magall, magalla, magallada, magalló, magalleta

La Isabel se’m queixava fa temps, probablement amb raó, que encara no havia publicat el mot que m’havia proposat. Li vaig demanar paciència i desitjo que n’hagi sabut trobar prou. El dia ha arribat. La casualitat ha volgut que avui el seu mot sigui d’allò més escaient. En el darrer apunt us parlava dels gramenets i aparegueren els verbs esgramenar i desgramar en referència a netejar un camp d’agram. Doncs bé,  per a realitzar aquesta tasca eficientment cal menester alguna eina del camp que ens ajudi a netejar-lo de les males herbes. Vet aquí que el mot que proposava la Isabel és justament una eina ideal per fer aquesta feina: el magall. Bé, l’àvia de la Isabel usa el diminutiu  magallet, però tan se val. Si trobeu temps per seguir llegint, veureu que el magall dóna força joc i té una colla més de significats. Us proposo de començar fent boca amb aquest poema de Pere Vives i Sarri:

La sesta del pagés

L’ombra acull el pagès ran la cabana.

La mà ha deixat l’arada i el magall

i l’àpat congruent i un vi de tall

fan perfecta la son que el cos demana.

És l’hora que al silenci hi ha galvana

i el vol del dia no té amagatall,

és quan dorm la rabosa i calla el gall,

l’aire pesa i s’esberla la magrana.

Només el ca fidel li fa costat,

sol al terrent amb cura treballat

i el vinyar desbrossat a torns de rella.

Dorm camperol el teu guanyat repòs,

el raïm creix, l’ametlla agafa cos,

i el sol més alt fa fresca la canella.

_______________________________________________________

MAGALL m. i f.

1. m. Eina semblant a una aixada estreta, el ferro de la qual té per una banda tall horitzontal i per l’altra escarpell, i serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrancar-ne la brossa o el pedreny (oriental). Ningú es mor de fam si sap manejar un magall, un tallant o una picassa, Els herois,  Prudenci Bertrana. Ab un magay de cavar, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Dos magalls, la un de tall, l’altro puntagut, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49). Homs ab pales, exades e magalls vengueren tro a Rosselló, Boades Feyts 349. Magalls i cunys per fendre la roca de solei, Atlàntida vi. Sinònims: picot,  aixadella, aixada estreta, fes. He volgut aclarir què és un escarpell: Part del ferro de l’aixada i d’altres eines que forma un petit tallant a l’altre costat de l’ull amb relació a la fulla o a la part principal. En temps dels ibers el magall ja formava part del conjunt d’eines agrícoles que s’usaven: …La diversificació de les eines agrícoles ens permet reconstruir les principals activitats del treball al camp. Magalls, destrals, aixols i podalls feien possible guanyar terreny al bosc, tallar arbres i arrels, netejar i condicionar el terreny…

restes de magall dels ibers

L’àmplia difusió de la siderúrgia des de la primera meitat del segle V a. de la n. e. havia fet possible aquesta profunda revolució tecnològica. Als Vilars el procés està il.lustrat pel magall (dolabre) aparegut en una casa d’època ibèrica antiga on funcionava un forn destinat a la forja…

magall actual

A la següent pàgina de tecnologia hortícola tenen un catàleg ampli d’eines del camp que inclou els magalls: Eines de preparacio i manteniment del terreny. I el següent apunt és l’evidència que moltes eines tradicionals del camp van essent substituïdes progressivament per maquinària: Quina sort en tenim d’algunes màquines!…sinó encara estaríem picant amb el magall!

2. m. Eina de tall posat al cap d’un mànec llarg fins de catorze pams, que serveix per a llevar la brossa de les vores de barranc i de les ribes molt altes (Falset).

3. (figuradament) m. i f. Persona molt rústica o grossera; Magall, dona rústica, Lacavalleria Gazoph. Sinònims: grosser, rústic, groller, bast, tosc,…

4. m. Ocell de la família dels cipsèlids, espècie Cypselus murarius (Costa de Llevant, Vallès).

cypselus murarius (magall) i cypselus alpinus

5. m. Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant. Sinònims: falciot, falcillot, falcia , ballester. A l’Alcover hi apareixen les grafies falziot i falzia, que entenc han estat substituïdes per les falciot i falcia del DIEC. Aquí hi trobareu fotos i més detalls sobre: Falciots i Ballesters.

 

Sembla que dels diferents tipus de falcillots el que se sol anomenar també magall és el falciot negre:

• falcillot negre (Apus apus): Ocell de la família dels apòdids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge negre, que durant l’estiu és molt comú a les viles de tot Europa.

