mercè; mercedari,-ària, mercenari,-ària


La festa major de Barcelona ja és a tocar! Ha estat l’excusa perfecta per investigar el mot d’avui. Com a condiment us proposo un tema festiu dels Strombers, d’allò més adequat:


Ai Maria Mercè Mercedites

ara què hem de fer?

Ai Maria Mercè Mercedites

nirem de lloguer.


___________________________________________________________________________

MERCÈ f.
1. Benefici graciós; acte de benvolença envers d’algú. Clamar mercè. Demanar mercè a algú. D’ell, no n’espereu mercè. Humilment clamam-li mercè que en los nostres trebaylls nos fos ajudador, doc. a. 1307 (Miret Templers 369). En gràcia e en mercè vos demane que’m perdoneu, Tirant, c. 14. Feu-me mercè que m’escolteu, Somni J. Joan 673. Si Déu ens fes mercè d’un poc d’aigua, Verdaguer Exc. 54. Sinònims: favor.

  • Esser mercè o de mercè (d’algú): esser la seva bona voluntat, venir-li de grat. Que fos nostra mercè de anar llà personalment, Pere IV, Cròn. 360. Senyor, sia de vostra mercè manar-li que’s segua, Tirant, c. 87.

2. Misericòrdia; benvolença per a donar auxili o confort a algú. Mercè aies a mi, Hom. Org. 3 vo. Com hom vos clama mercè que li perdonets sos peccats, Llull Cont. 315, 5. Mercè de mes erres yo puga trobar, Passi cobles 27. Lo qui no sab no pot haver mercè d’aquell qui jau en turment, Ausiàs March, lxxvii. Si mal algun d’ells necessita una mercè i truca a la meva porta, no hi haurà joia que em requi, Ruyra Pinya, ii, 131.

  • Sens mercè, o sens tota mercè, o sens alguna mercè: sense pietat, sense remissió. Vos farem levar lo cap de les espatles sens tota mercè, doc. a. 1350 (BSAL, iii, 22). Sots pena de D florins havedors… sens alguna mercè, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 330).
  • Prendre a mercè (algú): concedir-li el perdó. Era cosa d’espant que no prenien nengú a mercè, Tirant, c. 12.
  • A la mercè de o A mercè de (algú o alguna cosa) locució preposicional: a la discreció de, a l’arbitri de, en poder de (algú o alguna cosa). Estar a la mercè dels poderosos. La nau restà a la mercè dels vents. Deu perdre lo loguer e la roba que haurà en la nau o star a mercè del senyor de la nau, Consolat, c. 168. Els llançaren dins una encletxa a mercè de la seuvatgina, Rosselló Many. 40. Sinònims: a la discreció de, a les mans de. Vet aquí una versió de’n Manu Guix d‘un tema de’n Lluís Llach per exemplificar-ho:

Vida

Potser em deixin les paraules

o potser em deixeu vosaltres

o només els anys em posin

a mercè d’alguna onada,

a mercè d’alguna onada…

  • Donar-se a mercè (d’algú): retre’s sense condicions. Lo loch e castell de Leucata s’era donat a mercè del senyor rey, doc. a. 1503 (Ardits, iii, 188).

3. Mercè (generalment en plural): Expressió de gratitud per un favor. Mercès! Grans mercès! Galants mercès! Mercè a Déu pels seus dons. Madona, dix lo majordom, grans mercès!, Desclot Cròn., c. 4. Féu grans mercès al Rey, Tomic Hist. 98. Tota mercè per tal present vos don, Costa Poes. 72. Grans mercès, Jesús hermós, | d’aqueixa florida almoina, Verdaguer Roser viii. Sinònims: Gràcies.

  • Mercès a (tal persona o cosa): Gràcies a, en virtut de (tal persona o cosa); Allí m’orientaré mercès a coneixe la regió, Massó Croq. 116.
  • Mercè a Déu: Gràcies a Déu.
  • Déu vos pag sa mercè: Expressió d’agraïment. Déu la vos pag, sa mercè que m’heu feta.
  • Fer la mercè: forma polida de demanar quelcom. feu-me la mercè: tingueu-me al corrent de la seva malaltia. Sortiu un moment de l’aula, feu-nos la mercè; hem de deliberar a porta tancada. Sinònims: si us plau, fer el favor. Mercè me feis: Massa mercè me feis! Déu vos ho pag! Mercè em fas. Mercè em faríeu. Fer-li (a algú) mil mercès: fer-li grans mostres d’agraïment.
  • Vostra mercè (o la mercè vostra): Títol de cortesia.

4. Títol de tractament honorífic, aplicat a persones de molta distinció, i en ús encara a Mallorca en el llenguatge dels sirvents de casa noble: Vossa Mercè, Sa Mercè, etc. A vosses mercès presentam, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 534). Hi com està sa senyoria?—Y sa mercè?, Somni J. Joan 239.

5. Mare de Déu de la Mercè: advocació de Nostra Senyora la Verge Maria com a ajudadora dels oprimits. Des del 1637 és la patrona de la ciutat de Barcelona. Segons la llegenda la Verge de la Mercè va ajudar a paliar una plaga de llagostes i en senyal d’agraïment la van fer patrona de la ciutat.

imatge de la Mare de Déu de la Mercè (Barcelona)

imatge de la Mare de Déu de la Mercè (Barcelona)

  • Orde de la Mercè: orde mendicant dedicat a la redempció de captius, fundat a Barcelona el 1218 per Sant Pere Nolasc amb l’assessorament de sant Ramon de Penyafort i l’ajut del rei Jaume I. Per haver-se aparegut, segons la tradició, la Mare de Déu a aquells personatges per encomanar-los la fundació de l’orde, aquesta fou posada sota l’advocació: beatae Mariae Virgine de Mercede. Una curiositat és el fet que la verge sembla ser que es va aparèixer el dia 1 d’Agost i aquest era el dia en què se celebrava la festivitat. Al 1696 el Papa Inocenci XII n’extengué el culte a tota l’Església Catòlica i és va moure la festivitat al 24 de Setembre, i així s’ha quedat. la Verge de la Mercè no fou coronada canònicament fins el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona.  Llegiu aquest interessant article que en Ramon Freixes publicava ara fa un any sobre la història del culte a la Mercè i la seva relació amb la ciutat Argentina de Tucúman: La Mercè: de Barcelona a Tucumán .

General Belgrano encomanant-se a la Virgen de la Merced

General Belgrano encomanant-se a la Virgen de la Merced

  • Maria de la Mercè: nom propi de dona, que generalment s’abrevia dient-se simplement Mercè. Celebra l’onomàstica el 24 de Setembre. Diminutius: Merceneta, Mercenona. Algunes Mercès il·lustres del nostre país han estat l’escriptora Mercè Rodoreda, la poetessa Maria Mercè Marçal i la soprano Mercè Llopart. I, a nivell personal molt més il·lustre que totes elles: la meva mare, que té més classe i elegància que qualsevol Mercedes!
  • La Mercè:
    • Advocació mariana (Mare de Déu de la Mercè), originària de Barcelona, lligada a la fundació de l’orde de la Mercè . Més detalls aquí.
    • Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris. Més detalls aquí. Actualment l’església de la Mercè és visitada pels jugadors del F.C. Barcelona cada vegada que guanyen un títol important.

    Basílica de la Mercè (Barcelona)

    Basílica de la Mercè (Barcelona)

    • Festes de la Mercè: festa major de la ciutat de Barcelona que se celebra el 24 de Setembre des del 1871,  dia de Santa Maria de la Mercè, i els dies al voltant d’aquest. Per exemple, aquest d’any 2009 des d’avui mateix fins diumenge 27. Si voleu començar a gaudir de la festa ara mateix, aquí trobareu el programa: La Mercè 2009. Si hi ha un acte emblemàtic d’aquestes festes és el piromusical final. És un espectacle que es fa a les fonts de Montjuïc simultaniejant la pirotècnia, la música i els llums i sortidors de les fonts amb gran sincronització. El resultat de tot plegat és meravellós. Podeu veure un fragment del piromusical del 2008 per anar fent boca pel d’enguany:

Etimologia: primera aparició a les Homilies d’Organyà, s. XII. Del llatí merces, -ēdis ‘salari, recompensa’, derivat de merx, mercis ‘mercaderia’. I a l’Alcover-Moll diu: Del llatí mercēde, ‘preu, premi’. Vet-ho aquí que les mercès vénen de lluny i són tan antigues com la nostra llengua! És curiòsissim el fet que mots com comerç, mercat i mercer, amb significats tan diferents de mercè tinguin un mateix origen etimològic. Pensant-ho bé, en el sentit de favor una mercè és pot entendre com una mercaderia (sovint, però, inmaterial) que s’atorga sense esperar una res a canvi, al contrari del que passa habitualment. El fet de donar les gràcies dient mercès a qui fa la mercè diria que és una mena de corroboració del destinatari, què entèn que el que se li ha concedit és una mercè i conseqüentment ho agraeix a l’emissor.

