Fa uns dies vaig poder gaudir d’unes lectures poètiques a càrrec de’n Manuel Forcano i la Susanna Rafart, tots dos membres d’un grup de poetes autoanomenat els Imparables, que té manifest i tot! El duet s’anava alternant en la lectura d’alguns dels seus propis poemes. Inesperadament, en un dels bonics versos naturalistes de la Susanna Rafart hi va aparèixer el mot xaragall! De seguida em va venir a la memòria que aquest estiu el meu cosí Miquel Àngel m’havia proposat justament aquest mot, tot indicant-me que l’usaven sovint quan anaven d’excursió en bicicleta de muntanya: compte amb els xaragalls! Havent-se produït aquesta reaparició sobtada del mot m’he vist obligat a investigar-lo sens més demora.
La primera gran sorpresa que m’he endut és que un xaragall i un aragall vénen a ser el mateix! Bé, potser a nivell semàntic sí però no pas a nivell musical! En aquest terreny l’Aragall és un tenor únic i sense igual. Regaleu-vos les oïdes sentint-lo cantar Donna non vidi mai, de l’òpera Manon Lescaut de Giacomo Puccini:
__________________________________________________________________________________
XARAGALL m.
1. Regueró que forma l’aigua de la pluja, etc., excavant la terra en escórrer-se per un terreny inclinat. Un prat per on serpenteja un xaragall. De Canigó entre els cingles un xaragall se bada, Atlàntida i. Passo tot el pla, bastant sinuós i ple en tots indrets de petits xaragalls, Massó Croq. 11. S’escapen saragalls improvisats, Rosselló Many. 114. Variants formals: xargall, saragall, sargall. Sinònims: aragall, regueró, escòrrec o escorranc, còrrec, xòrrec o xorregall. Òbviament, la formació de xaragalls només es produeix en terrenys tous que ho permeten: …Quan un terreny és format per materials poc consolidats, argiles , sorres , graves , etc… , i hi es combina escassesa de vegetació i clima torrencial les aigües de pluja el fendeixen en multitud de reguerons , també dits xaragalls...
- Erosió per xaragalls: Erosió hídrica per escolament superficial concentrat.
La pàgina enllaçada conté informació molt interessant per definir més correctament els xaragalls. En concret, fa les següents precisions:
- Pocs metres aigües avall, la rugositat del terreny i el major cabal fan que l’escolament laminar es concentri en canals anomenats xaragalls, en els quals l’aigua agafa major velocitat i arrenca i transporta partícules del fons i de les parets del canal. Vessant avall augmenta el cabal, els canals es fan més profunds i esdevenen escorrancs o barrancs. L’escolament per xaragalls provoca una pèrdua de partícules minerals, matèria orgànica i nutrients. Veiem doncs que un escorranc és un la conseqüència d’un xaragall que va creixent pendent avall i es fa més profund.
- El terreny presenta incisions clarament visibles, de menys de 30 cm de profunditat. Aquesta informació pot ser molt útil per escatir quin solcs poden anomenar-se xaragalls i quins no.
Des d’allà albiren “una vall frondosa, ubèrrima, grassa de llavors i de vegetació; vall petita, escletxa o xaragall de pessebre… Descripció de la Vall de Sant Daniel de Girona a Estimats germans, de Josep Valls. L’aigua de la mar, al dedins de les balmes, puja i baixa tranquil·la i placèvola, llisa i plana, sense una remor, sense un xarbot, ni xaragalls, ni escuma, ni remolins furients, L’encís del mar, Josep Roig i Raventós.
2. Munt d’arena o pedres petites que una torrentada ha tret a les vores (Maestrat, Llucena).
3. (figuradament) Corrua, filera de coses que es deixen anar (Mallorca). ¿Vols que et mostr de dir mentides? | Un saragall te’n diré. | ¿Saps que he vist dins un paner | un quern d’al·lotes garrides? (cançó popular Mallorquina). Sinònims: corrua, reguitzell o reguitzer o reguitzada, filera.
4. Canal de drenatge temporal de ribes rostes, desproveït de vegetació i amb el fons pedregós, amb una amplària i una fondària que oscil·la entre 1 i 10 m. Indicar de primer que rostes vol dir inclinades. El que em resulta sorprenent són les dimensions que s’indiquen en aquesta definició, que no quadren amb les d’un regueró sinó més aviat amb les d’un torrent; i per això l’he posada com un significat apart. Crec que en aquest cas és més apropiat parlar d’escorranc que de xaragall.
5. Regueró que es forma en una platja a causa del flux cap a la mar de l’aigua que ha quedat a la sorra de la part alta de la platja, després de la retirada de la marea o quan amainen les onades de tempesta. Aquest és bàsicament el significat 1 però deixa clar que el terme és aplicable no només a muntanya, sinó també a la platja.
6. Muntanya o pendent que té xaragalls. El castell disposava també, a la torre de llevant, d’una porta d’evasió o emergència davant situacions difícil, amb una escala tallada sobre la roca que davalla per un esquerp xaragall. Tot i que aquest significat no l’he trobat als diccionaris, sembla que almenys a Mallorca s’usa en aquest sentit. És quelcom natural designar un tot (el pendent, la muntanya) per via d’una part que conté (els xaragalls), de manera que em sembla prou raonable.
Locucions:
- Fer saragall dels doblers: llançar els diners, gastar-ne molts (Mallorca).
- Fer es sargai margai: fer el desmenjat amb talent; voler una cosa i no acabar de voler-la (Menorca).
Dites:
- Guarda’t d’aigua que no corre, que, quan corre, fa sargai: es diu referint-se a les persones pacífiques, que quan s’arriben a irritar, són molt temibles (Menorca).
Etimologia: primera datació al 1803; derivat reduït d’aixaragallar. I segons l’Alcover-Moll: De aragall (mot d’origen insegur, probablement pre-romà. Vegeu l’etimologia d’aragall més avall) amb el prefix ex- s’hauria format el verb eixaragallar, i com a postverbal d’aquest s’hauria extret el substantiu eixaragall o xaragall (cf. Corominas DECast, i, 259).
________________________________________________________________________________
ARAGALL m.
1. Clot llarguer, produït pel corrent d’aigua d’una ploguda forta (Lleida, Pla d’Urgell, Vilaseca de Solcina). Sinònims: xaragall. És sinònim del significat 1 de xaragall, com podeu comprovar més amunt.
2. Petit corrent d’aigua produït per la pluja recent (Segarra, Penedès). Entenc que aquí es tracta del corrent d’aigua que provocarà, per erosió del terreny, els xaragalls pròpiament dits.
3. Corrent impetuós del riu per una pendent (Balaguer). De nou es refereix a un corrent que originarà xaragalls sempre que la duresa del terreny ho permeti.
4. (Botànica) Arigany: bolet primaveral de l’ordre de les pezizals, de barret cònic recorregut per plecs longitudinals, entre els quals hi ha l’himeni fèrtil, comestible molt apreciat (Morchella conica i espècies afins).
5. Bolet de l’espècie Hygrophorus irrigatus (St. Celoni). Sinònims: agaricus irrigatus (en llatí, és clar).
6. Llinatge de Barcelona. Segurament el llinatge al qual pertany el gran tenor Jaume Aragall que heu pogut escoltar més amunt. Com podreu comprovar més avall l’etimologia no té res a veure amb els galls! Ho dic perquè sempre m’ha semblat una mala jugada del destí que un cantant d’òpera dugui “ara gall“ al cognom. Qui sap, potser és justament a l’inrevés i en Jaume es va fer cantant d’òpera com un acte de valentia i desafiament al seu cognom ;o). Sigui com sigui, és un cantant extraordinari i de galls no en fa cap ni un! Ni abans, ni ara.
Variants formals: saragall, sargall.
Etimologia: d’origen incert, amb paral·lels en altres parlars romànics, segurament provinent d’una base preromana argalio-, probablement identificable amb l’arrel indoeuropea arg- ‘terra blanquinosa’. L’Alvover-Moll també diu que l’etimologia és desconeguda però esmenta algunes alterntives més:
- Balari, Oríg. 127, l’explica per l’arrel ar– (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb –eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s’hi el sufix –all s’hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi.
- La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l’etimologia d’aquest mot. En això contradiu la versió de l’Etimològic.
- Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d’una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d’una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d’aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari.
- Sembla segur que per a explicar l’origen de aragall cal partir d’una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En això coincideix amb l’explicació de l’Etimològic d’Enc. Cat.
__________________________________________________________________________________
AIXARAGALLAMENT m.
Acció i efecte d’aixaragallar. Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per terrenys inclinats i incoherents i hi forma xaragalls.
Etimologia: derivat d’aixaragallar.
__________________________________________________________________________________
XARAGALLAR o AIXARAGALLAR v. tr.
Fer xaragall. L’aigua de la pluja, formar xaragalls (en un terreny inclinat i incoherent). Una hora llarga de caminar entre la negror dels suros, per corriols aixaragallats que muntaven drets, intransitables… , Proses Bàrbares (Del que anaven a cercar pels boscos en busqueta i l’autor) 1911, Prudenci Bertrana. El temporal ha aixaragallat les marjades (Vic, Torelló). La terra del pla s’aixaragalla molt (Vallès). Tot ha quedat aixargaiat (Borredà). La pluja tot ens ho ha aixaragallat (St. Joan Despí, ap. Aguiló Dicc.). Y enllà per les planícies d’Hesperis escampantse [la mar], | solleva, aixaragalla y abriga per supols, Atlàntida, v. Variants formals: xaragallar, saragaiar.
Etimologia: format damunt xaragall (vegeu-ne l’etimologia més amunt).
__________________________________________________________________________________
Uns quants afegitons:
- Altres mons: el Xaragall de na Vidala (de Climent Picornell). Un conte mallorquí on xaragall sembla que s’usa en el sentit de corrent d’aire i no pas corrent d’aigua com en totes les accepcions descrites als diccionaris.
- La traducció al català d’una cançó de Cabo Verde: Jardim Prometido:
Aquest verd del teu nom ja ens espera
En un jardí florit un xaragall hi corre
He començat amb un duet poètic i per tancar el cercle us proposo d’acabar amb un altre duet, ara operístic: el que feren Jaume Aragall i Montserrat Caballé fa una bona colla d’anys a l’òpera Don Carlos, de Giuseppe Verdi. Inigualable:
Filed under: començats amb A, començats amb X, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: aixaragallament, aixaragallar, aragall, xaragall, xaragallar | Leave a comment »