trespol, trispol; trespolar o donar trespol

TRESPOL, TRISPOL m.

Aquest de trespol és un mot ben sorprenent perquè té molts significats dialectals diferents i sovint contradictoris depenent de si ens agrada mirar cap amunt o més aviat cap avall . Vegem-ho:

Mirant cap amunt:

1 m. Sostre d’una habitació. Superfície que limita per dalt el buit d’una cambra, d’un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment) (pir-or., Gironès, Empordà, Segarra, Camp de Tarr., Priorat, País Valencià); cast. techo. Pobre Robin!—diu lo malalt, alsant los ulls al trespol, Verdaguer Nerto 12. Les parets humides y gruixudas; lo trispol baix, lo pis relliscós, Querol Her. cab. 3. Yo me cansí de mirar al trespol y baixí la vista, Navarro PP 83.

2. Espai comprès entre el sostre de les habitacions i la teulada, en la casa de camp (Tortosa); cast. desván. Sostremort en seria un sinònim en aquest cas.

3. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se (Atzeneta, Vistabella); cast. terrado.

4. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes (val.); cast. techumbre. Dormida a l’ombra d’humil trespol de palla, Llorente Versos 55.

Fon.: tɾəspɔ́ɫ (pir-or., or., men., eiv.); tɾespɔ́ɫ (occ.); tɾespɔ̞́ɫ (val.); tɾispɔ́ɫ (Camp de Tarr.); tɾispɔ̞́ɫ (mall.).

Mirant cap avall:

5. Paviment d’una habitació fet de mescla, no enrajolat (Bal.); paviment en general, encara que sigui enrajolat (Penedès, Camp de Tarr., Priorat); cast. suelo, pavimento. I roden pel trespol, i són formosos, Maragall Enllà 55.

6. Mescla de pols feta de testos ben picats i calç viva amb què es feia el paviment de cisternes, séquies i també d’habitacions (Mall., Men.).

Pensant-ho bé potser no és tan contradictori sempre que no estem en una planta baixa i considerem la separació entre pisos com un tot. Per exemple, si estem al primer pis i mirem amunt, del que veiem normalment en diem sostre. Si ara pugem al segon pis i mirem avall el que veiem és el que anomenem el terra. Però un observador situat a l’exterior de l’edifici veuria que en els dos casos mirem cap al mateix lloc però anomenem el que veiem de maneres diferents.  Vist així, dir-ne trespol tant si mirem amunt com si mirem avall és un acte de coherència i no pas una contradicció!

Etimologia: derivat de trespolar. Vegeu l’etimologia de trespolar més avall.

___________________________________________________________________________________________________________________________

TRESPOLAR v. tr.

1 Fer un paviment de trespol (no necessàriament d’una habitació).

2 Donar trespol: cobrir amb la dita mescla.

Etimologia: s. XIV; d’origen incert, potser del llatí ĭnterpŏlare ‘refer alguna cosa’, que hauria donat entrepolar amb el sentit de ‘refer un sostre o paviment’; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una –s– per influx de molts verbs en tras-; i d’aquí trespol. És molt interessant observar que el verb interpolar, usat sovint en matemàtiques,  significa ‘posar una cosa entre d’altres que són ordenades’ i prové també del llatí ĭnterpŏlare. En el cas del trespol el que fem és posar una divisió entre pisos que mirada des de sota és un sostre i des de sobre un terra. Mai de la vida m’hagués imaginat que un trespol tingués res a veure amb una interpolació, però vet-ho aquí que sí!

També resulta sorprenent que tripular, tripulació i tripulant siguin derivats del mot trespol segons que indica el Diccionari Etimològic d’Enc. Cat. ! En aquest cas el raonament és que tripular un vaixell consisteix en anar col·locant gent en les posicions buïdes que hi quedin: grumet, vigilant, etc; de manera anàloga a l’interpolar matemàtic consistent en omplir els buits entre valors coneguts amb valors intermitjos, fins a tenir tota la gent necessaria per poder salpar! La versió oficial que dóna l’Etimològic d’Enc. Cat. és: tripular: s. XVII; verb comú amb el castellà i el portuguès i fins potser rebut d’aquests llengües en català, del llatí interpolare ‘reformar, falsificar; barrejar’, per metàtesis, intrepolar, entripular i simplificació en tripular, amb evolució semàntica a ‘barrejar personal o dotar-ne una embarcació’.

_____________________________________________________________________________________________________________

I avui per arrodonir-ho podecu clicar aquí per veure fotografies de trespols i llegir la prosa poètica que les  acompanya.