l’oxazina que tenyeix de blau els àcids grassos.
  • blau de pirrole: Colorant vital àcid que hom administra en injeccions intraperitoneals, subcutànies o intravenoses i s’acumula en les cèl·lules del sistema reticuloendotelial.
  • blau de timol: Colorant derivat del timol emprat com a indicador. Vermell en un pH d’1,2, vira a groc a 2,8; en pH alcalí és groc a 8,0 i vira a blau a 9,6.
  • blau de toluïdina: Colorant bàsic emprat en histologia i bacteriologia. Neutralitza l’acció de l’heparina i és administrat en certes hemorràgies trombopèniques.
  • blau de Turnbull: Ferricianur ferrós.

I en l’àmbit del transport hi afegeixo:

12. Zona blava: invenció política que consisteix en delimitar places d’aparcament amb línies de pintura blava als vorals dels carrers i després cobrar abundosament al ciutadà per l’estacionament del seu vehicle en les mateixes. La intenció original d’aquest mecanisme era suposadament la de racionalitzar l’ús de les places en aquells llocs on fossin escasses per a cobrir la demanda existent. Ara bé, la proliferació de les zones blaves arreu fa pensar al ciutadà que tal vegada al darrera s´hi amagui un afany recaptatori insaciable de les administracions. Si almenys els diners recaptats s’empressin per a construir noves places d’aparcament soterrades allà on calen la mesura podria considerar-se com a mínimament justa, però es fa?

zona blava

Etimologia de blau: Prové del mot germànic blau, de l’alemany antic o frank: blāo, amb el mateix significat. Avui en dia el mot continua sent el mateix en alemany! És una de les úniques paraules fàcils d’entendre que trobareu a l’alemany ;o)

Expressions:

• Deixar blau algú: deixar-lo astorat, esbalaït. Produir-li gran sorpresa, deixar-lo parat d’admiració. Però la veritat es que jo’m vaig quedar blau, Oller Rur. Urb. 20.
• Fer blau: provocar una impressió violenta o fonda. Poc blau m’han fet! (St. Joan Despí, ap. Aguiló Dicc.).
• Quedar blau: quedar ple d’estupefacció (Catalunya i Menorca).
• Fer-la blava: fer quelcom inconvenient. Espifiar-la. Sinònims:  fer-la grossa, fer-la com un cove. La m’ha feta blava (Mallorca). Ab falses tretes m’ha vençut | aquest traidor ab qui em fiava, | mas io la li faré pus blava, | en ma fe, si jamés lo vei, Metge Fort. 60.
• Aquesta sí que és blava!: això sí que és greu.
• Fer blau algú: donar-li una pallissa forta (Mall.). Potser en sentit figurat podríem dir: Fa una estona els blaugrana han fet blaus els del Bayern München i han deixat blaus els seus seguidors!
• Anar blau: no portar cap cèntim (Bagà, St. Feliu de G., La Bisbal, Llofriu).
• Cremar en es/el blau (o verd): agonitzar.  Estar a les acaballes (Mall.).
• Mudar de verd en blau: canviar profundament el caràcter d’una persona o cosa (Mall., Men.)
• Tenir un blau que tira en verd: tenir idees rares (Men.).
• Ésser blau es fester: ésser molt gran un conflicte (Mall., Men.). Y a lnca si qu’es blau es festé, Ignor. 13.
• Encarnat i blau: conflicte o conjunt de coses desordenades (Mall., Men.). Y tot lo dia ey havia encarnat y blau, Aguiló C., Rond. de R. 14.
• Blau com o més blau que la paumella (de ràbia):  es diu de persona o animal amb la cara congestionada per un atac de ràbia.  Observeu que la paumella és una tela de color blau.
• Blau de ràbia: molt enrabiat.
• Clavar una blava: mentir.
• fer un vestit de blavet (a algú): apallissar-lo. Suposo que perquè quan t’apallissen normalment la pell et queda plena de blaus.

