areny; arenyenc,-a, arenyol,-a

Avui  volia dedicar-me a un mot d’actualitat. He estat dubtant entre dedicar l’apunt a autodeterminació o a arenys. No cal dir que des de la jornada d’ahir aquests dos mots van de bracet. Finalment m’he decantat per areny perquè tot i que n’intuïa el significat no sabia del cert si es podia usar com a substantiu de ple dret, en contextos no toponímics. Així doncs, l’autodeterminació la deixaré per més endavant, perquè és ben segur que se’n parlarà molt. De moment, no us perdeu el que he descobert furgant els arenys. Per amenitzar-ho trobo escaient escoltar Et deixo un Pont de Mar Blava de’n Lluís Llach. Al final de l’article en trobareu el perquè.

…

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d´un blau lluminós
que cantava a l´Alguer
per cantar el seu enyor...

…

_______________________________________________________________________________

ARENY m.

1. Terreny on hi ha una acumulació d’arena de procedència marina o fluvial o resultant d’un transport eòlic; ja sigui platja, riba, llit de riera, terrer, etc. Tot bon terreny | luny de l’areny, | bon regadiu | de font o riu | mogué, laurà, Spill 13426.  Sinònims: sorral, arenal, sorramoll (areny aigualós, equivalent al castellà arenas movedizas), terrer, platja. Recorrent la costa Cantàbrica vaig poder veure una colla d’arenys molt bonics. Potser el més curiós va ser la platja de El Puntal, situat a Somo a la riba dreta de la badia de Santander:

punta de l'areny de El Puntal (Somo, Cantabria)

Una vista aèria en resulta molt més espectacular:

El Puntal vist des de l'aire

Sense desmereixer els arenys de la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai (Bizkaia):

Arenys a Urdaibai (Bizkaia)

Novament, una vista d’ocell ens en mostra tot l’esplendor:

Arenys d'Urdaibai

2. Tros de jaç de riu o de riera cobert d’arena i còdols procedents de les crescudes de l’aigua (Gironès, Empordà, Bassella);  Berenguer d’Altarriba regent la sal nostra del areny de Cardona, doc. a. 1357 (Monsalvatje Not. Hist. xii, 469). Sinònims: rambla (areny, especialment per on corren les aigües pluvials forman una riera passatgera), rieral, glera o llera (areny gruixut i ple de còdols). Suposo que d’aquí vé el nom del municipi d’Arenys de Munt, que fins ahir potser el més singular que tenia era precisament la seva polèmica riera (o areny), les inundacions de la qual causaven estralls adesiara, especialment en les dates tempestuoses que s’acosten. Al següent vídeo podeu veure que passa a Arenys de Munt quan hi ha aiguats i baixa la riera:

Després de molts anys de debat i d’una consulta popular tant polèmica com la de la independència, però menys mediàtica, per decidir si la riera s’havia de cobrir o no sembla que finalment les obres de cobertura estan prop d’acabar-se i l’aigua deixarà de causar estralls a les cases properes a la riera. Sembla, però, que un darrer entrebanc tècnic retardarà i encarirà una mica més l’acabament de la infrastructura:  La canalització de la riera s’encareix.

obres de cobertura de la riera d'Arenys de Munt

A partir d’avui, però, Arenys serà conegut per ser el primer poble on es va fer una consulta popular sobre la independència de Catalunya:

Val a dir que els arenyencs els tenen ben posats per fer aquesta consulta en dia 13 de Setembre, i no tant per supersticions, sinó perquè, com ha dit en Molina al pronòstic del temps, estem en època de riuades fortes i una rierada els hagués pogut aigualir la consulta, mai més ben dit. Malgrat els intents de provocar una riuada d’un altre estil sembla que finalment va ser una jornada amb petites tronades però sense que arribés l’aigua a l’areny ;o).

3. Lloc on neix una petita font o corrent d’aigua (vora el Montserrat, segons Cost. Cat. ii, 68). Sinònims: font, deu, aiguaneix.

font a Margalef de Montsant

4. Vorada de riu o de riera que es planta d’arbres i canyes, però no es conrea, amb l’objectiu d’enfortir la terra i evitar que l’aigua se l’emporti  (Sant Vicenç dels Horts). Sinònims: riba, vora. La següent es de l’Areny del Molí al riu Llobregat. Ara bé, en aquest cas no sé si es parla d’areny pel sorral amb còdols que es veu a la riba dreta (significat 2) o per l’arbreda que s’intueix a la riba esquerra (significat 4):

Areny del Molí al riu Llobregat (Olesa de Montserrat)

El fet que areny denomini un tipus determinat de terreny vora els rius ha fet que el terme aparegui profusament a la toponímia catalana. Alguns exemples en són:

• Arenys de Mar: vila situada a la vorera de la mar, 39 qm. al NE. de la ciutat de Barcelona.
• Arenys de Munt: vila situada a 3 qm. al NO. d’Arenys de Mar.
• Arenys d’Empordà: poblet agregat al municipi de Garrigars (Alt Empordà).

Castell d'Arenys d'Empordà

• Castell de l’Areny: municipi del Berguedà. Compte a no confondre’l amb l’anterior!  Respecte a l’etimologia, segons el DCVB: El Castell d’Areny sembla que es pot identificar geogràficament amb el Castro Adalasinde que surt a un doc. de 1017 (cfr. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 11; Aebischer Topon. 9);però encara que l’origen del nom del castell fos el nom propi Adalasindo, l’evolució del nom s’és feta sota la influència del substantiu areny.

Castell de l'Areny (Berguedà)

• L’Areny de l’Onyar: lloc on es fa (o potser es feia?) la fira del bestiar de Girona, situat a la vora del riu Onyar.
• Areny de Noguera: poble situat dins la província d’Osca, en la partió d’aquesta amb la de Lleida, a la vorera dreta del riu Noguera Ribagorçana, prop de Benavarre. (castellà: Arén)

Areny de Noguera

Etimologia: areny Probablement prové de l’adjectiu del llatí vulgar *arenĕus ‘arenós’ substantivat. També és possible que sigui l’evolució d’una forma antiga catalana *areneny, al seu torn derivada directament del mot català arena afegint-hi el sufix -eny, que denota rendiment reduït i prové del llatí –ignus. Altres exemples d’aquest sufix són els mots: ferreny, pedreny, fusteny,…  substantivat.  La posterior supressió de la primera aparició del terme –en– d’areneny per haplologia explicaria el mot resultant: areny. Areny és un mot molt antic a la llengua catalana. Apareix documentat ja al s. IX en formes més o menys llatinitzades. Per exemple el topònim Areny de Ribagorça apareix escrit antigament Arinio (al 823), Aregno (al 1055) i Arenn (al 1165), formes citades per J. Coromines en RLiR, xxiii, 44. La toponímia catalana es plena d’Arenys però Arenium és un nom de poble antic d’Itàlia. 

_______________________________________________________________________________

ARENYENC, -A adj.

1. Natural d’Arenys. A la imatge següent podeu veure l’arenyenc (de Mar) del 2008:

Joan Arenas, arenyenc del 2008!

2. Relatiu o pertanyent a Arenys o als seus habitants. Per exemple:

Ateneu arenyenc (Arenys de Mar)

_______________________________________________________________________________

ARENYOL, -A adj.

Nadiu o propi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), d’Arenys de Lledó (Matarranya) o d’Areny d’Aragó. És curiós això que hi hagi dos gentilicis diferents: arenyenc i arenyol. És possible que sigui així per tal d’evitar confusions. Però encara que fós així hi ha tants arenys que s’aconseguiria aquest ‘objectiu.

_______________________________________________________________________________

Finalment, un article sobre arenys no seria complet sense fer referència a la Sinera del gran poeta Salvador Espriu. Suposo que molts ja sabeu que Sinera és Arenys llegit a l’inrevés (amb la concessió del canvi de la ‘i grega’ per la llatina). Sembla que Espriu anomenà així el seu món oníric perquè passà molts estius de la seva infància a Arenys de Mar. Sinera apareix al títol de les obres: Cementiri de Sinera (1946) i Llibre de Sinera (1963). Vet-ne aquí una lectura poètica: