La història del símbol que ha fet fortuna a les adreces de correu electrònic i a Twitter demostra que moltes vegades la línia que separa la supervivència de l’extinció és molt fina. Que cadascú valori si el triomf del símbol @ és conseqüència purament d’un cop de sort o si hi ha d’altres factors rellevants que l’han ajudat a sobreviure. Jo particularment crec que estèticament és un símbol força bonic; i mai no es pot subestimar la bellesa com a factor determinant d’una elecció, encara que el qui escull no en sigui plenament conscient!
L’arrova ja apareix fins als Lacasitos!
1. Pes equivalent a 1/4 de quintar però múltiple variable de la lliura. Llançant les paraules a lliures y arroues, Brama llaur. 16. Minvaran més de una arrova, Penya Poes. 195. A Catalunya una arrova normalment corresponia a 26 lliures i equivalia a 10,400 kg. En canvi, al País Valencià l’arrova tenia diverses equivalències i pes diferent en funció de la matèria que es pesés. La diversitat era tan gran que antigament una arrova podia correspondre com a mínim a: 20, 24, 25, 26, 27, 30, 32, 33, 34, 35 o 36 lliures en funció del que es pesés i el lloc geogràfic on es fes! Per embolicar-ho més, el pes de les lliures tampoc era sempre el mateix perquè el número d’unces que contenia una lliura depenia també de la matèria que es pesés! Per acabar-ho d’arrodonir, els pesos de les unces també variaven geogràficament. Així, les unces catalanes pesaven 33,33 grams i en canvi les valencianes no arribaven als 30 (29,6 g aprox.). Tot això feia que el pes d’una arrova oscil·lés en una forquilla entre els 10,175 Kg de la rova berberisca i els 12,888 Kg de la rova de Castelló de la Plana, amb una munió de pesos intermitjos diferents dins d’aquest ampli rang. És per això que sovint la paraula arrova es qualificava per tal d’evitar confusions:
- Arrova de pes gros o de peix salat o de pells: corresponent a 24 lliures grosses o pescateres (de 18 unces en comptes de 12) a Alacant (12,792 Kg) i a 36 lliures o 432 unces a València (12,780 Kg). Usada per a pesar peix salat o pells.
- Arrova de pes subtil: corresponent a 36 lliures subtils o lliuretes a Alacant (12,792 Kg) i a 30 lliures o 360 unces a València (10,65 Kg). Usada per a pesar: cafè, pa, sucre, espècies, tabac,… rroua haia e contingue en si trenta liures, Furs de València (ap. Ribelles Biblgr. 348A).
- Arrova de cacau de xocolata: corresponent a 27 lliures de cacau (de 16 unces en comptes de 12) (12,792 Kg).
- Arrova de farina: 32 lliures o 384 unces a València (10,65Kg). Usada per pesar farina.
- Arrova berberisca: corresponent a 25 lliures o 300 unces a Mallorca (10,175 Kg)
- Arrova mallorquina:corresponent a 26 lliures o 312 unces a Mallorca (10,582 Kg).
Però en un sol indret també hi podien coexistir una varietat d’arroves increïble! Segons els «Costums de Tortosa», al s. XIII en aquesta població una arrova podia equivaldre a:
- 30 lliures de: cotó, seda, sucre, canyella, safrà, cera, dàtils, …
- 32 lliures de ferro o pedra. La arroua de la pedra o de ferre, o qualque sia que arroua sia, ha XXXII liures, (Costums de Tortosa IX, xv, 1)
- 33 lliures de:fil, cànem, estopa,..
- 34 lliures de greda (l’argila sorrenca per fer terrissa)
- 35 lliures de pa o formatge.
- 36 lliures de llana o d’alcofoll (pólvores molt fines de galena o d’antimoni que usaven les dones per a ennegrir-se les pestanyes, les celles, etc.)