Dites:

• Si res li escau, poseu-li blau. Es diu d’algú a qui mai cap peça de roba no li cau bé (Llofriu, Costa de Llevant).

I unes quantes curiositats blaves:

• Per què el cel és blau? Esbrina-ho aquí.
• Der Blaue Reiter: fou un grup d’informació artística de l’expressionisme fundat a Munich pels pintors Vasili Kandinsky i Franz Marc el 1911. Segons Kandinsky el blau és el color de l’espiritualitat, i quant més fosc, tant més desperta el desig de l’home per allò que és etern. Més informació en anglès o bé alemany.
• Blue Velvet (Vellut Blau): obra mestra del cinema de David Lynch del 1986. Popular cançó de Bernie Wayne i Lee Morris que sona a la pel·lícula. Escolteu-la aquí
• Quadern blau, bloc de poemes de’n Vicenç Llorca.
• Fotos històriques del Tramvia Blau de Barcelona.
• El Brau Blau: pel·lícula catalana recent rodada a l’Empordà.
• L’Elefant Blau.
• Bleu, de la trilogia Trois Couleurs del director polonès Krzysztof Kieslowski:

Si heu trobat a faltar algun significat important de blau seguiu llegint perquè això no s’ha acabat. Tot seguit us els presento juntament amb mots derivats que hi comparteixen significat:

BLAU m., BLAÜRA f., BLAVEROL m, BLAVURA f.

Nom amb què és designada correntment una equimosi cutània, que parlant més planerament és una taca de color blau moradenc a la pell produïda per extravasació de sang en el teixit subcutani, normalment de resultes d’una contusió. Ha caigut i s’ha fet un blau al genoll. Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut. Blau amb aquest significat s’usa a: Pallars. Ribagorça, Gir., Barc., Tarr.

Només puntualitzar que blaverol només s’empra si apareix un bony perceptible a la zona afectada.

Sinònims: (mèdic) equimosi, (popular) morat. Jo em pensava que hematoma era el terme mèdic per referir-se als blaus però resulta que és equimosi! He cercat hematoma i he trobat:

hematoma: [de hemat- i -oma] m Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica. El que jo entenc d’això és que els hematomes són interns i per tant no es veuen a no ser que siguis metge i estiguis operant o inspeccionant l’interior del pacient. Quina sorpresa! Els lectors metges ja ho comentareu si no ho he interpretat bé.

Pel que fa als sangtraïts, noteu la súbtil diferència:

Sangtraït: m Extravasació de sang produïda per una constricció violenta de la carn. Per tant, aquí no hi ha hagut una contusió sinó més aviat un pinçament. Per això sangtraït és el mot adient quan per exemple ens encloguem un dit en una porta: M’ha sortit un sangtraït a l’ungla del dit petit!

BLAÜRAR o BLAVEJAR

Omplir (algú) de cops que li produeixin blaus. En la baralla, un parell de ganàpies l’havien blavejat, pobre xicot.

BLAVEJAR

Mostrar alguna cosa la seva blavor, tirar a blau. May clar flameja, tostemps blaveja, Spill 9667.

BLAVENC -A, BLAVÍS -ISSA, BLAVÓS -OSA adj .

Que tira a blau.

BLAVOR f.

Qualitat de blau.

BLAU-VERD, -ERDA adj.

D’un color blau verdós. De color cian o cianós, que és el color substractiu complementari del vermell. Això vol dir que si il·luminem un objecte amb llum blanca i el veiem de color blau-verd és perquè està absorbint o deixant passar la major part de la radiació electromagnètica a les longituds d’ona del color vermell i en canvi reflecteix les corresponents al blau i al verd. Fulgurant diabolicament, a sos ulls blau-verts, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 65).

BLAUVERDA adj.

Alga blauverda.

alga blauverda

BLAUGRANA adj.

Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona. Camiseta blaugrana, jugador blaugrana, Palau Blaugrana, etc. Vegeu-lo en ús en aquesta crònica del partit d’ahir al vespre: Leo Messi tornà a ser el comandant de l’atac blaugrana.

amor blaugrana

En l’àmbit micològic:

BLAVA f.