 

falcillot negre (o magall)

Altres ocells del gènere Apus són:

• falcillot pàl·lid (Apus pallidus): Ocell de la família dels apòdids, de plomatge bru, que nia a la Mediterrània.

falcillot pàl·lid (Apus pallidus)

• ballester (Apus melba): és un ocell semblant al falcillot (Apus apus), però de mida més gran i amb la gola i el ventre blancs.

ballester (Apus melba)

És interessant l’etimologia de falcia (falzia) que explica l’Alcover ja que crec que és la clau per entendre perquè se’n diu magalls d’aquests ocells: Etimologia de falzia: possiblement del llatí *falcīcŭla, ‘falcella’ (diminutiu de falce, ‘falç’), nom adoptat probablement per l’arquejament de les ales de la falzia, que li dóna l’aspecte d’una falç. M’imagino que a algun camperol de l’Edat Mitjana se li va acudir anomenar magall a un falcillot,  en veure que la forma de les seves ales s’assemblava molt a la de la fulla del magall que usava per netejar el camp. De la mateixa manera, i això no és suposició meva, dels falcons se’n diu falcons perquè tenen les urpes en forma de falç.

En aquest vídeo podeu comprovar com volen i xisclen els magalls a l’estiu:

I en aquest els esforços que fa per entrar al niu:

6. Publicació comarcal de l’Anoia que va néixer el 2007 i no sé si continua viva: Magall es presenta en societat. Si voleu llegir-ne el primer número aquí teniu la pàgina: Magall.

Etimologia: primera datació al 1413. D’origen incert. Segons l’Alcover és incerta però no tant: incerta, però es pot acceptar la proposada per Mistral per al provençal magalh i que ha estat raonada i reforçada per Eugen Herzog (ZRPh, xlvii, 120) d’aquesta manera: «Crec molt digna de consideració l’etimologia donada per Mistral: grec μάκελλα, ‘pala, aixada ampla’. Que el mot no estigui documentat en llatí no és una objecció seriosa; es pot tractar d’una forma local molt limitada, potser introduïda per la colònia grega de Marsella en aquells voltants i després amb la verema haver-se estès a la Champagne i a altres territoris de la França del nord. Es comprèn que una forma grega μάκελλα es pronunciés *mákalla… De mákalla, sense res més, es pot haver derivat la forma francesa maigle, mentres que la provençal magalh i catalana magall representarien una forma contaminada pel sufix –all < llatí -aclu».

________________________________________________________

MAGALLA f.

Aixada. Eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d’uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut. Sinònims: aixada, càvec, xapo o xàpol, I quan tenen dues puntes a un costat: càvec (aquest tant pot ser que tingui puntes com que no), tràmec, arpiots o grapiots.

magalla

Etimologia: primera datació el 1490. Derivat de magall.

________________________________________________________

MAGALLADA f.
1. Cop de magall o de magalla; El bosquerol… pegava les darreres magallades amb un braó de trenta mil diables, Bertrana Herois 17.

magallada

2. Conjunt de la terra, els fems, etc, que hom aixeca o mou amb un cop de magall.

3. Disbarat, bestiesa, atzagaiada; acció o dita pròpia de rústics; grosseria. Vós procehiu en magall, vós feu una magallada: Rustice te geris, Lacavalleria Gazoph. La vergonya que els hi feu la magallada del senyor Joan, Vilanova Obres, iv, 127. Sinònims: atzagaiada, disbarat, bestiesa, grosseria, inconveniència, despropòsit, endemesa. Fa uns anys algú comparava les Magallades amb les maragallades. Aquí teniu la darrera maragallada del Polònia:

Etimologia: primera datació el 1696. Derivat de magall.

________________________________________________________

MAGALLÓ m.

1. Magall petit  que s’utilitza per a entrecavar, desterrossar i escardar la terra (Vallès). Sinònims: aixadell o aixadó, eixartell, llegó o lligó, xapolina o xapeta.

magalló

2. Llinatge existent a Sueca, Cullera i Alzira.

Toponímia:

• (Antigament) forma catalana del nom de la vila aragonesa de Magallón, situada a sis qm. de Borja i 50 de Saragossa. Anam ab nostra gent d’armes al loch de Magalló, Pere IV, Cròn. 347.

Etimologia: derivat de magall.

________________________________________________________

MAGALLETA f.
Magalla petita, que serveix per a eixarcolar (Griera Tr.). I eixarcolar vol dir: Netejar els sembrats de les males herbes que s’hi crien.

magalleta

Etimologia: diminutiu format a partir de magalla.

________________________________________________________

I acabo amb un parell de vídeos curiosos:

• Primer campionat de Lanzamento Aixada a Éntoma (O Barco de Valdeorras). Veureu que les eines que llencen no són magalls. Algun poble s’anima a organitzar el Primer campionat de llançament de magall?

• Que faríeu voslatres si trobéssiu un falciot (magall) ferit: