Després d’un període raonable de vacances torno a la càrrega. Del meu viatge per la costa cantàbrica n’he dut molts bons records però també l’he aprofitat per inspirar-me i anar omplint el sarró amb alguns mots que em vé de gust explorar. El primer és el protagonista de l’article d’avui. Arribar fins un far sempre m’ha semblat una excursió suggeridora. Potser perquè el far sempre es troba al final del camí, penjat en un penya-segat, marcant el límit entre la terra i la mar.
En tot cas, per si els fars no us inspiren d’entrada tant com a mi, podeu escoltar aquest Far del Sud dels Sopa de Cabra:
__________________________________________________________________
FAR m.
1. Torre amb una llanterna al cim erigida als indrets ostensibles de les costes, o als esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera. Noteu que aquí llanterna es refereix al cimbori de vidre que enclou l’òptica del far. Sinònims: farell, farola (curiosament, farola en català només té aquest significat de far i no és pot usar per designar un fanal de carrer).
Far de Calella
Al Cap de Creus, a més del seu antic far real, fins al 2006 s’hi podien veure les restes del far postís que s’hi va construir el 1970 per a la filmació de la pel·lícula La llum del far de la fi del món (The Light at The Edge of The World) de Kevin Billington, una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Jules Verne Le Phare du Boute du Monde, amb Kirk Douglas de protagonista. Els que manaven van decidir que aquelles restes desnaturalitzaven el paisatge i el varen enderrocar: Primer estiu sense el Far de la fi del món. Que voleu que us digui, a mi em va saber greu perquè aquell far em resultava evocador i ja formava part del meu paisatge del Cap de Creus. Ara només en queden algunes boniques fotografies per recordar-lo:
El desaparegut far de la fi del món, al Cap de Creus (Alt Empordà)
- Aerofar: (compost amb el prefix aero-) Reflector disposat en els aeroports per tal d’orientar els avions de nit i facilitar-ne l’aterratge.
- Radiofar: (compost amb el prefix radio-) Balisa que fa indicacions advertidores mitjançant la transmissió automàtica de senyals electromagnètics de ràdio, generalment compostos per lletres de l’alfabet Morse. N’hi ha dues variants:
- Radiofar circular: el que emet en totes les direccions un senyal determinat durant un espai de temps amb una freqüència prèviament fixada.
- Radiofar direccional: el que emet un senyal determinat en una única direcció.
- Far de recalada: Far la llum del qual, amb un temps meteorològic mitjà, és vista mar endins fins a un determinat nombre de milles marines i no més enllà, i que, per tant, serveix per a navegar prop de la costa o acostar-s’hi. Aquests fars normalment usen una òptica de poc abast anomenada òptica d’horitzó.
- Far de situació: Far situat a la costa destinat a indicar la proximitat d’una ciutat o qualsevol altre punt de la costa que serveixi d’orientació als navegants.
- Far diòptric: Far que utilitza lents esglaonades de Fresnel per propagar la llum per refracció. És un sistema òptic consistent en una lent central i unes quantes corones refringents o reflectores, que produeixen un feix de raigs paral·lels. Aquest sistema s’anomena òptica de Fresnel i permet un major abast del rajos lluminosos i per tant s’utilitza en fars destinats a ser albirats a gran distància de la costa. Justmanet he sentit a la ràdio aquest matí que el mateix Fresnel va fer proves del seu sistema òptic a dalt de la Torre Eiffel, que no deixa de ser un far molt bonic sense faroner i sense mar!
Far amb òptica de Fresnel a Pigeon Point, prop de San Francisco, CA.
El far de la torre Eiffel, París.
Els fars de mitjà i llarg abast normalment tenen òptica giratòria que gira a l’entorn de la làmpada fent que els rajos de llum del far donin voltes provocant que la seva visió des d’un punt donat resulti intermitent. Això no era un caprici sinó que en funció del tipus d’intermitència que prodia el far des d’un vaixell es podia saber de quin far es tractava en dies de temporao boira amb molt mala visibilitat. De fet, fins i tot hi ha diferents substantius per designar el tipus de llum intermitent dels fars:
- Ocultació: quan la durada del període de llum és igual o més gran que la durada de la foscor. (T. llum >= T. foscor)
- Pampallugueig: quan la durada del període de llum és més petita que l’interval de foscor. (T. llum < T. foscor).
Al següent clip podeu veure com gira la llum d’un far a la nit:
- Quadern de fars: Document on s’indiquen les diferents peculiaritats dels fars (color, període, ocultacions, forma, material, color de l’edifici, etc.), i també la seva situació.
- Torre del far: Element de suport al far que pot ser des d’un edifici de planta circular construït d’obra fins a una simple estructura metàl·lica.
- Vaixell far: Vaixell que té instal·lat un far i que s’amarra en un indret on una estructura fixa seria impracticable. No sé si als exemples del següent videoclip un vaixell far seria el més convenient:
- Far còsmic (Astronomia): Púlsar. Aquests fenòmens astronòmics són popularment coneguts com a fars còsmics. Dono les gràcies a en Pablo per haver-m’ho explicat. Aquí en teniu un apunt científic amb un dibuix que mostra gràficament d’on vé que se’ls anomeni fars: Què són els púlsar? Si en voleu veure un en acció no us perdeu el següent vídeo obtingut amb un telescopi de rajos X:
I aquest altre amb una simulació del Púlsar de Fermi mostra clarament la similitud del feix de llum d’un púlsar amb la llum en moviment d’un far:
2. Llum situat a la part davantera dels vehicles que serveix per a il·luminar el camí quan és de nit o quan no hi ha prou llum natural. Sinònims: llum(normalment usat en plural llums, perquè un cotxe sempre en té com a mínim un parell: S‘ha deixat els fars encesos; Apaga els llums del cotxe si no vols quedar-te sense bateria).
far de cotxe (antic)
- Far antiboira: Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial, la llum del qual no enlluerna els conductors que van en direcció contrària quan hi ha boira baixa pel camí.
- Far de recerca: (bombers) Far instal·lat a la part exterior d’un helicòpter, que permet il·luminar un terreny en operacions de recerca en condicions de visibilitat mínima o nul·la.
- Far halogen: far la làmpada del qual té una atmosfera gasosa que conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat. Aquests són els fars més habituals als cotxes de gamma baixa i mitjana.
- Far de xenó: (automoció) Far de descàrrega d’alta intensitat constituït per una làmpada que conté dos elèctrodes en una atmosfera de xenó, utilitzat com a llum d’encreuament. Aquesta és la tecnologia de fars més moderna que proporciona una major i més àmplia il·luminació. Cada cop són més habituals als cotxes de gamma alta. Més informació a: fars de xenó.
far de xenó
- Far de xenó dual: (automoció) Far de xenó que pot funcionar com a llum d’encreuament i llum de carretera. Vaja, que tant els llums curts com els llargs són de xenó. Aquests és el millor sistema de fars actual i, òbviament, també el més car. Noteu que de vegades s’anuncien com a fars bixenó (del castellà faros bixenón) però aquesta no és la forma acceptada en català.
far de xenó dual
- Far halogenat: (policia) Llum portàtil amb la bombeta halogenada que es connecta a l’encenedor d’un vehicle o a una bateria portàtil i que serveix per a fer llum en situacions de poca visibilitat.
- Reglatge de fars: Ajust dels fars per a evitar que enlluernin els altres usuaris de la carretera i garantir una visibilitat suficient al conductor.
- Rentafars: Dispositiu de neteja dels fars d’un vehicle per mitjà de raigs d’aigua a pressió.
3. (figuradament) Cosa que serveix de guia per a la salvació; Som lo far del trobador, Aguiló Fochs foll. 17. L’Iglésia axecant el far de la raó. Casanovas Rel Nat. 37.
4. (Antigament) Foguera que servia de senyal; Si’l príncep per alcun sia assetyat… amonestarà aquels de la sua terra que li acórreguen, per letres ho per missatges o per fars, axí com és acustumat en la terra, doc. segle XIII (ap. Anuari IEC, i, 293). Ultra açò ordenam que farons o fars durant la present guerra se fasan per los locs marítims de tots aquells locs en los quals són acostumats de fer, Drets sup. 75. Sinònims: alimara, faró (aquest mot deriva etimològicament de far però ja l’estudiarem un altre dia perquè té molt suc.). De fet, aquestes fogueres sovint s’encenien dalt de les torres de vigilància de la costa per alertar de l’arribada de vaixells pirates o enemics, com s’explica en aquest article: Torre de la Gavina de Formentera. Per assegurar la visibilitat de dia es feien senyals de fum i de nit senyals amb foc. També s’utilitzaven a l’edat mitjana com a senyal d’alerta complementari a les campanes als sagramentals o sometents: …A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes.
un indi fent senyals de fum
5. Llinatge existent a llocs de tots els països catalans.
Etimologia de far: primera datació al s. XIII; del llatí pharos, i aquest del grec pháros, amb el mateix significat. Originàriament nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, famosa pel seu far. El Far d’Alexandria era considerat una de les set meravelles de l’antiguitat però va ensorrar-se al s.XIV sembla que a causa d’un parell de terratrèmols. Podeu llegir-ne més en aquest interessant article: El far d’Alexandria i també aquí.
Pintura de la Torre de l'illa de Pharos a Alexandria
Rumiant he pensat que potser el mot anglès far (lluny) tindria la mateixa etimologia però ho he investigat una mica i sembla que el mot anglès prové del proto-germànic ferro. Molt curiós! El topònim que sovinteja provinent de l’anglès és el de Far West, per referir-nos a una zona de l’oest nordamericà.
Toponímia: hi ha moltíssims llocs al món que porten al seu nom el mot far. Alguns dels que apareixen a la toponímia catalana són:
- Far de Messina: cap situat a la vorera septentrional de l’estret de Messina, entre Itàlia i Sicília, on des de l’antiguetat hi ha un far. Devant la torreta del far de Macina, Muntaner Cròn., c. 68.
- Boca de Far: boca de l’estret de Messina. A l’alba foren en boca de Far, Muntaner Cròn., c. 68. Boca de Far és també el nom d’un cavaller que apareix en la novel·la catalana «Curial e Guelfa».
- El Far: nom de diferents localitats i paratges catalans. Per exemple el municipi de El Far d’Empordà, que curiosament no és a tocar el mar. En alguns llocs la grafia ha derivat en Alfar.
- I aquí podeu veure una imatge del far de Pollença, a Mallorca:
_________________________________________________________________
FAR v.
(antigament) Fer. Aquesta forma d’anomenar l’infinitiu del verb fer és obsoleta i crec que no la usa ningú a nivell escrit. A nivell oral potser sí però ho desconec . Ara bé, si ens fixem en com conjuguem el present d’indicatiu de fer: faig, fas, fa, fem, feu, fan; em semblaria igualment raonable que l’infinitiu fós far ;o).
_________________________________________________________________
1. Persona que té cura d’un far. Aquest ofici pràcticament ha passat a la història a mesura que la tecnologia ha permès controlar automàticament de manera remota el bon funcionament dels fars i a mesura que els vaixells s’han equipat amb GPS i altres sistemes avançats de navegació. Segons s’explica en aquest article: Marc Soler, faroner actual, la història dels faroners catalans abasta des del 1847 fins el 1992; però en aquesta interessant pàgina: Sant Sebastià, s’explica que el darrer faroner del Far de Sant Sebastià de Palafrugell no en va marxar fins el 1999. I al següent article: Faroner, un art en perill d’extinció, s’explica la vida d’un dels darrers faroners que queden en actiu a Menorca. Quan es jubilin l’ofici haurà desaparegut perquè lallei de Ports i Marina Mercant aprovada l’any 1993 que anunciava que es declarava extingit el cos de faroners. La imatge romàntica d’un faroner que viu aïllat en un far remot aviat només la podrem trobar en novel·les com la interessant: La Pell Freda, d’Albert Sánchez Piñol. Sinònims: torrer,-a (de far).
Ha costat una mica però he trobat aquesta magnífica foto d’una faronera:
La faronera Fannie May Salter netejant l'òptica del far m(far de Turkey Point, Maryland)
I també he trobat un faroner internàutic (però no em queda clar si també d’ofici) : el Faroner de Columbretes.
El faroner de la següent fotografia se la va jugar bastant però la imatge és impagable:
Far de Jument, França.
Si voleu saber que va passar amb el faroner uns instants després el següent vídeo, una mica místic, ens ho revela:
Per seguir recordant els faroners sempre ho podrem fer amb la següent cançó amb text de’n Miquel Desclot:
n’he trobat la partitura amb música de Josep Vila i Casañas en pdf per qui vulgui cantar-la: Cançó de faroner.
Si no us agrada l’anterior, teniu El teu àngel de la guarda, de’n Serrat, que comença així:
Que amb llanterna de foc, contra el vent,
Escombra la mar negra encenent
2. Tècnic mecànic de senyals marítims. Aquesta seria la versió moderna de l’ofici de faroner. Un tècnic que no viu al far però s´hi desplaça per tal de reparar o instal·lar-hi els sistemes òptics. La definició diu: Tècnic que s’encarrega de la custòdia, el manteniment i el funcionament d’un far, tant de la font lluminosa com de l’òptica, i de les balises pròximes. Tot i que el destí més modern de tots és el de convertir els fars en museus. Això és el que em vaig trobar al far del Cabo de Peñas a Asturies i vaig sentir a les notícies que també és el destí que volen per al far de Calella. I aquí teniu l’enllaç a un interessant article: De torreros de faros a técnicos de señales marítimas : metodología para la historia de una profesión (1847-2008), David Moré Aguirre, Drassana ( Revista del Museu Marítim) 2008, num.16. Addicionalment, el següent enllaç us durà a un videoclip de l’any 1959 molt interessant que explica una mica com vivien el faroner i la seva família (en anglès): Lighthouse keepers and their families.
3. (antigament) Persona encarregada d’encendre els farons de senyals. Vegeu el significat 4 de far més amunt. Sinònims: faroler,-a.
4. Tot i no aparèixer als diccionaris he trobat el mot faroner emprat en el sentit d’aquell qui fa de guia o il·lumina el camí a seguir, en el mateix sentit del significat 3 de far (vegeu-ho més amunt). Almenys, així interpreto l’ús del mot al títol d’aquest article: El faroner Puigvert, tot i que també podria referir-se al significat que vé a continuació, que sí apareix als diccionaris:
Persona presumida, que s’agrada d’exhibir-se vanitosament, és a dir, afectat a faronejar. Vaja, algú a qui li agrada lluir i ser vist des de tant lluny com si fos un far. Sinònims: fatxenda, faró, fatxender, vanitós, presumit, parencer, petulant, pedant, ostentós, fantasma, esnob, jactador, fanfarró. …i el jove José Antonio Primo de Rivera és un cabdill líric, valent i faroner. Nèstor Luján, la rambla fa baixada p.212. A la pàgina del Muuuuus de kukuxumuxu es descriu el joc de cartes dient: …És un joc en el qual guanya el més mentider, el més fanfarró i el més faroner…S’utilitza com a sinònim del castellà ‘farolero‘, que s’aplica al jugador de cartes que ‘se marca un farol‘, que fa senyals enganyosos als adversaris fent-los pensar que té unes cartes o jugada que realment no té. L’equivalent català és fer farons, o els sinònims faronejar o farolejar.
Etimologia: derivat de faró, que al seu torn deriva de far. L’existència del faró explica que el nom de l’ofici sigui faroner i no pas farer, que seria el més lògic si derivés directament de far. Si llegiu el quart significat de far més amunt trobareu que antigament s’anomenava far o faró a la foguera que s’encenia com a senyal. Al qui encenia la foguera suposo que se’l va anomenar faroner i es va acabar adoptant el mateix nom per al qui en comptes de fer senyals amb una foguera les feia amb un far.
_________________________________________________________________
FARONERIA f.
1. Qualitat de faroner (adj.); exhibició vanitosa.
2. Acte, paraules, propis d’una persona faronera (adj.).
Sinònims: fatxenderia, fatxenda, vanitat, presumpció, parenceria, petulància, jactància, ostentació, fanfarroneria.
Etimologia: derivat de faroner.
_________________________________________________________________
FARONEJAR v. intr.
Fer-se veure, donar-se importància, fer farons, exhibir-se vanitosament (Empordà, Barcelona); Que faronegen al mig del camí ral, Ruyra Parada 150. Sinònims: farolejar, fer farons, fatxendar, presumir, gallejar, tifejar, ufanejar. Noteu que faronejar o fer farons és el que fa un jugador de pòquer o un altre joc de cartes que intenta enganyar els adversaris amb senyals gestuals o orals que els desorientin respecte a la seva jugada.
Jugador de pòquer faronejant
Etimologia: derivat de faró, que al seu torn deriva de far.
_________________________________________________________________
Per acabar, fars i alegria amb els Antònia Font:
…Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
Si en voleu una mica més:
- Els fars de Catalunya, un viatge sentimental per la costa, Marc Soler.
- El faroner, Déu i l’intrús, una novel·la d’Àngel-O Brunet i Las.
- El faroner, un conté imaginatiu d’un nen de 6è de primària!
- Una foto artística de l’escala d’un far:
escala interior del far de les illes Columbretes, al País Valencià.
Filed under: Adjectius, començats amb F, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: aerofar, far, faró, farell, farola, farolejar, faronejar, faroner, faronera, faroneria, radiofar | 1 Comment »
mot a mot 