Durant les últimes setmanes he escoltat diverses vegades tertulians radiofònics titllant a Moammar al-Gaddafi de sàtrapa. Com que no sabia l’origen d’aquest mot no he pogut resistir la temptació d’investigar-lo. Heus-ne aquí el resultat. Per amanir la lectura una música tan bel·licosa com els mateixos sàtrapes:
_____________________________________________________________________
1. m. Governador d’una divisió administrativa, la satrapia, en l’antic imperi Persa, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars. Normalment eren de la noblesa i el rei els elegia per al càrrec. Els sàtrapes van existir des de la dinastia dels Aquemènides (~550-350 aC), passant per l‘Imperi d’Alexandre el Gran (~330 aC) i fins a l’Imperi Selèucida (~300-100 aC). Tenien la seva pròpia cort i exèrcit però havien de pagar tributs al xa de Pèrsia proporcionals a la riquesa de la seva satrapia. Diantre! En aquells temps ja tenien concert econòmic! Al Rodamots hi trobareu sàtrapa amb unes cites molt encertades.
Darios III va ser sàtrapa d’Armènia i posteriorment xà de Pèrsia. El sàtrapa usurpador Artaxerxes V assassinà Darios III i resistí a Alexandre el gran. Més detalls a sàtrapa.
Sinònims: satrapia, diàdoc (general, alguns dels quals Alexandre el gran nomenà com a sàtrapes), dèspota (sobirà amb poders absoluts a les antigues Grècia, Roma o Bizanci).
El sàtrapa Mausol va fer-se bastir a Halicarnàs el seu propi monument funerari. Era tan bonic que fou considerat una de les set meravelles de l’antiguitat. Vet aquí que la paraula mausoleu deriva del nom d’un sàtrapa!
- (Per extensió) Monarca, rei de l’Orient. Sinònims: xà (de Pèrsia, però el xà era l’emperador i els sàtrapes n’eren els subordinats), paixà o baixà (a l’antic Imperi otomà), raja (príncep o noble indi).
- Revolta dels Sàtrapes: rebel·lió de set sàtrapes iniciadaper Datames contra el rei Artaxerxes II que s’esdevingué entre el 370-360 aC i feu trontollar l’Imperi Persa. Més detalls aquí.
Si voleu jugar a ser sàtrapes aquí hi trobareu la descripció d’un joc: Satrap.

La tiara (barret) és el tret més característic de la indumentària dels sàtrapes. Vegeu-ne més clicant la imatge.
2. m. i f. (figuradament) Persona hàbil per a enganyar els altres. Murri, astut en les relacions humanes. Deixondit d’enteniment per a enganyar els altres (Empordà, Plana de Vic, Mall.); cast. Mai volen haver-ne errada cap, això pla, els grans sàtrapes!, Ruyra Pinya, ii, 77. Sinònims: murri (múrria), pillet(-a), tinyeta.
3. m. i f. (figuradament) Persona despòtica, cruel o d’autoritarisme arbitrari. Persona que té autoritat i la fa valer, que exerceix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada amb relació al càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements. Sinònims: dèspota, tirà, opressor dictador, autòcrata.
4. m. i f. (figuradament) Persona que viu regaladament, com un príncep. Viu com un sàtrapa. Sinònims: viure a la regalada. Ésser un sibarita. Viure com un raja (probablement és un castellanisme ja que sovint l’he escoltat en català però amb el raja pronunciat a la castellana: rajá).

Un sàtrapa jau mentre el serveixen. Grabat sobre marbre en un sàrcofag de sàtrapa trobat a la necròpoli reial de Sidó, s. V a.c., Museu Arqueològic d'Istambul
Etimologia: 1803; prové del llatí satrăpa, i aquest, del grec satrápēs ‘governador de província de Pèrsia’ i aquest de l’antic persa xšaθrapā(van), ‘protector de la terra/país’. Té gràcia que el significat original de sàtrapa sigui el de protector ja que el significat actual correspondria més al de destructor de la terra!
___________________________________________________________________________________________
SATRAPIA f. (pronúncia)
1. Govern i jurisdicció d’un sàtrapa. Andràgores, durant la seva satrapia a Pàrtia, va proclamar-ne la independència!
2. Jurisdicció, circumscripció territorial administrada per un sàtrapa. S’anomenaven dahyāva en persa. Sembla que hi havia una certa jerarquia: una satrapia podia estar formada per un conjunt de petites satrapies, i una gran satrapia incloure diverses satrapies. Només a les grans satrapies els sàtrapes haurien estat nomenats pel rei. L’historiador Heròdot va fer una llista de satrapies vers el 512 aC, algunes de les quals continuen existint com a països actualment: Egipte, Síria i Palestina, Armènia, Índia; i d’altres que no: Babilònia, Carmània, Bactriana, Frígia, Lídia, etc. Per més detalls de la llista de satrapies vegeu: satraps and satrapies.
2. Qualitat, Dignitat, càrrec, de sàtrapa. Exercia la seva satrapia amb fortalesa i determinació.
3. Durada del govern d’un sàtrapa. Les satrapies no eren vitalícies. El rei tenia una colla de funcionaris coneguts com ‘els ulls i l’oïda del rei‘ que feien inspeccions anuals als sàtrapes per informar dels seus possibles excessos.
Etimologia: derivat de sàtrapa.
__________________________________________________________________________________________
Després de tota aquesta investigació, penso que potser no seria mala idea convertir Catalunya en una satrapia dins Europa. Tindríem concert econòmic! Això sí, sempre que no ens toqués ser governats per un sàtrapa com Gaddafi i que el xa d’Espanya no fos Zapatero!
Filed under: començats amb S, Mots, Substantius | Tagged: satrapia, sàtrapa | 1 Comment »