eixavuiro; eixavuirar

Reprenc la recerca amb un dels mots de la llista dels proposats. Val a dir que abans de veure’l a la llista no l’havia sentit ni llegit mai! La seva distribució geogràfica és molt limitada i sembla que encara es va reduint més a mesura que cau en desús per part de les noves generacions. És un vocable certament una mica complicat però tant divertit i escaient al seu significat que bé hauríem de fer un esforç per preservar-lo! A més d’aquestes raons n’addueixo un parell més que personalment em semblen importants:

• Eixavuiro inclou totes les vocals catalanes. Vull dir tots els caràcters vocàlics; a nivell fonètic tenim alguns sons vocàlics més que no hi apareixen.
  
• Reordenant les lletres d’eixavuiro és pot escriure Xavier i encara queden una e, una i, i una o sobreres. Reordenant les d’eixavuirar en surten: riu a Xavier o Xavier i rua, o …i rau Xavier ;o)
  

_____________________________________________________________________________

EIXAVUIRO m.

1. Esternut (Osona, Ripollès, La Selva, Moianès, Cerdanya). Tothom sap que és, però fa gràcia llegir-ne la definició: Esternut m.: Acte reflex irreprimible constituït per una inspiració brusca, seguida d’una expiració violenta i sorollosa. El punt de partida és la irritació de la mucosa nasal. Variants dialectals: etxabuiro (Olot, Camprodon, Vic, Collsacabra), eixabuiro (Vall de Ribes, Castellterçol), buiro (Costa de Llevant, Pineda, Canet de Mar)). Sinònims: esternut (o estornut, molt extès però no acceptat al DIEC), estuforn (Masnou), uís (o oís) (pl. uïssos o oïssos) (Illes Balears) , atxem (o etxem) (Mallorca), atxim (Mallorca)  (aquests darrers d’origen onomatopeic i usats per evocar el soroll que fa l’eixavuiro).

eixavuiro

L’eixavuiro ja havia aparegut al RodaMots amb un exemple d’ús del llibre Metge de poble (Josep Ubach) que val la pena de llegir: eixavuiro.

Però amb aquest tipus de mots uns quants  videos resulten molt més il·lustratius i divertits. Al següent podeu veure un eixavuiro més o menys canònic:

Tot seguit la demostració que els eixavuiros sempre es produeixen als moments més inoportuns:

fins i tot afecten als més famosos:

i de vegades sembla que s’encomanin com els badalls:

Els eixavuiros no són exclusius dels humans, també es manifesten en tota la seva grandesa a la resta del regne animal:

També cal distingir els eixavuiros o esternuts dels estossecs. Els esternuts sonen més o menys atxiiiis o atxuuuus, mentre que els estossecs tenen un so molt més gutural, raspós i sec, produït a la gola. Els eixavuiros sonen per lliscament a gran velocitat de l’aire a través a les vies respiratòries mentre que els estossecs sonen per una mena de colpeig a la gola. Els estossecs són moviments d’expiració convulsius  i sorollosos provocats per una irritació a les vies respiratòries. A diferència dels esternuts, els estossecs no impliquen una inspiració prèvia i en la fase expirativa l’aire surt pràcticament tot per la boca, mentre que en un eixavuiro gran part de l’aire expirat surt pel nas amb l’objectiu d’intentar expulsar-ne l’agent irritant que l’ha causat. Clicant a Súper-Esternut podeu veure fins a quins límits pot arribar aquest acte d’expulsió (adverteixo que no és un vídeo apte per persones aprensives i/o sensibles als fàstics).

Al següent popurri hi trobareu un poti-poti sonor d’estossecs i d’algun eixavuiro escadusser, a veure si el distingiu:

Etimologia: derivat d’eixavuirar. Vegeu la interessant i complicada etimologia d’eixavuirar més avall. Ara bé, segons l’Alcover-Moll etxabuiro i eixabuiro tenen origen onomatopeic en el so de l’esternut. La veritat és que sonen força onomatopeics i semblen una explicació més simple que l’etimologia d’eixavuirar que exposo més avall.

2. l’Eixavuiro: revista cultural del jovent de Manlleu.  El primer número va aparèixer al febrer de 2006 i el darrer i postrem, a l’abril de 2009: L’Eixavuiro, la revista del jovent de Manlleu, s’acomiada dels seus lectors després de 3 anys.

______________________________________________________________________________

EIXAVUIRAR v. intr.

Fer un eixavuiro. Sinònims: esternudar (o estornudar, molt extès però no acceptat al DIEC), estufornar (Masnou),  fer un uís. Vegeu-ne un exemples d’ús a: Metge de poble, Josep Ubach: … Eixavuiro, cony, que em passo el dia eixavuirant i traient aigua pel nas.

Etimologia: del català antic avuir, aüir ‘esternut’, provinent del llatí augurium ‘averany, auguri’, a causa del valor augural que els antics concedien al fet d’esternudar. Vaja, que quan esternudem és perquè alguna se n’està coent! Podeu llegir una explicació més elaborada i molt interessant d’aquesta relació amb els auguris a la segona meitat de la pàgina 318 de: Veny i Clar, Llengua històrica i llengua estàndard a la Plana de Vic. El verb podria tenir ja base en un llatí vulgar *exaguriare, llatí tradicional exagurare i llatí clàssic exaugurare ‘fer profà, treure el caràcter sagrat’, que hauria derivat en el sentit de ‘fer un auguri favorable o advers’ segons les circumstàncies. Bufa, quin origen etimològic més profund que tenen el carai d’eixavuiros!

______________________________________________________________________________

Uns enllaços més:

• Eixavuiro i Eixavuirar a la Reserva de paraules de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
• Eixavuiro apareix al Petit Atles Lingüístic del Domini Català.
• Eixavuiro al bloc Un Núvol d’Aire.
• Eixavuiro-Torratge-Trempa Llapis al bloc No tinc mascota, tinc bloc.

i finalment al següent vídeo (comenceu a 1’20”) podreu escoltar un eixavuiro certament intrigant:

______________________________________________________________________________