Avui toca un monosíl·lab que, com a substantiu femení fa deu anys ni tan sols existia i els últims mesos s’ha convertit en l’acrònim de més actualitat: CUP!
CUP m.
- Recipient, generalment d’obra, sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi. Sinònims: trull, tina, cubella (cup petit), tanc (de líquids en general). El forat superior del cup es cobria amb taulons de fusta sobre els quals s’abocava el raïm abans d’aixafar-lo. El most s’escolava entre les fustes i precipitava al fons del cup. Una cubella (o cubell) pot fer referència tant a un cup de dimensions reduïdes com al recipient on va a parar el vi provinent del cup a través de la boixa (vegeu diagrama inferior).
Els cups tenen una llarga història. A Solana de las Pilillas (País Valencià) els ibers van excavar cups a les roques per fer vi ja al s. V a.C. A Catalunya trobem cups de pedra a partir del s. XI.
- Clau de cup (f.): Peça de ferro que per un extrem sol acabar en ansa o anella i per l’altre en un ferro travesser, que introduint-se pels forats llargaruts que hi ha al centre dels cobertors de pedra de cups i sitges, serveix per a aixecar-los i destapar o obrir els cups o les sitges.
- Apartament o edifici separat on s’elabora el vi. Sinònims: celler, cava, botiga.
Cup de vi a Les Cases de la Serra
Si compreu una casa de pagès a una zona vinícola sempre hi ha la possibilitat que en fer-hi reformes trobeu que té un cup amagat! Aquesta és la sorpresa amb la qual van topar a les obres de Cal Temerari de Sant Cugat.
Podeu trobar moltes imatges i informació de cups antics a: torcularium. I si voleu visitar-ne uns podeu anar al: Museu de vi Els Cups a Montbrió del Camp
- Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc. Sinònims: trull o cassal o casal (d’olives i/o oli), graner (de gra), sitja (de cereals, etc), pallol (de blat), glaner (de glans), celler (de vi), cisterna (d’aigua), tina (de líquid per tenyir, especialment de blau d’indi: blau de tina), cambreta (de carbó, llenya, etc.), soterrani, magatzem, rebost.
§ Etimologia: primera datació al 1045, provinent del llatí tardà hispànic CÜPUS ‘cubell’, derivat del llatí clàssic CÜPA ‘bóta’. El mot anglès cup ‘tassa’ que per extensió també usen per a copa en el sentit de trofeu, té el mateix origen llatí.
CUP f.
La C.U.P (acrònim de Candidatura d’Unitat Popular):
Organització política assembleària d’abast i àmbit nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que, partint de l’àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Així és com la CUP s’autodefinia al gener de 2009.
Com a curiositat el terme Unitat Popular s’inspira en l’aliança d’esquerres xilena que va portar Salvador Allende a la presidència de Xile l’any 1970.
Una curiositat és que en lingüística l’acrònim CUP en anglès fa referència a la Common Underlying Proficiency. Resulta que aquesta CUP és la base que desenvolupem els bilingües i/o multilingües per tal facilitar el processament dels diferents idiomes.
CUPAIRE m. i f.
Militant o simpatitzant de la CUP. Aquest és un neologisme molt recent que he començat a sentir d’ençà que la CUP ha passat al primer pla mediàtic arran de les darreres eleccions. Aquest substantiu no el trobareu a cap diccionari, ni a la neoloteca del Termcat, però com que la llengua és viva i s’ha extès ràpidament, val la pena tenir-lo en consideració. De fet, ha quedat subcampió del concurs de neologismes només superat per: dron!
A mi, el que més m’encurioseix és la novetat que suposa l’ús del sufix -aire per formar-lo, doncs el més natural en el cas de seguidors de doctrines polítiques és l’ús del sufix -ista:
- social -> socialisme -> socialista
- comú -> comunisme -> comunista
- unió -> unionisme -> unionista
Així doncs, per què no:
- cup -> cupisme ?-> cupista ?
Rumiant-hi una mica la explicació que li trobo és per una banda la d’evitar ambigüitats: en català cupista seria homòfon de copista, l’ofici de copiar manuscrits, documents, etc. També seria fàcil confondre cupista amb cubista. Per altra banda com que el cupisme no té necessitat d’existir com a idelogia per que la CUP es basa en el comunisme, el terme cupista resultaria també estrany.
Per tot això i potser per altres raons que jo desconec, s’ha optat per tenir cupaires en comptes de cupistes. En tot cas, a mi els derivats amb -aire em fan pensar en gent d’ofici i pencaires! Potser és una mica això també, les bases de la CUP són gent molt activa i és innegable que penquen. Només assistir i participar a tantes assemblees! Cupaire també trobo que té un punt d’humil que els escau, ja que em recorda a mots com captaire, terrissaire, titellaire, etc.
En català usem també altres sufixos per designar els seguidors de partits, tendències i ideologies polítiques:
-à:
- república -> republicanisme -> republicà
- democràcia cristiana -> democratacristià o democristià
-al: liberalitat -> liberalisme -> liberal
-ata: democràcia -> democràtic -> demòcrata
-ent: convergir -> convergència -> convergent
Amb els esdevinements dels últims mesos queda clar que cupaire és un terme a l’alça i en canvi convergent anirà a la baixa i està condemnat a l’extinció amb la metamorfosi de Convergència Democràtica de Catalunya en Democràcia i Llibertat. Caldrà doncs trobar un bon nom per als simpatitzants de DL. Revisant els termes que acabo de llistar se m’ha acudit: democrataliberals o demoliberals, però això seria erroni i confús perquè el liberalisme és una doctrina que es basa en la llibertat de l’individu per sobre de la regulació política i econòmica del col·lectiu, mentre que la llibertat que busca DL entenc que és la independència del país i no pas la resultant d’aplicar el liberalisme.
Una altra opció seria: democratallibertaris, però resulta que un llibertari és un partidari de la branca comunista de l’anarquisme, de manera que aquest terme potser només seria adequat si la CUP es fusionés amb DL.
Una altra possibilitat seria democratallibertins o demollibertins. Llibertí prové del llatí libertinus ‘esclau alliberat’, així que tot i que inicialment pot semblar despectiu, no em sembla desencaminat. Per economia lingüística jo em quedaria amb demollibertí!
Ja posats, podríem pensar en un substantiu per als militants de Podem o Catalunya si que es pot:
- poder -> poderosos. Potser seria el més correcte però no sé si convenceria Pablo Iglesias.
- poder -> podents. Per analogia amb: convergir -> convergents. En aquest cas, la homofonia amb pudents segurament tampoc agradaria Pablo Iglesias.
- poder -> possible -> possibilisme -> possibilistes. Però el possibilisme ja és un terme definit políticament i fa referència a l’actitud de cedir i pactar en contraposició al radicalisme.
- podaires prové de podar, i per tant no seria correcte i suggereix el fet de retallar, de manera que segurament tampoc agradaria Pablo Iglesias a no ser que s’especifiques que el que es retalla és les ales dels de la casta.
- podants? potser faria pensar massa en Ciutadans.
- paulins!! Aquest m’agrada perquè paulí significa relatiu a Sant Pau. Així doncs, els paulins moderns podrien ser els seguidors de Pablo Iglesias que, tot i portant les cases de Déu al cognom, de Sant en el sentit cristià probablement en té poc. Això sí, pontificar li agrada força!
CUBADA f.
Contingut d’un cup. Entenc que donat un cup d’un volum determinat el mot es pot usar com a unitat de mesura relativa: aquest any hem fet dues cubades més de most que l’any passat!
§ Etimologia: substantiu derivat de cup amb el sufix -ada, provinent del llatí -ata, que forma substantius que expressen intensitat o abundància.
ENCUBAR v. tr.
Posar (quelcom) en un cup o en cups. Omplir (amb el most del raïm) un cup. Quan de temps trigarem en encubar tot aquest raïm?
§ Etimologia: verb derivat de cup amb el prefix en-, del llatí in- ‘en, dins’, que li dóna el sentit de ficar quelcom dins el cub. Noteu la diferència amb incubar o encovar, que provenen de covar (del llatí cŭbare ‘jeure, fer llit’).
DESENCUBAR v. tr.
Treure (quelcom) del cup on és posat. Vam desencubar el vi al punt òptim de fermentació. El que s’encuba és el most però quan es desencuba ja ha fermentat i s’ha transformat en vi.
§ Etimologia: verb derivat d‘encubar amb el prefix des-, que li dóna el sentit de desfer l’acció del verb al qual prefixa.
ENCUBAT, -ADA adj.
1. Que no té ventilació. Una habitació encubada. Sinònims: enxubat, anxovat, ofegat, tancat, clos, hermètic, asfixiant.
2. Entatxonat. La gentada seguia el discurs encubada a la plaça. Sinònims: atapeït, abarrotat, serrat, comprimit, apinyat, ataquinat, premut, pitjat, afetgegat o enfetgegat.
§ Etimologia: adjectiu derivat d‘encubar amb el sufix -at,-ada.
ACUBAR v.
1. v. tr. Dificultar o impedir la respiració (a algú). La xafogor del metro acuba els viatgers.
2. v. intr. pron. Acubar-se: Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació. Podríem obrir el balcó, aquí dins ens hi acubem. Sinònims: asfixiar-se, afogar-se.
3. v. intr. pron. Acubar-se: Desmaiar-se . Es va acubar a causa de la impressió produïda per l’accident. Sinònims: desmaiar-se, esvanir-se, defallir, esmortir-se, perdre els sentits, perdre el coneixement, perdre el món de vista, perdre la tramuntana de vista (Mallorca).
§ Etimologia: verb derivat de cup amb el prefix a-, del llatí ad- ‘a, vers’, que li dóna el sentit d’atribució i direcció. Així doncs, acubar és produir un efecte semblant al que es produeix en un cup: falta d’aire, calor.
ACUBADOR,-ORA adj.
Que acuba. El cràter desprenia un baf acubador.
§ Etimologia: adjectiu derivat d‘acubar.
ACUBAMENT m.
Acció o efecte d’acubar o d’acubar-se. Al primer vagó s’espatllà el sistema d’aire i l’acubament de la gent era general.
§ Etimologia: substantiu derivat d‘acubar amb el sufix –ment, que indica l’acció o l’efecte del verb al qual sufixa.
També deriven de cup, però no tractarem en aquest apunt per no avorrir massa: cubell i cubella (encubellar, desencubellar, encubellada), cubeta, cúpula (cupular. cupulat, cupulí, cupulífer).
No deriven de cup tot i que ho pugui semblar: cupatge, cupè, incubar.
Filed under: Adjectius, començats amb C, començats amb D, començats amb E, Sense categoria, Substantius, Verbs | Tagged: acubador, acubadora, acubament, acubar, cubada, cup, cupaire, desencubar, encubada, encubar, encubat | Leave a comment »
mot a mot 