Aquest apunt el dedico al petit Quim, que potser d’aquí a uns anys el llegirà i pensarà: quina quimera!
Una Catalunya independent és realment una quimera? Després d’investigar-ho a mi la definició de quimera m’encaixa més amb l’Espanya actual. Jutjeu-ho vosaltres mateixos…
Per encetar la lectura us suggereixo aquesta quimera portuguesa:
________________________________________________________________________________
QUIMERA f.
1. Monstre híbrid fabulós de la mitologia grega del que se’n documenten diverses variants:
- Amb cap de lleó, cos de cabra i cua de drac o de serp.
- Amb cos de lleó i tres caps: el principal de lleó, un de cabró sortint del llom i un de drac o serp a la punta de la cua. Un exemple n’es la famosa Quimera d’Arezzo, una joia de l’escultura etrusca,
- Com una de les anteriors però afegint-li unes ales d’àliga.
Quimera d’Arezzo
Quimera era filla de la serp Equidna i del monstre gegant Tifó. Tenia diversos germans, entre ells probablement l’Esfinx, que necessitaria una prova de paternitat/maternitat ja que hi ha versions que diuen que era filla de Equidna i Tifó i d’altres que era filla d’Ortre i de la mateixa Quimera.
La quimera s’acostuma a representar vomitant flames ja sigui per un o per tots els seus caps. Es tractava d’un monstre molt ràpid i agressiu. Vegeu sinó l’atac de Quimera amb el qual comença el film La Fúria dels Titans:
Segons la llegenda, Pretos encarregà a Belerofont, fill de Posidó, que matés al seu sogre Iòbates, rei de Lícia. Però Iòbates se n’assabentà i envià Belerofont a lluitar contra la Quimera per desfer-se’n. Però Belerofont va ser més astut que el monstre i va matar la Quimera amb l’argúcia de posar un tros de plom a la punta de la seva llança, que es fongué a la gola de la bèstia quan aquesta l’intentà flamejar. Iòbates quedà tan sorprès de la gesta que li va oferir la mà de la seva filla Filònoe. S’assembla força a la llegenda de Sant Jordi i el drac, no trobeu?
Mosaic romà: Belorofont ataca la Quimera volant al llom del cavall alat Pegasus.
Belerofont clavant la llança a la Quimera amb l’ajuda de Pegasus.
A mi la Quimera em sembla una metàfora de l’Espanya actual: el cap de lleó és el País Basc: valent, orgullós i capdavanter econòmicament. Madrid és la serp de la cua, que des del darrera ho controla tot i aprofita que té el coll molt llarg per rapinyar d’arreu. I a Catalunya li toca el pitjor paper de l’auca: és el cabró atrapat enmig: cornut i pagar el beure! El lleó és caça el seu menjar i en deixa només les escorrialles pels del darrera. El pobre boc té úna mala posició per pasturar, i del poc que arreplega la serp se li menja gairebé tot! Ja ho veieu, potser España sigui la única quimera real i reial, que existeix! Serà el president Mas el nostre Belerofont?
Etimologia: primera datació al s.XIV Llull; del llatí chimaera, i aquest, del grec khímaira, amb el mateix significat.
2. Figura de l’heràldica centreeuropea que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de serp o drac enroscada prop de l’extrem. No la confongueu amb l’Harpia, també amb cap i bust de dona però ales d’àliga.
Quimera heràldica
Segons aquest Tratado de Heráldica i blasón de vegades s’anomena quimera a la cimera, que és el guarniment que es posa al capdamunt d’un casc medieval. Aquest fet tindria l’origen en l’extravagància d’alguns d’aquests guarniments i en la similitud entre els mots.
3. Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat. Fantasia vana de coses impossibles. Sinònims: utopia, fantasia, il·lusió, ficció, somni, somieig, miratge, entelequia, elucubració, fantasmagoria, fantasma, al·lucinació, castell en l’aire, fata morgana. En aquest enllaç trobareu un munt de fotos de fata morganes, així que no són més irreals ni il·lusòries que la resta de coses que ens permeten copsar els nostres sentits. Són molt poc freqüents i difícils de veure, però no impossibles! Talment com la independència d’un poble per la via pacífica…
Veure una fatamorgana és una quimera?
He trobat una dita algueresa que diu així: “Ningú se posi en quimera i ningú se dongui vanto (se vanti) No hi ha pell sense fianco (costat), ni arjola sense porguera” En el sentit que ningú ha de ser tan il·lús de presumir de no tenir cap problema o dificultat. Així doncs:
- Posar-se en quimera (en dialecte alguerès): enganyar-se, equivocar-se.
4. Malvolença contra algú. Li tinc quimera. Es tenen molta quimera. Sinònims: tírria, mania, malvolença, animositat.
5. Ànsia, inquietud. No passis quimera pel teu fill, que va pel bon camí. Sinònims: ànsia, inquietud, basca, angúnia, angoixa, neguit, desassossec, intranquil·litat.
6. Quimera (Chimaera monstrosa): peix condricti (Chondrichthyes), al que també pertanyen taurons i rajades, però del grup dels holocèfals (Holocephali) i la família dels quimèrids (Chimaeridae). Té un aspecte estrany, com si el seu cos hagués estat fet a pedaços d’altres bèsties: ulls molt grossos, boca de conill, cap de lleó, cua de serp,… És cartilaginós, cua-llarg i de cap protuberant, amb una forta espina verinosa a la primera aleta dorsal. Pot arribar als dos metres de llargària. Els mascles tenen un apèndix cefàlic claviforme (vegeu clasper al dibuix inferior). Se la pot trobar en aigües de l’Atlàntic oriental i del Mediterrani. Sinònims: guineu, gatamoixa, ullverd o ull-verd (Costa de Llevant), caro (Tarragona).
Les parts de la quimera
7. (Botánica) Individu vegetal mixt format per via vegetativa. O bé planta que presenta dues o més característiques genètiques diferents, originada per empelt o per mutacions espontànies o induïdes. Sinònims: empelt, híbrid. Ves per on que un exemple de quimera és la pomera que produeix les famoses pomes golden, que aparegué als Estats Units el 1891 per mutació en un encreuament fortuït d’altres varietats de pomeres!
les pomes Golden són els fruits d’una quimera vegetal!
8. (Genètica) Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints, provinents de zigots diferents. Es pot produir una transferència embrionària de teixit hematopoètic entre dos bessons dizigòtics, i això fa que un individu pugui presentar més d’un tipus de teixit sanguini. També es pot produir artificialment, quan un organisme es desenvolupa a partir de porcions combinades de diferents embrions o quan es forma havent rebut cèl·lules o teixits d’un altre organisme. Vaja, que una quimera és un ésser que té una part de les cèl·lules del seu organisme amb un genoma i una altra part de les cèl·ules amb un altre de diferent. És un ésser amb dos identificadors diferents! Vegeu també quimerisme més avall. Sinònims: híbrid.
- Quimera heteròloga: Aquella en la qual les cèl·lules o els teixits estranys provenen d’un organisme d’espècie diferent. Per exemple: El ratolí SCID amb cèl·lules humanes.
- Quimera homòloga: Aquella en la qual les cèl·lules o els teixits estranys provenen d’un organisme de la mateixa espècie, però de diferent genotip. Per exemple: el receptor d’un trasplantament de medul·la òssia d’un donador genèticament diferent.
- Quimera immunitària: Animal al qual, immediatament després de néixer, i, per tant, quan encara té un estat immunitari immadur, hom injecta cèl·lules limfoides vives d’un donador genèticament diferent, que són acceptades com a pròpies, adquirint així una immunotolerància permanent enfront de tots els antígens del donador.
- Quimera isòloga: Aquella en la qual les cèl·lules o els teixits estranys provenen d’un altre organisme de la mateixa espècie i d’igual genotip (un bessó idèntic). Això pot donar lloc a individus hermafrodites, amb caràcters sexuals masculins i femenins alhora.
- Quimera per irradiació: Organisme o animal adult, del qual han estat destruïts el teixit limfoide i el mieloide mitjançant radiacions, per, a continuació, tornar a colonitzar-los emprant cèl·lules d’un donador homòleg.
9. (en paleontologia) interpretació errònia d’un organisme extingit basada en la reunió d’elements fòssils procedents d’espècies diferents. Exemples en són: Protoavis, Lametasaurus, Ultrasauros.
De vegades també s’anomena erròniament quimeres als Lleons (o Gossos) de Fu (o de Buda) que són unes figures mitològiques que sovint custodien palaus xinesos i temples budistes. Per exemple l’entrada de la Ciutat Prohibida de Beijing:
Alerta! Els Lleons de Fu no són quimeres!
- La quimera de l’or (The Gold Rush): pell·ícula muda de Charles Chaplin del 1925. Vet-la aquí:
________________________________________________________________________________
QUIMERADA f.
Enrabiada, irritació forta. Les quimerades de la mainada són molt freqüents entre els dos i els tres anys d’edat! Els teus cargols fluixegen una mica d’ençà de la quimerada, Ruyra Parada 172, Sinònims: enrabiada, maliciada, enfuriment o enfuriament, cop de sang, cop de geni. I si la té un infant: rabiola, marraneria, esclató, rebequeria, repropiesa. Si l’infant es diu Quim o Quima, quan faci una rebequeria encara serà més escaient dir-li: Vinga, prou de quimerades! Però les quimerades no són exclusives dels infants, vegeu sinó una de les que va fer famós el mal geni del tenista John McEnrooe fa gairebé 30 anys:
________________________________________________________________________________
QUIMEROLA f.
Enrabiada (Plana de Vic). Sinònims: quimerada.
________________________________________________________________________________
QUIMERISME m.
Presència en un organisme de cèl·lules derivades de més d’un zigot i, per tant, d’al·lels de genotips distints. Quimerisme hematopoètic. Quimerisme cromosòmic. Per més detalls vegeu més amunt significat 8 de quimera.
- Quimerisme XX / XY : en bovins bessons mascle-femella, transferència de cèl·lules i hormones del mascle a la femella per via placentària que causa graus variables de supressió del desenvolupament del sistema reproductiu femení i permet el desenvolupament de parts reproductives masculines, generant femelles infèrtils.
Hi ha proves inmunohematològiques per detectar el quimerisme, almenys apareixen al llistat de preus del banc de sang.
________________________________________________________________________________
QUIMERISTA m. i f. i adj.
1. Que té moltes quimeres, idees fixes, preocupacions per coses imaginàries. Sinònims: utopista, somiatruites, visionari, il·lús, obsés, obsessionat, ataleiat, enderiat, ceballut, capficat, monomaníac, maníac. Si Catalunya fos una quimera, llavors el president Mas i L’Oriol Junqueras en serien els els quimeristes principals. Com a exemple un ús més poètic en un sonet mallorquí del s. XVII de Miquel Ferrando de la Càrcer: Mentira, de maldats embustadora, | cruel, imaginativa, quimerista, | que mostres alcansar, tenir conquista | de l’océano mar y de la aurora, | …
2. Persona propensa a tenir enrabiades, baralles. Sinònims: busca-raons o cerca-raons, baralladís, amic de baralles, pledejaire, disputador. John McEnroe era un tenista molt quimerista!
________________________________________________________________________________
ENQUIMERAMENT m.
1. Estat de qui està enquimerat (en el sentit d’enrabiat, enfadat). Sinònims: ràbia, enuig, ira, indignació, còlera, irritació, furor. L’escriptor i músic Martí Sales diu: ‘No formularé tres desigs com qui desplega les pròpies entelèquies o antulls: el moment actual no propicia l’enquimerament entotsolat ni el cultiu desaforat de les dèries de cadascú. Expressaré allò que la meva individualitat desitja fermament per a la col·lectivitat de la qual forma part…
2. Estat de qui queda fascinat en contemplar un nadó que es diu Quim!
________________________________________________________________________________
GUIMBARRO m.
Tros gros de pa, generalment el crostó (Rosselló, Cerdanya, Garrotxa, Lluçanès). Mentres que et calis aquests guimbarros, no caldrà pas que diguin res al metge. – Va despenjar-la amatent; va aplegar, d’un sacotell que tenia a un recó de cuina, un gros guimbarro de pa mut; Arran del cingle, Joseph Morató. I on m’encabiria, si no és de guimbarro a les alforges del dimoni?, Salvador Espriu, Primera Història d’Esther p.61. Fent y menjant perque sempre anava ab un guimarro de pa, Renaixensa 1878, 15. Sinònims: guimarro, crostó, tostorró, cantell, encetall, rumbell. I com a tros gros de pa: talabant, timbarro o tibarro. En Galdrich, tot menjant-se un timbarro de pa ab tall de pernil, Bosch Rec. 42. En canvi si és un crostó petit en direm capciró o crostonet.
guimbarro
El guimbarro s’usa de manera curiosa en aquest poema:…| l’ínfim guimbarro,|Gori-gori | Del meu esguard, |… En efecte, tot i ser un tros gros de pa, el guimbarro pot estar sec i ser del tot insignificant i irrellevant!
També s’ha usat en sentit figurat per referir-se a una cosa o persona gran: Entre els molts comparses hi havia cada guimbarro com un Sant Pau, El Ball d’en Serrallonga, Robert Robert, del setmanari Un Tros de Paper (que fou el primer periòdic humorístic publicat en català). I molt més recentment al Diari de Girona: Una ampolla sense tap es buida en el seu trajecte aeri. Una ampolla plena i tapada és un objecte contundent de 250 grams de pes. Si ja és trist que tothom hagi de passar per “individu capaç de llançar pel cap d’algú altre un guimbarro de quart de quilo”, encara ho és més “fer-se el savi” duent taps a la butxaca perquè “a mi ningú m’ha de fer guardar l’aigua destapada”., Oh Montilivi, Montilivi!, Jordi Vilamitjana.
Vet aquí un embarbussament dels bons on també hi apareixen els guimbarros: En Garrigosa, carregat de garrons, rosega cigarros rebregats, regalats pels esguerrats de la Garriga, quan amb regadores reguen els graons de la grota cigarrera; rebreguen gorres grogues, i roseguen guimbarros i rosegons arrossegats pels toscs reguerots i regueres.
- Don Guimbarro: títol d’un tema del cançoner popular català.
Etimologia: alteració de quimera amb possible influx de guimbar ‘saltar, ballar’. Impressionant, aquesta alteració! No veig la relació entre un crostó i una quimera i encara menys entre un crostó i saltar i ballar. L’Etimologia té aquests misteris! Més detalls a l’etimologia de guimarro, més avall.
________________________________________________________________________________
GUIMARRO m.
1. Crostó. Fent y menjant perque sempre anava ab un guimarro de pa, «Renaixensa» 1878, 15. Sinònims: guimbarro, crostó, tostorró, cantell, encetall, rumbell.
2. Avar (Vic, Sta. Col. de Q.). Sinònims: gasiu o gasiva.
3. Egoista i malintencionat, que obra amb segona intenció i perjudicant els altres (La Bisbal). Individu a qui li escauen els adjectius: quimerós, quimerut, malvolent, rancuniós.
Etimologia: alteració de quimera amb possible influx de guimbar ‘saltar, ballar’. És una etimologia curiosa i ben estranya, però sembla que fou el gran Joan Coromines qui la va dictaminar. Vegeu: mirar de guimerris.
________________________________________________________________________________
QUIMÈRID(S) m. i m. pl.
1. Quimèrids (Chimaeridae): Família de peixos de la classe condrictis i de l’ordre dels quimeriformes que inclou la quimera. Sinònims: quimeres de nas curt (en contraposició amb els rinoquimèrids,
o quimeres de nas llarg).
2. (Rino)quimèrid: Individu de la família dels (rino)quimèrids.
- Quimera de Raleigh: Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, una espina verinosa a la primera aleta dorsal i l’aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de profunditat a l’Atlàntic i al Pacífic. Com es pot comprovar a la foto té el nas ben llarg:
Quimera de Raleigh (Harriota Raleighana)
________________________________________________________________________________
QUIMÈRIC,-A adj.
1. Merament imaginari. Tan quimèric com necessari (una interessant reflexió sobre les traduccions). Montoro acusa el PSOE de proposar un model territorial “quimèric“. Federalisme quimèric. Sinònims: imaginari, utòpic, il·lusori, impossible, inabastable, irrealitzable, infactible, fantasmagòric, fictici, enganyós, delusori, capciós, especiós, aparent, fals, sofístic, falaç. Això és quimèric: és un castell de vent, és voler manxar i tocar l’orgue, és nedar i guardar la roba, és voler tocar les campanes i anar a la processó.
He escoltat la veu d’un quimèric violí
i m’he embruixat, com una fada,
amb el so d’aquest silenci vespertí.
2. Inclinat a crear quimeres. Sinònims: quimerós, fantasiós. És un home quimèric, no toca de peus a terra!
3. Organisme o teixit creat a partir de dues o més fonts genètiques diferents. Pelatges llistats quimèrics.
________________________________________________________________________________
QUIMERÓS,-OSA adj.
1. Quimèric. Sinònims: quimèric, quimerós.
2. Que té quimera, malvolença contra algú. Sinònims: quimerut, malvolent, rancuniós, maliciós.
________________________________________________________________________________
QUIMERUT,-UDA adj.
1. Malvolent. Que mostra mala voluntat envers algú, envers els altres. Sinònims: quimerós, malvolent.
2. Rancuniós. Que té rancúnia. Sinònims: quimerós, malvolent, rancuniós.
________________________________________________________________________________
QUIMERÈTIC,-ICA adj.
Maniàtic, entossudit amb idees fixes (València). Els dolors… als quimerètichs caprijosos y maniàtichs els passen en raons, Marti G., Tip. mod 1, 114 a. Sinònims: maniàtic, ceballut, maniós, obsés o obsessionat.
________________________________________________________________________________
QUIMEREJAR v. intr.
Tenir quimeres, idees fixes, preocupacions. Sinònims: caboriejar, divagar.
________________________________________________________________________________
QUIMERITZAR v. intr.
Forjar quimeres, idees absurdes. Sinònims: fantasiar o fantasiejar, fer volar coloms, no tocar de peus a terra.
________________________________________________________________________________
ENQUIMERAR v.
1. v. tr. Fer agafar quimera (a algú). Però m’enquimera de sentir-los quan el malmenen com si fos un mal esperit, no havent fet res: vet aquí. Sense les competències en matèria educativa (legislatives, executives, de control), el currículum propi és, no pot ser d’altra manera, tan sols una hipòtesi de treball que enquimera un sector conscienciat de l’ensenyament. Amb les teves crítiques no fas altra cosa que enquimerar l’autor de l’obra.
2. v. intr. pron. Agafar quimera (en el sentit del significat 4 de quimera: malvolença envers algú). L’Eugènia s’enquimerava amb el seu home. No ens enquimerem i parlem com a bons amics. enfadar-se, enrabiar-se, enutjar-se, indignar-se, encolerir-se. En Martí i Pol l’usà així:
Tot m’enquimera i tot em dona goig.
bruc, lliri blanc i mar i cel i aire,
i el vent amic que em duu cançons,
i flaire de flors obertes un capvespre roig.
I Ferran Margarit així al poema El caminant dels somnis:
On va aquest foll a la conquesta,
_________________________________________________________
_______________________
DESENQUIMERAR v.
1. v. tr. Fer cessar d’estar enquimerat. Sinònims: desencapritxar, desencaterinar, desencantar, desenamorar.
2. v. intr. pron. Cessar d’estar enquimerat. Sinònims: desencapritxar-se, desencaterinar-se, desencantar-se, desenamorar-se. Quan ens enquimerava la gràcia fugitiva d’un desig i ens dèiem «ara ets deserta, oh ment!» i no sabíem com desenquimerar-nos.
________________________________________________________________________________
QUIMÈRICAMENT adv.
Amb quimera, d’una manera quimèrica. Les dificultats generades i el fort protagonisme adquirit pels republicans federals catalans durant el Sexenni, aviat van dividir quimèricament el moviment en «benèvols» i «intransigents», dualitat que es viurà tant en la reivindicació de postulats orgànics com en els plantejaments historicistes. …futur humà que s’endinsa, quimèricament, en la boira misteriosa. Sinònims: utòpicament, il·lusòriament, fictíciament.
________________________________________________________________________________
I per acabar us proposo una quimera colombiana:
I una travessa quimèrica francesa:
En alguns moments he pensat que acabar aquest apunt també era una quimera.. però ja està!
Filed under: Adjectius, Adverbis, començats amb D, començats amb E, començats amb G, començats amb Q, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: desenquimerar, enquimerament, enquimerar, guimarro, guimbarro, quiemrètica, quimèric, quimèrica, quimèricament, quimèrid, quimèrids, quimera, quimerada, quimerètic, quimerós, quimerejar, quimerista, quimeritzar, quimerola, quimerosa, quimeruda, quimerut | Leave a comment »
mot a mot 