quarantè | mot a mot

quarantè, quarantena, quarantenni, quarantí, -ina; quarantejar

Posted on 1 febrer 2013 by mingoforever

Passar la quarantena o passar de la quarantena, aquesta és la qüestió! Comencem amb Els Goigs de Sant Democraç, dels Esquirols:

Si quaranta anys

foren molts anys,

per la forçada quarantena,

cal vigilar,

immunitzar,

contra un nou virus d’eixa mena.

…

_______________________________________________

QUARANTÈ, QUARANTENA adj.

1. adj. Ordinal de quaranta. Que, en una sèrie, en té trenta-nou davant seu, el que fa quaranta. Avui és el seu quarantè aniversari! Un embaràs típic s’acaba a la quarantena setmana. – E al quarantè dia tragué-lo per la mà, Eximplis, i, 60. Sinònims: quaranta, quadragèsim,-a.

El gestograma arriba fins la quarantena setmana.

Variants formals: quarantèn (antigament). Jesús no se’n puiàs al cel fins al quarantèn dia, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 17; Pujareu lo quarentèn dia, Villena Vita Chr., c. 104).

Tomàquet de Marmanda quarantè: varietat de tomàquet (Solanum lycopersicum) originària del municipi de Marmanda , a Aquitània, on es cultivà enlloc de les vinyes que havien sucumbit a la filoxera a finals del s.XIX. És un tomàquet mitjà, dolç i olorós. El marmanda tradicionall triga de 55 a 65 dies a madurar, el quarantè n’és una varietat una mica més precoç. Els tomàquets ‘marmande quarantè’ els tenim a plena expansió.

Meló quarantè: meló d’una cultivar primerenca de l’espècie Cucumis melo, petit i rodó, de carn blanca, dolça i sucosa. La maduració del meló quarantè es produeix aproximadament quaranta dies després de la floració, d’aquí el seu nom.

Cucumis melo

2. adj. Que és una de les quaranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un quarantè de circumferència equival a 9 graus sexagesimals o 10 graus centesimals. Sinònims: quadragèsim,-a. “La summa cavea estava dividida en quaranta parts, cunei, per mitjà d’escales que corresponien a cada una de les quaranta portes obertes a la galeria circumdant, immediata a la façana” , part de la descripció de l’amfiteatre romà de Tarragona a L’arquitectura romana a Catalunya, de Josep Puig i Cadafalch et. al.

Parts de l’amfiteatre de Mérida on trobareu la summa cavea i un cunei ressaltat en rosa. En aquest cas la summa cavea té 32 cuneis.

Etimologia: derivat de quaranta. La primera datació de quaranta és del s. XIV a la Crònica de Ramon Muntaner. Prové del llatí vulgar quadraginta i aquest del llatí clàssic quadragĭnta, amb el mateix significat. El mot llatí és un compost de quattuor i -ginta, que és una alteració de decem ‘deu’, convertit en una forma sufixal (com -ginti de viginti ‘vint’) de les desenes (triginta, sexaginta, etc.); això fa que aquests mots puguin ser considerats també compostos.

____________________________________________

QUARANTÈ m.

1. Un quarantè: la fracció: 1/40. Sinònims: un quadragèsim.

2. (antigament) Impost reial sobre la fusta o les collites, consistent en haver d’entregar al rei una quarantena part del total del producte. S’estableix un quarantè sobre la collita del gra i es nomenen uns encarregats per recaptar de cada contribuent la part corresponent… Tota fusta paga quarantè, Leuda Tort. 1252, pàg. 256. Són francs e quitis…, leuat lo Quarentè que deuen donar a la Senyoria de la fusta del pi serrada et de la pegunta del port de Tortosa, e no d’altre loc, e deuen pagar aquest Quarentè aquels qui la fan pera vendre, e no altre hom, lo qual Quarentè se done de fusta blanca de XX palms, e no de neguna altra fusta gran ne poca, Cost. Tort. I, i, 5. La dita Universitat dega vendrer-los un quarantè de tots los fruyts se culliran en lo terme de dita vila, doc. a. 1715 (arx. de Montblanc). L’exclusió del quarantè reial o dret de quint és una de les queixes que presenten els ciutadans de Barcelona.. A més del quarantè, hi ha diferents mots per referir-se a les fraccions de la collita que calia pagar com a impost: quint (la cinquena part), delme (la desena part), vintè o mig delme (la vintena part). El delme potser n’es el el més conegut. El vintè o dret del mig delme era l’impost que pagaven els mercaders jueus del Nord d’Àfrica per les mercaderies que enviaven a València. Si es tractava d’or, plata o pedres precioses no pagaven la vintena part, sinó la “mitad del mig denme, ço és lo quaranté“, mesura aquesta destinada a afavorir la importació de metalls preciosos per a poder encunyar moneda a les seques de la corona. Més detalls aquí. Sinònims: meitat del mig delme.