__________________________________________________________________________

MERCEDARI,-ÀRIA

1. adj. Relatiu o pertanyent a l’orde de la MercèUn frare mercedari. Vegeu més amunt el significat 5 de mercè. Sinònims: mercenari (compte: no amb el significat de soldat a sou!).

Palau dels Mercedaris (Modica, Itàlia)

Palau dels Mercedaris (Modica, Itàlia)

2. m. i f. Membre d’aquest orde o d’algun dels seus ordes filials. Trobareu una explicació històrica prou detallada aquí.

Mercedari

Mercedari

  • Mercedària missionera: membre de l’orde femení Institut de Mercedàries Missioneres de Barcelona o de Sant Gervasi, fundat a Barcelona l’any 1860 pel mercedari Pere Nolasc de Tenas, amb l’ajuda de la família Mas i Mateu, i que es dedica a l’ensenyament i a les missions americanes.

Una germana mercedària vigila un taller de confecció a la presó de dones de les Corts (Memòria del Patronat Central de Nostra Senyora de la Mercè per a la Redempció de Penes pel Treball (PCNSM) de 1954.)

Una germana mercedària vigila un taller de confecció a la presó de dones de les Corts (Memòria del Patronat Central de Nostra Senyora de la Mercè per a la Redempció de Penes pel Treball (PCNSM) de 1954.)

Etimologia: del baix llatí mercedarius, derivat de merces, -ēdis ‘recompensa’. Vaja, que el mot apareix ja en llatí però provinent de la mateixa arrel que mercè. Observeu que s’anomena baix llatí al llatí medieval, a partir de l’any 800, i al llatí modern emprat en el món científic.

__________________________________________________________________________

MERCENARI, -ÀRIA
1. m. i f. Que treballa per la paga; que obra solament per raó d’un salari. És senyal que són fort vils e mercenàries persones que ells no puxen fer res de bé sinó ab mal, Eximenis Terç, c. 121. Insultava la pobresa mercenària dels pobres jornalers, Riber Miny. 18. Sinònims: soldat.

  • m. Soldat que serveix un govern o príncep estranger per certa paga. I en una definició més moderna: Persona que combat en un conflicte armat sense formar part de cap de les forces armades enfrontades per poder-ne treure algun tipus de profit personal. I una curiositat: Els mercenaris no tenen dret a l’estatut del combatent ni a ser tractats com a presoners de guerra.
Mercenari del s. XV

Mercenari del s. XV

Mercenaris del s. XXI

Mercenaris del s. XXI

Els Sangtraït van incloure al seu tema Buscant una dona un altre tipus de mercenari:

Buscant una dona

Sóc un mercenari de l´amor

sóc la pedra que cau dins el pou

busco una raó

per mantindre´m sempre dret

i corro salvatge pels carrers..

2. adj. Relatiu o pertanyent als mercenaris. Tropes mercenàries. Soldat mercenari. Sinònims: pagat, estipendiat, assoldat, ajornalat.

3. adj. i m. i f. Mercedari,-ària. Sinònims: mercedari,-ària. Vegeu MERCEDARI més amunt.

Etimologia:  primera datació al s. XIV. Del llatí mercenarius, -a, -um, algú que treblla per un salari, i aquest derivat de merces, -ēdis ‘recompensa’. Vaja, que vé d’allà mateix que mercedari però cal anar amb compte perquè té dos significats bastant contradictoris: el d’un soldat que només treballa per aquell qui millor el recompensa  i el d’un frare que dóna la seva vida a ajudar els altres sense rebre´n cap paga.

___________________________________________________________________________

És molt interessant el vocabulari rossellonès del tema Mercedès del disc Bona nit cargol (1984) del cantant Joan-Pau Giné (1947, 1993):


La Mercedès

Avui porta un bluejean

Un manto* de llapin*

Sabates de vedell

Cordades sus la pell

I les ungles vernides

I per acabar amb més música aquí teniu un tema de la Maria del Mar Bonet amb el mateix títol del dels Strombers però amb un estil radicalment diferent i certament molt poètic:


Bé, deixo ja aquest article a la mercè de vostres mercès. És la meva mercè de donar-vos grans mercès a tots els que seguiu aquest bloc. És mercès als vostres comentaris i propostes que el continuo escrivint. Espero que em prengueu a mercè per totes les errades que hagi pogut cometre. Ah, i si sabeu o sentiu algun mot curiós feu la mercè de proposar-lo anant a la pestanya: Proposa mots!

Bones festes de la Mercè a tots!

Advertisements
« »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: