Quan bressem un infant i li diem amorosament: fes nones, fes nones? Que li estem demanant que faci? Em direu que això ho sap tothom; i és cert. Però el que probablement no sàpiga tanta gent és l’origen d’aquesta expressió i el munt d’altres significats de la nona. Per a digerir-los arrenquem amb les nones catalanes més clàssiques, les de Dyango a La mare:
___________________________________________________________
NONA f.
1. En el llenguatge infantil, les ganes i l’acte de dormir. El nen té nona o nones. Endolsidas com una cansó de nona, Pons Auca 7. Anem, fills meus, anem a la nona, Ruyra Flames 172. Sinònims (les ganes): (la) son, en Sunyer (específic per infants), sopor, sobec. Sinònims (l’acte): (el) son, dormida, dormiment, dormició, ensonyament.
- tenir nona (o nones): tenir son. Sinònims: estar somnolent(-a), estar endormiscat(-ada), estar ensonyat(-ada), estar ensopit(-ida). Variants dialectals: tenir nonos (València).
- fer nona (o nones): dormir. És a dir: una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l’activitat vital. Sinònims: fer non-non (un non-non també és una cançó de bressol per fer dormir), fer nonetes, estar amb els angelets, dormir, clapar, fer un son, fer una dormida, donar (o fer) un sobec, fer una becaina, trencar el son. Variants dialectals: fer nonos (València). Vet aquí un bebè que fa non-non en comptes de fer nones:
- anar a fer nona o (nones): anar a dormir. Has de fer molta nona: has de dormir molt.
Etimologia: s. XIV; del ll. (hora) nona ‘(hora) novena’; l’accepció, en llenguatge infantil, de ‘son; dormir’ (tenir nona, fer nones) prové d’un ús originari del mot en el sentit de ‘fer migdiada’, hora a què venia a correspondre la nona. En efecte, com veureu més endavant, l’hora nona dels romans vindria a ser les tres de la tarda d’avui dia, just després de dinar, que és quan vénen aquelles ganes irresistibles de fer nones! L’Alcover proposa una etimologia alternativa: onomatopeia de la respiració del qui dorm tranquil·lament (cf. castellà nana, italià nina-nana, etc.). La primera és l’acceptada actualment però potser la semblança onomatopeica ha ajudat al fet que el mot s’adoptés i a que hagi perviscut fins als nostres dies.
2. Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Aquí el dia es refereix al període diürn, des de la sortida fins la posta del sol. Les quatre parts s’anomenaven: prima, tèrcia, sexta, nona. Cadascuna de les 4 parts contenia 3 hores romanes. Excepte la prima, les altres parts duen el nom de l’hora que les precedeix. Així, la sexta començava al final de l’hora sexta, és a dir al migdia, i incloïa la sèptima, l’octava i la nona. De la mateixa manera, la part nona, comprenia les hores dècima, onzena i dotzena.
La nit romana també es dividia en quatre parts iguals que s’anomenaven vigílies i que servien per determinar els torns de guàrdia nocturns dels militars.
Rellotge de sol romà on s'aprecia la divisió en quatre parts: prima (del XII al III), tèrcia (del III al VI), sexta (del VI al IX), nona (del IX a XII).
Expressions i mots catalans, molt usats, de clar origen llatí
3. La darrera de les hores canòniques menors de l’ofici diví que precedeix l’hora major de les vespres i que se celebra durant l’hora nona romana (vegeu significat 3), d’aquí el seu nom. ..va tenir temps de mormolar, acompanyat del brogit del carburador no gaire fi del cotxe, les hores tèrcia, sexta i nona, i van arribar a les portes de Mariawald quan les campanes, tan diferents de les d’Achel, Senyor, avisaven la comunitat per al rés de vespres, Jaume Cabré, Jo Confesso p.524. Dihent nona, lo senyor Bisbe es vestí en la sagrestia, Antiq. 54. Vaja, que actualment la nona suposo que es resa pels volts de les tres de la tarda. L’ofici diví es divideix en oficis o hores majors (o principals) i oficis o hores menors (o breus). Les majors són les matines, els laudes i les vespres i les menors coincideixen amb les divisòries del dia romà en quatre parts iguals: prima, tèrcia, sexta, nona. El final del dia s’arrodoneix amb l’ofici de les completes. L’ofici diví també es coneix com a litúrgia de les hores i és el conjunt de pregàries que els eclesiàstics catòlics han de dir cada dia. Aquestes pregàries sovint es recullen en un llibre que s’anomena breviari. Així doncs, un catòlic seguidor de la litúrgia hauria de respectar les següents pregàries: matines (o vigílies) (durant la nit o en sortir el sol) , laudes (entre 7 i 8 del matí), prima (aquest ofici es va suprimir a la reforma del Concili Vaticà II, però algunes comunitats el conserven), tèrcia (a mig matí, abans de la missa conventual), sexta (al migdia), nona (cap a les 15), vespres (cap a les 18) i completes (després de la posta del sol). Déu n’hi do quina feinada!
Primera pàgina del Breviari de Martí l'Humà, on es veuen les hores romanes a l'esquerra i una descripció de l'ofici corresponent a la dreta.
El Breviari de Martí l’Humà és una joia de l’art medieval i es conserva a la Biblioteca Nacional de França. Afortunadament, l’han escanejat i es pot consultar íntegre virtualment, gairebé com si el tinguéssiu a les mans: versió virtual del Breviari de Martí l’Humà.
4. Divisió romana del dia, corresponent aproximadament a les tres de la tarda actuals. ..e apres de dormir que vage a Nona e apres no obre fins a vespres, Llibre de les Dones, Eiximenis. Els romans també dividien el dia en 24 hores però a diferència de les actuals, la durada de les hores s’adaptava segons les hores de sol. El que feien era dividir el període des de la sortida fins la posta del sol en 12 parts iguals i la nit també en 12 parts iguals. La primera hora de llum era la prima i el migdia, quan el sol era més alt sobre l’horitzó, sempre coincidia amb l’inici de l’hora sexta. Com a curiositat afegir que l’hora sexta romana és l’origen de la siesta castellana.
Rellotge de sol romà al cim d'una columna prop del temple d'apolo, Pompeia. Si teniu paciència podeu comptar-hi els sectors corresponents a les 12 hores diürnes.
La mort de l’emperador August es va produir a la nona:
Suetonius, Life of Augustus, 98‑100.
5. (en plural) nones (o Nonae): en el calendari romà antic (de Numa), un dels dies usats com a referència per expressar les dates dins un mes. Les nones originalment coincidien amb la lluna creixent (o quart creixent), quan es veu mitja lluna il·luminada, però posteriorment es van fixar al vuitè dia abans dels idus, de manera que les nones s’esqueien el dia 7 dels mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre) però el dia 5 de la resta de mesos, que eren de 29 dies, i també al febrer. Aprés de nonas de març cercats la luna nova, Lun. 16. Que los notaris e scrivans no metan en lurs scripturas idus, nonas ni calendas, sino los dias dels mesos, Quadrado Privilegios 125 (Aguiló Dicc.).
Els romans no comptaven els dies del mes incrementalment a partir del dia 1, sinó que inventaren un sistema força més enrevessat. Tenien 3 dies de referència en cada mes a partir dels quals identificaven els altres dies comptant enrere des d’aquests. Així, un dia del mes s’expressava indicant quants dies abans del dia de referència es produïa; per exemple: 4 dies abans de les nones. Era una mena de compte enrere en el qual el dia de referència s’hi incloïa. És a dir, en un mes en què nones era el dia 7, si deien 3 dies abans de nones es referien al dia 5, i no pas al 4 com podríem suposar. El dia de nones es deia així justament perquè comptant a la romana era el novè dia abans dels idus, mentre que comptant a la moderna és el vuitè perquè el dia d’idus no el considerem en el compte.
Les Nones era un dels 3 dies de referència però quins eren els altres?
- les calendes: era el primer dia del mes, que originalment es creu que coincidia amb el noviluni. Per identificar dates d’un mes es partia de les calendes del mes següent i es comptava enrere. El nom prové del grec καλέω, que significa anunci i feia referència a l’anunci de la lluna nova. Noteu que són l’origen del mot calendari. L’anunci de les calendes consistia en dir si la durada de la primera setmana del mes, fins a les nones, seria de 4 o de 6 dies, i originàriament es feia en funció de la forma i l’orientació de la lluna nova.
- els/les idus: en origen coincidien amb el pleniluni però posteriorment es va fixar la seva ocurrència al dia 13 en tots els mesos de 29 dies i al febrer, i al dia 15 en els mesos de 31 dies. Noteu que si contem els dies enrere des dels idus considerant els idus el primer, llavors nones és el novè, com el seu nom suggereix. Els idus més famosos són els idus de març, doncs l’emperador romà Juli Cèsar fou assassinat en aquest dia l’any 44 a. C. “Vés amb compte als idus de març”, li deia un vident al al Juli Cèsar de Shakespeare.
Així, el dia 1 del mes era calendes, del dia 2 al dia 5 o al 7 (depenent del mes) la referència eren les nones. Del dia 6 al 13 o del 8 al 15 eren les idus i del 14 o el 16 fins al 31 les calendes del mes següent. És estrany el fet que havent-hi les nones entre les calendes i els idus, no hi hagués un altre dia de referència entre els idus i les calendes del mes següent. Es tractaria d’unes “nones post idus” (nonae post idus), que sembla que si que existiren al calendari etrusc del que provenia el romà. En aquest darrer potser és possible que existissin i s’anomenessin nonatrus o nundinae, però que aquests noms amb el temps es perdessin emmascarats pels d’algunes festivitats importants que hi coincidien temporalment: Parilia (21 d’abril), Neptunalia (23 de Juliol) i especialment el Tubilustrium, que se celebrava els dia 23 de març i maig.
Sigui com sigui, sembla que originalment només les calendes i els idus s’usaven com a dies de referència i que es comptava tant endavant com enrere fins a 9 dies a partir d’ells i comptant-los a ells. Això vol dir que a cada data se li podien referenciar 16 dies mes ella mateixa, suficient per a cobrir tots els dies de qualsevol mes. Així, els dies del 5 al 21 o del 7 al 23 es referien als idus, del 22 o 24 fins al 31 a les calendes del mes següent i del 1 al 4 o al 6 a les calendes del mes actual. Quan es va fixar la data de les nones en comptes de referir-les al cicle lunar, això permetia usar-les com a dia de referència i probablement va anar desapareixent el fet de comptar endavant i es va passar a comptar consistentment enrere. Aquesta simplificació degué evitar molts errors involuntaris en les datacions, però tenia l’inconvenient que calien numerals romans majors per poder comptar enrere des de les calendes fins als idus. El dia 15 de març (de 29 dies), el segon posterior als idus, passava a ser el 16 abans de calendes (l’1 d’abril).
Vegem alguns exemples de com s’escrivien les dates usant aquest sistema romà:
- a.d. XII Kal. Mai. = ante diem XII Kalendas Maius = 12 dies abans de les calendes de maig = 1 de maig – 12 dies = 29 d’abril – 11 dies = el nostre 19 d’abril (29 – 11 són 18, però pels romans el 29 ja era el primer dia del compte enrere i, per tant, el 19 és l’onzè.)
- a.d. IV Non. Apr. = ante diem IV Nonae Aprilis = 4 dies abans de les nones d’abril = 5 d’abril – 4 dies = el nostre 2 d’abril.
- a.d. VI Id. Mart. = ante diem VI Idus Martius = 6 dies abans dels idus de març = 15 de març – 6 dies = 10 de març
- pridie Idus = El dia abans dels idus. En efecte, per especificar el dia anterior a un dia de referència no s’usava a. d. II … sinó que es precedia amb pridie el nom de referència
- postridie Nonae= a. d. VIII Idus = El dia després de nones. De manera anàloga, el dia posterior podia indicar-se precedint el dia de referència amb postridie o alternativament comptant enrere des del següent dia de referència.
Aquí trobareu la Taula de la denominació de tots els dies (està en alemany però la taula s’entén).
La primera “setmana” del mes s’anomenava:
- nonae quintanae (conjunt dels dies des de calendes fins a nones) als mesos que les nones eren el dia 5, i
- nonae septimanae, als mesos que les nones eren el dia 7.
Nones caprotines: a la Roma antiga, festivitats femenines de la fecunditat, dedicades a Juno Caprotina, en què tant les dones lliures com les esclaves veneraven a Juno i celebraven la festa amb branques de figuera oferint-ne la seva sàvia a la deessa Juno i sacrificant un boc al bosc de les figueres silvestres (caprificus) del Camp de Mart. Aquestes festes se celebraven a les nones de Juliol, és a dir, el dia 7. Vaja, que eren els San Fermines dels romans!
Moneda romana vinculada a Juno Caprotina. Al revers es veu un carruatge tirat per un parell de bocs.
6. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. Una garba és un feix d’espigues tallades i el delme era el dret d’una desena part o d’una fracció variable de la collita, que es pagava a l’Església, al rei o a d’altres senyors a partir del s. IX. La nona, també coneguda com nona et decima, era un impost estatal que gravava les terres de l’Església però sembla que a Catalunya no es va arribar a aplicar aquesta taxa (vegeu: La introducció del delme a la marca hispànica).
lliurant la nona?
7. Llit d’infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig. (Vic, BDC, xx, 307). Sinònims: bres, bressol, bressola. Prové justament del fet que els nadons hi fan nona (vegeu el significat 1 (fer nona) més amunt).
nona o bressol
8. Nom propi de dona. I també de gossa! Un bon amic tenia un gossa d’atura que se’n deia!
9. En “Nona”: mot d’en Josep Cardona, qui fou ninotaire de Mataró:
10. Les Nones: acte musical reivindicatiu de comiat de la festa major de Cardedeu que es fa a les dotze de la nit del darrer dia en el qual es canten cançons de protesta sobre la gestió del municipi. El Nonu és el personatge protagonista de l’acte que canta els versos de protesta mentre es passeja en el seu carro saltant pels balcons per acabar despullant-se com a punt i final de la seva actuació. Al Reportatge Festa Major 2011 p.12 final de la primera columna trobareu la crònica de com van anar les nones. Al següent vídeo a partir del minut 2 podreu veure el Nonu i les Nones del 2009:
11. La Nona: comèdia clàssica argentina del 1979 dirigida per Hector Olivera amb la velleta Nona com a protagonista.
___________________________________________________
NONA adj.
1. (antigament) Novena. Crisòstomus en la nona homelia, Collacions 194 (ap. Aguiló Dicc.).
2. Hora nona: nona (vegeu significat 3 del substantiu descrit més amunt). ..i a les dues de la tarda tornaven al refugi de l’església a resar l´hora nona.. Jaume Cabré, Jo Confesso p.522. e foren a Manorcha altra dia entre ora Nona e vespres, Crònica de Jaume I. Segons l’Evangeli segons Sant Marc Jesús de Natzaret fou crucificat a l’hora tèrcia i va morir a l’hora nona: 46 Y cerca l’hora de nona exclama Jesús ab una gran veu dihent: ¿Eli Eli lamma sabacthani? que vol dir ¿Deu meu, Deu meu perquém has desamparat?, Nou Testament de Nostre Senyor Jesu Christ traduït de la Vulgata Llatina, 1835. Felix hac dita la hora nona, Llull Felix, pt. i, c. 12. Durà lo born en aste guisa tro a hora nona, Graal 11. El dietari Hora Nona, de Josep Vallverdú i el motet A la hora nona de Luis Alberto Campso.
- Fer hora nona: (antigament) berenar a mitja tarda. Tots ensemps tornaren-se’n a nós qui faem hora nona en la església de Sanct Nicolau de Portupí; e tantost que digueren que venien e eren aquí per fer-nos lo homenatge, levam-nos de taula e isquem en un porxe, Pere IV, Cròn. 148. Suposo que es tractava de berenar pels volts de les tres de la tarda.
___________________________________________________________
NONAGENARI,-ÀRIA adj.
Que ha complert els noranta anys i no arriba a cent. Un nonagenari encén la fúria juvenil a ‘Indigneu-vos!’.
el nonagenari Stéphane Hessel
Sinònims: norantí,-ina.
Etimologia: derivat culte de nou provinent del llatí nonagenarius, amb el mateix significat.
___________________________________________________________
NONAGÈSIM,-A
1. adj. Que en una sèrie d’elements comptables, és el que fa noranta, és a dir, el que segueix al vuitanta-novè i precedeix al noranta-unè. Al 2010 es va celebrar la nonagèsima edició de la volta ciclista a Catalunya. Sinònims: norantè, XC (en numerals romans), 90è (en sistema decimal). Al calendari hel.lènic es prenien com a referència les primeres olímpiades, el 776 a.C., i és numeraven els anys dins els períodes olímpics que es repetien cada quatre anys (el 775 a.C. fou el primer any de les segones olimpíades). Així, la centèsima nonagèsima quinta olimpíada ( la que feia 195) del calendari hel·lènic coincidiria amb l’any 1 dC segons el calendari actual (Gregorià). I enguany, el 2012, correspon a l’any 3 de la sexcentèsima nonagèsima octava olimpíada (la que fa 698). Segons aquest càclcul no tocarien jocs olímpics fins al 2013, així que sembla haver-hi un decalatge d’un any respecte a les Olimpíades originals.
2. adj. Que és una de les noranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. …els meus sentits s’enlairen i volen com trapezistes sense xarxa arran de l’aigua salobre per no destorbar el límpid reflex teu a una nonagèsima part de micra per sota de la superfície del mar. Cadascun dels quatre quadrants angulars de la circumferència es pot dividir en nonagèsims que s’anomenen graus sexagesimals. El qualificatiu sexagesimal s’usa perquè cadascun d’ells es pot dividir en seixanta parts iguals que es coneixen com a minuts d’arc sexagesimals. No seria més lògic que s’anomenessin graus nonagesimals? Potser sí, ja que també existeixen els graus centesimals, que resulten de dividir cada quadrant en 100 angles iguals. Però resulta que els graus centesimals es divideixen en 100 minuts d’arc centesimals. Veient això, la meva conclusió és que als graus se’ls qualifica en funció de quants minuts d’arc contenen i no pas en funció de quina part del quadrant representen. Una circumferència comprèn 400 graus centesimals però només 360 (4×90) graus sexagesimals:
3. m. Un nonagèsim o una nonagèsima: una de les noranta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. 1 grau angular correspon a una nonagèsima de quadrant, ja que un quadrant correspon a un arc de 90º. Sinònims: un norantè o (una norantena), 1/90.
Un quadrant amb els seus 90º
4. m. (en astronomia) El punt més alt de l’eclíptica, que és la trajectòria aparent del sol durant un dia a ulls d’un observador terrestre. L’eclíptica és el cercle màxim de l’esfera celeste que forma amb l’equador celeste un angle de 23° 27′, i que assenyala el camí aparent del Sol durant l’any. El nonagèsim s’anomena així perquè és el punt de l’eclíptica que dista un arc de 90º de l’ascendent, que coincideix amb el punt de sortida del sol.
La nonagèsima seria el punt on es representa el sol al següent gràfic
5.4 Pas del Sol per la nonagèsima, a L’astronomia de Jacob ben David Bonjorn, Josep Chabàs i Bergon). Sinònims: punt de mig cel, punt culminant, culminació. 21. Guarda’t per tant de Boulliau i Renieri que usen aquest problema de Kepler i després d’aconseguida l’altura del nonagèsim, la busquen, no en l’eclíptica, sinó en l’òrbita de la Lluna; però amb major error; perquè la mateixa vertical no pot tallar l’eclíptica i l’òrbita al mateix temps en angles rectes, ni tan sols quan el Node estigui en l’ascendent, observacions de l’astrònom balear Vicenç Mut Armengol (1614-1687).
Instrument de mesura medieval que combina les funcions de quadrant i astrolabi.
____________________________________________________________
NONAGESIMAL adj.
1. Relatiu o pertanyent al noranta o a la norantena. En un sistema nonagesimal , o base noranta, necessitaríem 90 símbols diferents per expressar xifres, en canvi, amb el sistema decimal només en calen 10 (0,1,2,3,4,5,6,7,8,9) i en el sistema binari tan sols dos (0 i 1).
2. Que procedeix o es compta per norantenes.
____________________________________________________________
Apa, tots a fer nones! O potser hauria de dir a fer completes…?
Filed under: Adjectius, començats amb N, Mots, Substantius, Verbs | Tagged: fer nones, nona, nonagèsim, nonagenari, nonagenària, nonagesimal |
mot a mot 
A València també diguem anem a fer nonos o tinc nonos; enhorabona pel bloc ha estat d’utilitat. Salut.
Gràcies Rafa!
[…] romans dividien el dia, i que equival aproximadament a les tres de la tarda en l’hora solar. Aquí el dia es refereix al període diürn, des de la sortida fins la posta del sol. Les quatre parts s’anomenaven: prima, tèrcia, sexta, […]
T’hauras quedat agust!!