crisi

Malgrat la temença que la crisi al nostre país durarà encara molt de temps, he decidit dedicar-li l’apunt d’avui perquè està clar que més endavant tots estarem farts de sentir-ne parlar i/o de patir-la. Veient les grans iniciatives empreses pels nostres governants per tal de mitigar-la, tinc la sensació que és més probable que la crisi s’acabi per avorriment, perquè tots plegats no puguem suportar-la més, que no pas per altres motius. Tot i les seves connotacions negatives en el context actual, veure-ho que aquest de crisi és un mot una mica ambigu i no sempre negatiu. En la seva etimologia en trobarem el perquè.

L’Einstein va dir que: una crisi era una oportunitat. Aquí podeu llegir el que deia més elaborat (en anglès): Crisis according to Albert Einstein. M’he permès la llibertat de traduir-ne algunes frases:

Una crisi pot ser una benedicció real per  qualsevol persona, per qualsevol nació; perquè totes les crisis engendren progrés. La incompetència és la crisi de veritat. No hi ha repte sense crisi. Sense reptes, la vida esdevé rutina, una lenta agonia. No hi ha mèrit sense crisi. És en la crisi on podem mostrar el millor de nosaltres. Parlar de la crisi és promoure-la. No parlar-ne és exaltar el conformisme. En comptes d’això, Posem-nos a treballar de debò! Parem d’una vegada per totes la crisi amenaçadora que representa la tragèdia de no estar disposats a sobreposar-nos-hi.

I per afegir una dosi més de positivisme a la crisi us convido a amenitzar la lectura amb el tema de  Sau: La mar de bé:

Diuen que hi ha tanta crisi

que no ens en sortim.

Diuen que hi ha tant de trànsit,

a fora aquesta nit.

…

___________________________________________________________________________________________

CRISI f.

1. Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia, especialment millora brusca d’una malaltia aguda. En aquest darrer sentit, el terme és antagònic a lisi o millora gradual de la malaltia. També, exaltació dels fenòmens d’una malaltia crònica o accident sobtat en un estat o condició. Sinònims: acme, moment crític. Si us interessa conèixer una munió de tipus de crisis les trobareu cercant crisi al Diccionari Enciclopèdic de Medicina d’Enc. Cat. Només n’afegeixo unes quantesl més que no hi apareixen:

• Crisi acinètica: Crisi estàtica, forma larvada de l’epilèpsia que produeix una pèrdua del to postural i, com a conseqüència, la caiguda del cap endavant. Si la crisi és generalitzada, la caiguda esdevé total.
• Crisi apendicular: la que es manifesta en un procés d’apendicitis.
• Crisi audiogènica: Crisi convulsiva d’origen epilèptic ocasionada per l’audició de sons intensos.
• Crisi curativa: Esforç de la força vital per restablir la salut durant el curs d’una malaltia, que comporta la pèrdua d’una part fluida o sòlida de l’organisme per protegir-ne la totalitat. En són exemples un increment de la sudoració o de la diüresi o una descamació cutània, i es consideren signes favorables.
  

2. Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, un afer, etc. Les crisis poden ser polítiques, econòmiques, financeres, diplomàtiques, etc. Una crisi és una situació adversa que altera l’estabilitat d’una organització i que pot amenaçar-ne la integritat, la supervivència, els objectius, etc. Ara és sa crisis! Tocà la una, y es terremoto no havia tocat comparació, Roq. 19. Sinònims: fase, canvi, moment crític.

• Crisi ministerial: caiguda d’un Ministeri o Govern, i temps que s’inverteix en formar-ne de nou.
• Crisi econòmica: Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament. Quina definició! Fent un poti-poti d’altres definicions que he trobat i veient la realitat que ens envolta jo hi afegiria: el creixement econòmic s’estronca de manera més o menys sobtada a causa d’una pertorbació en alguna de les múltiples variables que afecten l’economia. Per exemple, cau la demanda d’un tipus de producte del qual hi ha molta oferta. Això, en principi seria una crisi local al sector econòmic relacionat amb el producte en qüestió, però quan és un producte bàsic en la indústria d’un país o a nivell mundial i molts altres sectors econòmics en depenen el resultat pot ser una crisi econòmica d’àmbit global com la que estem patint. L’estat de crisi es caracteritza per la recessió econòmica, amb efectes associats com ara la desocupació, el tancament d’empreses, etc. Aquí teniu una imatge  que reflecteix la crisi econòmica del 1929:
  

Crisi del 29

Crisi financera actual

• Crisi urbana: Ruptura del ritme, o inversió de la tendència, de creixement d’una ciutat. Això potser és el que li convindria a Barcelona, abans no mori d’èxit.
• Crisi (En l’àmbit mèdic): Es tracta d’un estat de desequilibri psicològic agut que pot tenir causes molt diverses. Alguns exemples en són: crisi emocional (Fase circumstancialment difícil que travessa una persona i que li afecta l’estat emocional) , crisi epilèptica (atac epilèptic), crisi de còlera (accés de còlera), crisi d’angoixa, crisi comicial, crisi d’ofec, crisi nerviosa, etc. Noteu que aquest significat de crisi és sempre dolent, en contraposició al descrit al significat 1, on una crisi tant pot ser bona com dolenta. Sinònims: atac, accés.
• Expedient de crisi: Tràmit pel qual hom autoritza a variar una relació laboral per causes tècniques o econòmiques. L’expedient de crisi es un procediment al qual pot acollir-se legalment una empresa per a reduir personal en cas de patir dificultats econòmiques. En la legislació vigent a l’estat espanyol, tràmit pel qual hom autoritza a variar una relació laboral per causes tècniques, econòmiques o de força major. Cal diferenciar l’expedient que pretén l’extinció de les relacions existents, com en el cas del tancament d’una empresa per fallida o crisi econòmica, d’aquell que té com a objectiu la modificació de les condicions de treball: reduccions de plantilla, de la jornada de treball, establiment de torns diferents, etc.
• Comitè de crisi: Comitè responsable d’impulsar, coordinar i assumir la gestió d’una situació de crisi. Sinònim: gabinet de crisi. Vegeu una reunió del comitè de crisi del govern Zapatero (del Polònia) en què es prenen mesures creatives per gestionar la crisi:

• Comunicació de crisi: Comunicació, planificada o no, que se segueix durant la gestió d’una situació de crisi. De fet, amb Zapatero es va produir el fenomen invers ara fa ja més d’un any: la incomunicació de crisi. Es tractava de fer-se l’orni fent veure que tot eren flors i violes i érem els reis del mambo mentre l’economia l’anava enfonsant. Finalment no li va quedar més remei que admetre la crisi i començar a fer comunicacions i prenent mesures al respecte. Veient-ne els resultats, hom es pregunta si no haguéssim anat millor si s’hagués perpetuat en la l’estat d’incomunicació inicial. Com a exemple de bona comunicació de crisi, us proposo de veure l’extraordinari discurs que féu Cantinflas ara fa més de 40 anys en una pel·lícula on interpretava el paper d’ambaixador d’un país petit en una reunió de la ONU per afrontar la crisi mundial (és llarg però si teniu temps val la pena):

• Gestió de crisi: Conjunt d’accions l’objectiu de les quals és resoldre de manera efectiva una situació de crisi o minimitzar-ne els efectes. No cal dir que aquest terme és de plena actualitat. La pujada d’impostos que se’ns acosta seria un exemple clar de gestió de crisi. Deixo a criteri del lector considerar-la bona o mala gestió.
• Estar en crisi: estar en una fase perillosa, decisiva. Vaig trobar-la a ella molt freda… Era cosa clara qu’estàvam en crisis, Maura Aygof. 17. Estrafeia tan traçudament ses més íntimes impressions, que ningú s’adonava de sa tremebunda crisi, Pons Com an., 35.
• Estat d’excepció: A l’Estat espanyol, supòsit de crisi previst en la constitució que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari. Vaja, vaja. Esperem que no calgui arribar a aquests extrems per tal que s’aprovi el nou Estatut.
• Estat de setge: Estat de crisi que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.

3. (antigament) Crítica. Una Gramàtica o Vocabulari ben copiós hon se faça crisi de les veus, que podem usar en les matèries sèries, Rond. de R. Val. 9.

Etimologia: primera datació al 1696. Pres del llatí crisis i aquest del grec krísis ‘judici, decisió’. Aquesta etimologia és molt interessant perquè veiem que en l’origen del mot no hi ha les connotacions negatives que tendim a atorgar-li actualment de manera automàtica. Veiem, doncs, que més que una cosa inherentment dolenta, una crisi és una situació d’incertesa on cal ser crític,  aplicar el judici i aplicar un bon criteri prenent les decisions encertades per tal de sortir-ne. Els mots crític i criteri de la frase anterior no els he escollit a l’atzar. Curiosament ambdós deriven etimològicament de crisi. Tot això reforça encara més el plantejament que Einstein proposa davant una situació de crisi. Hi ha gent a les comarques gironines que s’ha près això seriosament i proposen unes xerrades/debat al respecte que s’estan celebrant aquests dies: CRISI, CRÍTICA, CRITERI. És interessant llegir el que hi diu respecte a l’etimologia d’aquests mots. M’agrada el que comenten al final: Krisis és també la paraula que emprava Hipòcrates per senyalar el moment decisiu en el curs d’una malaltia, quan la situació sobtadament millora o empitjora. Durant segles s’ha parlat amb tota naturalitat de la “bona crisi” que condueix al guariment del malalt. En el seu sentit original, doncs, una crisi és una oportunitat de curació.  Tant de bo que sigui així!

Ànims a tots i sobretot bona crisi.

_____________________________________________________________________________________________________

1 f. [MD] Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia.
2 f. [LC] [ECT] [PO] Fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.
3 [PO] crisi ministerial Temps durant el qual s’acompleix la formació d’un nou ministeri.