Veient això, tot i que la diversitat és riquesa, la invenció del sistema mètric decimal s’entén com una necessitat imperiosa d’evitar ambigüitats i errors tant en el comerç com en la ciència. El sistema mètric decimal es va adoptar a Espanya al 1849 (vegeu aquest document), deixant obsolet a nivell oficial l’ús de l’arrova i de moltes altres mesures. Malgrat això, actualment en alguns indrets de Catalunya encara s’usa per expressar un pes aproximat de 10Kg. De fet, les roves se seguien usant fins fa ben poc per la venda del raïm al Penedès, però s’han abandonat perquè el fet que la rova castellana correspongués a 25 lliures en comptes de les 26 de la catalana creava malentesos i confusions. Al País Valencià els pagesos la segueixen usant per a la venda dels cítrics i a alguns països de Llatinoamerica la fulla de coca se segueix venent per arroves! A Portugal si segueix pesant el suro i al Brasil el bestiar boví, però per tal de facilitar les conversions ara usen una arrova mètrica equivalent a 15Kg justos, en comptes dels 14,7Kg de la seva arrova antiga. En aquest conversor de pesos: convert-me, hi podeu trobar la conversió de mesures antigues, incloses les arroves portugueses i les espanyoles. El pes que dóna de l’arrova portuguesa quadra però el de la castellana no perquè diu que equival a 15 lliures i en realitat equivalia a 25. Per això dona un pes de 6.9Kg quan en realitat era d’11.5Kg aproximadament. En canvi el conversor: convertunits ho fa bé i 1 arrova espanyola equival a 11,502Kg. Actualment, al Païs Valencià l’arrova encara és usada per la pagesia com a unitat de mesura de la taronja i d’altres productes amb una equivalència de 12,330 Kg (34 lliures). Diferent de les mencionades anteriorment! A l’Empordà es feia un ús curiós de les arroves per classificar les alzines segons la capacitat de producció de carbó de la seva fusta. Una alzina petita produïa 2 arroves de carbó, una alzina bastarda entre 5 i 10 arroves i una alzina feta més de 10. Però això era quan l’ofici de carboner encara hi existia: Els carboners tornen a Sant Llorenç de la Muga.
Quantes arroves de carbó sortiran d’aquesta carbonera?
- Arrova o rova: Peça de ferro o d’altre material feixuc, de pes equivalent a la quarta part d’un quintar, que serveix per pesar. Una arrova de ferro, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 274). Si esteu interessats en adquirir-ne una sembla que també és possible: tres romanas antiguas.
Pes d’una arrova. El fet que el nom estigui escrit amb be alta pot fer pensar que es tracti d’una arrova castellana, equivalent a uns 11.5Kg, però també podria ser una arroba catalana doncs la grafia amb be alta també existia.
Locucions:
- Contar per arroves: exagerar els comptes. La crisi actual potser no existiria si alguns no haguessin comptat per arroves!
Refranys:
- Tres quintars fan dotze arroves; contes vells, baralles noves: vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sia possible (Labèrnia-S. Dicc.).
- El mal ve a arroves i se’n va a unces: vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se’n van a poc a poc (Cat., Val., Bal.).
Extraordinària arrova humana!
2. Mesura de capacitat per a oli, pròpia del País Valencià, la Ribera d’Ebre i Lleida. Equivalia a: 11 litres (Pego), 11,67 L (Lleida), 11,93 L (València), 12,14 L (Castelló de la Plana), 13’93 L (Calaceit), 14 L (Montblanc), 14,4 L (Alacant). Equivalent també a 4 quarterons o 32 lliures (12,75Kg). A les Illes Balears equivalia a 12 L. Actualment als llocs d’Espanya on s’usa l’equivalència és de 12,563 L. Sinònims: càntir (Lleida i Montblanc). Déu n’hi do la dispersió de valors per a una única mesura! Al treball Mesures Tradicionals hi trobareu informació interessant sobre les arroves, inclosa una fotografia d’un recipient per mesurar l’arrova d’oli i una fotografia d’una pedra per mesurar l’arrova de pes. L’arroba d’oli tenia entre deu quilos i mig, i onze, segons la densitat (el litre d’oli pesava 900 grams). Un article amb informació addicional sobre mesures.
- Administració de «l’arrova de l’oli»: administració existent a la ciutat d’Elx als s. XVII-XVIII que recollia una almoina dedicada a la Mare de Déu, consistent en una arrova d’oli per cadascuna de les calderes de sabó cuites en diumenge per la important indústria sabonera, com a penyora per incomplir el descans dominical. Les rendes d’aquesta administració es destinaven a la celebració de la festivitat del Misteri d’Elx, fonamentalment, al manteniment de les tramoies de l’obra i al pagament dels salaris de músics i cantors. Es va suprimir al 1740 per la crisi en la producció d’oli.
Endevinalla:
- Les dones de Guadasséquies massa volien saber: una mitja arrova d’oli quants gresols podien ser?
Tal com diu l’endevinalla, sovint s’usava també com a unitat de mesura la mitja arrova.
3. Mesura de capacitat per a vi que a equivalia a:12.92 L (Montblanc), 13,41 L (Prades), 13,77 L (Priorat). Sinònims: quarter o càntir (Montblanc), mitgera (Prades, Priorat). Actualment als indrets d’Espanya on s’usa l’equivalència és de 16,133 L. L’arroba de vi solia pesar onze quilos i mig (el litre de vi pesava al voltant de 950 grams). Vet aquí una curiositat: L’altra arrova (@). I una altra: ...Cap als primers lustres del segle era freqüent l’endogamia que no permetia la intrusión dels forasteros, i quan algun es tirava núvia en el poble, una comissió de tres mossos vells li demanaven “el pis”, que consistia a fer-li pagar una arrova de vi…
Antics pots de mesura de líquids, garrafa de vi d’una arrova, cànter i contenidor d’oli.
Una mesura de líquids amb diferents equivalències depenent de si el que es mesura és vi o és oli ja me la vaig trobar amb el cas dels fiascos titàlians (vegeu significat 3)! Podeu trobar tabulades les equivalències de l’arrova de vi i l’arrova d’oli per a moltes ciutats espanyoles a: Antiguas Medidas Españolas.
§ Etimologia: rova té la primera datació al s. XII de l’àrab rub’ ‘quartal, quarta part’ a través de l’àrab vulgar rúba’, rúb’a, derivat de ‘árba’ ‘quatre’. El sinònim arrova n’és un derivat que apareix al s. XIII. Aquí teniu un article que especula amb l’origen català de l’arrova: La arroba, ¿el símbolo Catalán más universal en la historia de la humanidad? Tal vegada tingui una mica de raó però si la té, al meu parer, peca de falta de rigor i d’arrambar sempre cap a casa. Diu coses com:
…Y en cuanto a la grafía de ese símbolo es evidente de que sólo podría ser catalana, pues el circulo que envuelve a la letra “@” no es otra cosa que la continuación lógica del acento abierto que esa letra llevaba… …El hecho de que en los primeros años de la conquista de America aparezca ya el símbolo de la “@” es señal inequívoca de que fue llevada por los marinos de Tortosa que fueron en la primera expedición con El Almirante Colom…
És cert que als Costums de Tortosa hi apareix l’arrova com a unitat de mesura, però la qüestió és si hi apareix el símbol ‘@’ o simplement s’hi escriu arrova o arroua. Ho he pogut investigar consultant digitalment una transcripció mecanografiada del 1881 dels Costums de Tortosa. L’arrova hi apareix 17 vegades amb la grafia arroua. Òbviament el símbol ‘@’ no hi apareix, tant pel fet que la màquina d’escriure probablement no el tenia, com pel fet que al segle XII el símbol ‘@’, si ja existia, no és segur que fos ja per designar la unitat de mesura, com podeu veure a l’apartat “§ Origen del símbol @“. Discrepa també de l’origen musulmà del mot sense donar-ne arguments, dient que existia des d’abans, però els Costums de Tortosa es van compilar del s. XI al s.XIII, i la Taifa de Tortosa va existir des del s.VIII al x. XII.
Significats del símbol @ en àmbits tecnològics:
4. En una adreça electrònica, símbol format per una a semiencerclada (@) que separa la signatura de l’usuari de l’ordinador que l’hostatja: usuari@servidor. En altres aplicacions (e.g. Twitter) l’arrova precedeix el nom d’usuari: @usuari. Sinònims: rova, a semiencerclada (l’a encerclada és el símbol: Ⓐ), can, ad, a comercial (la i comercial és el símbol: &), atpersand. I popularment ha tingut diverses denominacions suggerides per la forma del símbol: ensaïmada, tortell, cargol, garrofa, remolí (per la semblança de forma). Aquí trobareu: com es diu arrova en molts idiomes. Les metàfores més recurrents en diferents llengües són la de ‘cua de mico’ i la de ‘cargol’. 5. Al ritme de. Sinònims: a. En anglès s’usa per reemplaçar la preposició at i eliminar ambiguïtats en expressions tècniques com: 50mph @ 3000 rpm ’50 milles per hora al ritme de 3000 revolucions per minut’.
6. Per cada. Sinònims: cada. Al món de la construcció s’usa en la interpretació de planells amb el significat per cada. Per exemple: cal col·locar 5 bigues @ 10m. ‘cal col·locar 5 bigues per cada 10 metres.’
§ Origen del símbol @:
En canvi, a La Taula de Ariza del 1448 l’autor afirma que el símbol @ probablement no és l’evolució del llatí ‘ad’ sinó més aviat d’una simplificació en la manera d’escriure rova. En un manuscrit hi apareix escrit quelcom que s’assembla a ‘ro]’. Això seria una simplificació de ‘roua‘ i fa pensar en què potser l’element central del símbol @ té origen en la lletra ‘o’ de rova i no pas en la ‘a’. La lletra final s’encorbaria més cap endavant fins a fusionar-se amb la erra inicial i finalment quedaria una o semiencerclada: @! A mi aquesta teoria em fa el pes! (encara que no sigui exactament el d’una arrova ;o)
Aquí hi ha alguns detalls interessants més sobre l’arrova castellana: Arroba de 1772
Una altra teoria que he llegit es que un comerciant veié el símbol @ en algun manuscrit dels monjos, li va agradar, i va decidir usar-lo com a acrònim d’àmfora. L’àmfora era la famosa gerra de terracota dels grecs i els romans i va ser usada fins al segle VII aproximadamente, usant-se sovint com a unitat de mesura del gra, les espècies, l’oli i el vi. Com hem vist abans, l’arrova en efecte fou una unitat de mesura important a l’edat mitjana, però aleshores les àmfores ja estaven en desús, i hem vist que les primeres aparicions que s’han trobat del símbol són del segle XV, així que això de que un comerciant va veure el símbol i va decidir usar-lo per representar la unitat de l’àmfora em sembla estrany. Sembla més plausible que el símbol es formés directament per representar la unitat de l’arrova, com ja hem dit.
Finalment una altra versió és que el símbol @ va aparèixer a França al s. XV com a evolució del frànces à ‘al preu de’. Així: Cinq litres de vin à vint! Significaria: 5 litres de vi a 20 (monedes) cada litre. Per tant: 5×20=100 monedes en total.
Aquest seria l’origen de la famosa ‘a comercial’ amb símbol @ que al Regne Unit i als Estats Units es va començar a usar a nivell comptable al s. XIX per evitar ambigüitats. Per exemple una comanda de : 10 apples @ 5 cents significa: 10 pomes a 5 cèntims cada una, de manera que el preu total de la comanda són 50 cèntims, i no pas 5, que és el que es podria malinterpretar si en comptes d’usar el símbol @ simplement s’escrivís: 10 apples at 5 cents. Aquest origen en una a amb accent obert també em resulta plausible i comprensible si pensem en una escriptura lligada que evita aixecar la ploma del paper per escriure l’accent.
Aquest ús comercial per part dels comptables als Estats Units va ser el que feu que el símbol @ s’inclogués a les màquines d’escriure i que finalment acabés arribant als teclats dels ordinadors. Altrament el símbol hagués desaparegut del mapa i Ray Tomlinson no l’hauria pogut triar per a les adreces electròniques! La primera màquina d’escriure que va incloure @ era del 1889 i després la van seguir les Underwood a partir del 1900 i la Lambert al 1902.
Al 1971 Ray Tomlinson treballava a BBN i va ser destinat a treballar en el projecte de missatgeria de la xarxa de computadors ARPANET pel departament de defensa dels EUA. Cercava un símbol per separar el nom de la persona del lloc on era en una adreça electrònica. Li calia un símbol que fos present a tots els teclats però que no aparegués als noms de persones o empreses. L’@ encara formava part dels teclats però no hi tenia una utilitat clara per al comú dels usuaris, de manera que no creava cap conflicte ni confusió.
Anys després Tomlinson va dir: “Hagués estat més fàcil usar un parèntesi o fins i tot una coma, però aquests símbols ja s’usaven per a d’altres coses; i de la resta de símbols que quedaven lliures, l’@ era el millor”. Va agegir: “Un altre punt a favor d’aquest símbol és el fet que en llegir-se at en anglès, donava directament una sensació de localització”. I això és el que pretenia exactament a l’adreça alectrònica, separar el nom d’usuari de la localització de l’ordinador o servidor.
Així doncs, justament la seva inutilitat temporal va ser un factor determinant que va salvar l’@ d’una més que probable l’extinció! Ja ho sabeu:si algun dia us sentiu inútils, no us angoixeu!
La primera adreça a la qual es va enviar un correu electrònic va ser:
tomlinson@bbn-tenexa
Ray Tomlinson i la seva arrova!
Afegir que el símbol @ s’usa també en molts llenguatges de programació amb significats diversos: ALGOL 68, ActionScript, C#, bash i antigament en: Clipper, Lotus 1-2-3, etc.
L’@, apart d’haver patit totes aquestes tribulacions durant la història, és un símbol errant! Ho dic perquè la pobra no aconsegueix tenir una posició estable als mapes dels teclats!
Tot seguit us presento un conjunt d’imatges que demostren aquesta afirmació. Però que voleu que us digui, més val ser nòmada i sobreviure que romandre estàtic i extingir-se!
- La Lambert (1902) té el símbol @ a la mateixa tecla que la lletra H. Noteu la curiosa disposició de l’abecedari al voltant del cercle:
Màquina d’escriure Lambert
Però al dibuix de la patent l’arrova està agrupada amb la lletra K! La palanca lateral a les 9:00 tenia 3 posicions per canviar el caràcter que s’imprimia en prémer cada tecla. 
Arrova situada sobre la lletra ‘P’ en un teclat antic
- L’arrova segueix sense tenir una posició fixa als teclats qwerty dels ordinadors. El més comú és que comparteixi tecla amb el número ‘2’, com al teclat de USA, però al Regne Unit comparteix tecla amb la ‘cometa simple’:
L’arrova forma part de les diferències entre el teclat dels Estats Units i el del Regne Unit.
- Als teclats espanyols l’arrova també comparteix tecla amb el ‘2’ però en canvi als llatinoamericans ho fa amb la ‘Q’, igual que als turcs i als islandesos!
Teclat amb ‘layout’ llatinoamericà
- Els teclats holandesos tenen l’arrova a la primera tecla de dalt a l’esquerra i els italians li fan compartir tecla amb la ce trencada! Quin batibull! Més detalls a QWERTY.
Finalment, segur que les arroves també seran molt presents als clouds!
Curiositats vàries:
- Programa d’Andorra Televisió: L’arrova estesa
- Calculo da arroba do boi
- l’arrova explicada a un programa Colombià
- 22 arrova
Filed under: començats amb A, començats amb R, Mots, Substantius | Tagged: arrova, rova |
mot a mot 
El meu avi, pegolí nascut a l’any 1909, m’explicà q hi havia dos tipus d’arroves: la de sec (uns 12kg, per a blat, arròs i altres collites “àrides”) i una d’humida (uns 13kg, per a taronges, melons, etc.). Deia que a la 2a ja comptaven amb la fruita q es feia malbé. La diversitat de quantitats per a la mateixa mesura sovint es devia a sises i altres imposts, locals sobretot, sobre la compra de determinats productes que amb el temps s’incorporaven a la mesura de forma indestriable i es fosilitzaven. Llàstima que no tinguem els jocs de mesures oficials dels mostassafs forals i dels seus successors, els “canestons” de la nova planta.