Blava (Cortinarius Violaceus)

Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius violaceus), de barret vellutat de color violeta i de cama fibril·losa, també violàcia.

BLAVET m

Llora aspra: bolet comestible del gènere Russula, del grup dels agàrics, sobretot de la secció Heterophyllae, de barret més o menys verdós, propi de boscos de planifolis (Russula cyanoxantha).

Llora (Russula cyanoxantha)

En l’ornitològic:

BLAUET m., BLAVENCA f., BLAVETA f.

Ocell de la família dels alcedínids (Alcedo atthis), d’uns 16 centímetres de llargada, amb el plomatge blau verdós al dors, de color canyella de la part de sota, de cames vermelles i bec llarg i gruixut, que viu a la vora de les aigües dolces.

blauet (Alcedo Atthis)

BLAVETA f.

ornitologia: Cotxa blava (Cyanosylvia svecica). Observeu doncs que blaveta pot fer referència a dos ocells diferents: la cotxa blava o el blauet.

cotxa blava (Cyanosylvia svecica)

BLAVOSENC m.

Garsa blava.

blavosenc o garsa blava (Cyanopica cyana)

En l’àmbit de la pagesia:

BLAUET m.

Herba de la família de les compostes, de fulles grisenques i capítols blaus, típica dels camps de cereals (Centaurea cyanus).

blauet (Centaurea Cyanus)

BLAVET m

Obrer agrícola de la Marina que emigra temporalment a la Ribera de Xúquer per treballar-hi en la sega i la batuda de l’arròs. Els blavets eren mariners que anaven a treballar de pagesos temporalment.Relats a recer del Montgó d’Adolf Monjo hi ha el relat Al llibre : El passet de frare: ens endinsa en l’edat medieval, en plena reconquesta, en la guerra sense quarter que els blavets contendien amb els moros.

BLAVETA f.

1. Altica: escarabató de la vinya  (Haltica ampelophaga). És un insecte ampelòfag que té per costum alimentar-se de la vinya.

Haltica ampelophaga

1. 2. Nom donat correntment a qualsevol de les papallones que pertanyen a la família dels licènids. Per més informació clique aquí.

blaveta (Lysandra bellargus)

En l’àmbit de la vestimenta:

BLAU, BLAUET m.

Substància blava que s’afegeix al midó o a l’aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la. (Suposo que és semblant al que avui en dia als anuncis ens venen com a agents blanquejants). Com que el blau es el color oposat al groc en el sistema visual humà això té força lògica. Si veiem una cosa més blava forçosament la veiem menys groga i viceversa; perquè hi ha un únic eix o dimensió de color que va del groc al blau i una única dada que el cervell rep per interpretar-la com a blau o com groc en funció del valor. Si aconseguim posar la quantitat de blau justa per tal de compensar la grogor, aconseguim un blanc pur, que és el que buscàvem. No sé si m’he explicat bé ni si el que dic és del tot cert, pregunteu si convé.

BLAUET

Nom donat als membres de l’escolania del monestir de Lluc (Mallorca), que duen la sotana blava.

blauets de LLuc

BLAUET, BLAVET m.

Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet. Vegeu-lo aquí usat en prosa poètica: Desitjos i presagis.

En l’àmbit químic:

BLAUET

Mescla d’oli i un pigment emprada per a detectar els punts de contacte de dues superfícies.

I finalment, el que més m’ha sorprès, en l’àmbit polític:

BLAVERISME m

En política, regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans. Vegeu per exemple com s’usa el terme aquí. Més informació aquí.

BLAVER -A adj.

1. Relatiu o pertanyent al blaverisme.
2. Partidari del blaverisme.

Albert Boadella parint un blaver

Bé, em sembla que us he deixat teca per no passar gens de gana durant la Setmana Santa. Sobretot, mastegueu tot el contingut bé i digeriu-lo lentament, no fós cas que us agafés mal de ventre com al senyor de la foto!