3. Biga de quaranta pams de llargària, 2’5 pams d’amplada i 2 pams de gruixària. Era una de les mides estàndard del sistema de bigues tradicionals que s’usava a Barcelona, Lleida i Tarragona. Cada pam equival a 19’43 cm, de manera que la biga feia aprox 777cm de llarg! O el que és el mateix, 5 canes, ja que 8 pams equivalen a una cana, unitat de mesura de la que prové el verb acanar. Sinònims: jàssera o jàssena.

Etimologia: derivat de quaranta.

____________________________________________

QUARANTENA f.

1. Conjunt de quaranta unitats. Una quarantena de dies. Un embaràs típic dura de mitja una quarantena de setmanes. El compositor anglès del renaixement Thomas Tallis, va composar el seu motet Spem In Alium per a 8 corals de 5 veus cadascuna! És a dir, en total per a una quarantena de veus. Sembla que la seva intenció era que les 8 corals es distribuissin per l’església en forma d’arc de ferradura per aconseguir una mena de “Dolby Surrond 7.1”, però natural. Sentiu com sonen més de 400 anys després cantades per 700 cantaires:

Una quarantena de globus aerostàtics sobrevolen Igualada:

2. Quaranta anys. Arribar a la quarantena. Fa més d’una quarantena d’anys que l’home va trepitjar la lluna.

3. Espai de temps que ha d’estar aïllada i vigilada una persona, animal, planta o mercaderia portadora o potencialment portadora d’una malaltia contagiosa. Fer quarantena. Estar en quarantena. Originàriament, l’aïllament de quaranta dies s’imposava als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties (còlera, pesta, febra groga, tifus exantemàtic, febre recurrent i verola) quan arribaven a port en vaixell o a punts fronterers per terra.

Llatzeret: mot que sembla prové de combinar: Llàtzer, que tingué lepra, i Santa Maria de Natzaret, que fou l’església de Venècia on hi hagué el primer llatzeret.

L’aïllament es produïa en hospitals anomenats llatzerets, i fins acabada la quarantena no podien sortir-ne i circular lliurement per zona no contaminada. Les primeres quarantenes documentades en vaixells es van produir als ports de Dubrobnik i Venècia a finals del s.XIV però curiosament, a Dubrobnik inicialment eren de 30 dies (trentines). Després s’allargaren a 40, no sé si perquè es va demostrar que 30 dies no eren suficients o simplement per fer-ho coincidir amb el temps que Jesús passà sol de travessa pel desert. D’aquest darrer fet prové també el mot quaresma, que ja vam estudiar al mot a mot dedicat al carnaval. Actualment els períodes de quarantena han estat reduïts considerablement o reemplaçats per una inspecció sanitària. La lepra i la pesta negra foren les primeres epidèmies que es van intentar controlar mitjançant les quarantenes. La bandera que indica quarantena en un vaixell és groga i negra (Lima), però antigament era simplement groga (que significa Q). Per saber-ne més: Short history of quarantine.

Bandera que ha de portar un vaixell en quarantena.

Posar en quarantena: (figuradament) Diferir la creença (en una cosa) fins a assegurar-se de la seva certesa.
- (Informàtica): acció que fa un antivirus en revocar tots els permisos d’un fitxer infectat per un virus informàtic i posar-lo en un directori especial sense esborrar-lo. És tracta, en efecte, d’aïllar-lo i evitar el contagi a altres fitxers del sistema.

Toponimia:

Monestir de la Quarantena: monestir greco-ortodox situat a la muntanya dels 40 dies, prop de la gruta on es commemora la travessa de Jesús al desert.

Monestir de la Quarantena (Jericó)

Illa de sa Quarantena: El més petit dels quatre illots que hi ha dins del port natural de Maó (Menorca), situada a ponent de l’illa des Llatzeret. Ambdues illes foren usades per aïllar mariners en quarantena al s. XIX i fins a principis del XX.