canícula; canicular

Les calors dels darrers dies han estat la meva inspiració d’avui. He trobat una banda sonora del tot adequada al mot. No us espanteu per la imatge del video, que es fixa i no podrà fer pujar gaire més la temperatura. La cançó té un ritme realment estiuenc i tan enganxós com la xafogor mateixa, no us la perdeu:

_____________________________________________________________________________

CANÍCULA f.

1. (astronomia) Nom que donaven els romans a l’estel que actualment coneixem com a Sírius, a la constel·lació del Ca Major. A l’Enc. Cat. i a l’Alcover-Moll (versions en línia) hi ha un error i s’indica que Sírius és a la constel·lació del Ca Menor. Canicula en llatí és el diminutiu femení de canis, que vol dir gos. Potser d’aquí la confusió de situar l’estel en qüestió  al Ca Menor, però sembla que els romans en deien ‘gosseta‘ perquè formava part del Ca Major, el gos gros, o viceversa, com veure més avall). Sigui com sigui, Sírius (o Canícula) és l’estel més brillant que podem observar al firmament i només queda per darrera del Sol, la LLuna i els planetes Júpiter i Venus.

Sinònims: Sírius.

Sírius (o Canícula) a la constel·lació de Canis Major

2. Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor; hom diria fins i tot que una calor excessiva! Sembla que hi som de ple! Fins pura y gèlida per la canícula, de plers y gracies la font és pròdiga, Costa Horac. 48.

Canícula, de Bventu

El començament d’aquest període sol coincidir amb la sortida helíaca de l’estrella Sírius (Canícula). La sortida helíaca d’un astre és aquella que es produeix tot just abans de la sortida del Sol o poc després de la seva posta. Observeu que el mot sortida s’empra en el sentit d’aparició de l’astre. És a dir, la sortida helíaca de l’estel es produeix la primera nit que és fa visible a l’est, just per sobre de l’horitzó, abans que l’astre rei aparegui esborrant amb la seva llum encegadora tota la resta d’estels del firmament. Més informació en anglès: Heliacal rising.

sortida helíaca de Sírius

En el cas de Sírius, la seva sortida helíaca resulta que a l’època dels romans coincidia bastant bé amb les dates en què l’estiu començava a apretar d’allò més als pobles de la Mediterrània.  És per això que la van designar aquella època de l’any de calor extrema amb el nom de l’estel la sortida heliacal del qual hi coincidia. Avui en dia sembla que la sortida helíaca de Sírius no es produeix fins a finals d’agost, i per tant ja no coincideix amb els dies de més calor de l’any. Les nits següents a la sortida heliacal de Sírius, l’estel cada vegada es pot veure una estoneta més perquè la seva aparició al firmament cada cop s’anticipa més a l’alba i per tant se’l remunta l’horitzó una miqueta més abans el sol no surt. Finalment arriba un dia en que Sírius fa tot el recorregut a la volta celestial i està a punt de pondre´s per l’oest quan el sol surt per l’est. Jo suposo que aquesta nit també devia assenyalar o coincidir aproximadament amb l ‘acabament dels dies de calor extrema. Així la canícula era el període en què Sirius era visible al firmament en algun moment de la nit.

Sirius ja era venerada pels egipcis

També és interessant indicar que Sirius significa estel que abrusa, que crema! Se’l va batejar així justament perquè la seva aparició coincidia amb l’època de més calor. Pel que fa a l’origen del nom romà de l’estel: Canicula, sembla que tindria origen grec. Es diu que els grecs anomenaven els dies de més calor de l’estiu com a dies de gos, perquè només els gossos serien prou bojos de sortir a parar aquell sol tan abrusador. Per això van designar l’estel com a estel de l gosseta: Canicula. Per extensió, es va anomenar posteriorment la constel·lació on es trobava situat l’estel com a ‘el gos gros’: Canis Major. Noteu que  en anglès la canícula es continua anomenant dog days i els alemanys en diuen die Hundstage, que significa el mateix. Així doncs, és l’estel el que es va batejar amb noms relacionats amb la calor infernal dels dies en que sortia, i no pas a la inversa, com m’havia semblat al principi. De tota manera,  tampoc hi posaria la mà al foc, perquè la designació de la constel·lació com a Canis Major sembla que prové de les mitologies grega, en què era el gos de cacera d’Orion, i a la mitologia romana on era el gos guardià que custodiava Europa (Custos Europae, Janitor Lethaeus). No sé si tot plegat té sentit,  em caldrà investigar més per treure’n l’entrellat!

El que està clar és que durant la canícula a la cremor diurna del Sol s’hi afegeix la nocturna de Sírius. Així doncs, si a causa de tanta canícula canicular patiu d’insomni sempre podeu entretenir-vos comptant estels i cercant Sírius (la Canícula) al firmament! Tothom aprofita les nits caloroses de la canícula a la seva manera:

La sortida helíaca de Sírius fou usada pels egipcis per indicar l’origen del seu calendari perquè coincidia amb les crescudes del Nil. Sumeris, Babilonis i Grecs usaren les sortides helíaques de diversos estels per programar activitats agrícoles.

La canícula es pot referir a períodes diferents de l’any depenent de la regió del planeta en què ens trobem:

I es pot aprofitar de diferents maneres:

3. Calor que fa durant el període de la canícula. És una definició recursiva, però s’entén igualment ;o). Quina canícula que ens espera si anem de viatge a Egipte!

Etimologia: pres del llatí canicŭla, ‘gosseta’, diminutiu femeni de canis ‘gos’. Canícula es considera un derivat culte de ca. La resta de l’etimologia ja l’he ‘explicada just al damunt, com a part de la definició del mot.

4. Scyliorhinus canicula (o Squalus canicula): gat. Però no pas el mamífer, sinó el tauró: El gat, gató o gat ver és un tipus de tauró petit pertanyent a la família dels esciliorínids que podem trobar a tot el Mediterrani.  Podeu trobar-ne força informació en aquest article de la viquipèdia.

Gat (Scyliorhinus Canicula)

_____________________________________________________________________________

CANICULAR adj.

Pertanyent o propi a la canícula. Dies caniculars. Una calor canicular. Lo sol era eclipsi… e los dies foren caniculars, Tirant, c. 474. Quant septembre calmava los fochs caniculars, Llorente Versos 218.

Etimologia: derivat de canícula.  Primera datació al 1490 al Tirant lo Blanc.

____________________________________________________________________________

Apa, me’n vaig a fer nones, que gairebé ja és hora d’anar a veure aparèixer la Canícula. Si esteu místics podeu veure com els americans associen la sortida helíaca de Sírius amb el 4 de juliol (en anglès):