moixó; bec de moixó; pitxell del moixò

Avui he pensat: posa-te’n una de fàcil! Durant la meva infantesa lleidatana dels pardals en deia moixons.  Després vaig emigrar a l’Empordà i recordo la incredulitat dels nens al pati el primer cop que vaig apuntar cap al cel tot cridant: “mireu, un moixó!”, Em respongueren: Un mitjó? on el veus el mitjó? Aquest fet i l’instint de supervivència van fer que eliminés els moixons del meu vocabulari. Ara, 30 anys després, ha arribat el moment de redescobrir-lo! I no sense sorpreses…

Per començar resulta que hi ha dos moixons diferents amb etimologies diferents, per això en mostro els significats per separat.

MOIXÓ m.
1. Ocell en general, i especialment els petits (or., occ.); cast. pájaro. Moixó gabier: l’ocell que serveix de reclam per a caçar (Falset). Fins la piuladissa dels moxons axampla el cor, Cases A., Poes. vii. Generalment s’anomena moixons a ocells passeriformes. També trobareu més informació ornitològica  aquí.

Moixó

2. familiarment, Membre viril (Ribera d’Ebre). En altres indrets popuarment conegut com a pardal o canari. Per exemple en expressions com: “Puja’t la cremallera que se’t refredarà el pardal“, o: “Vaig a canviar l’aigua al canari“, quan hom vaa orinar. Si canta molt, potser se´n podria dir cadernera o rossinyol, però això no he sentit mai ;o).
3. Peix teleosti de l’espècie Argentina sphyraena, de devers 20 cm. de llargària. És de cos allargassat i mida petita, amb els ulls molt grossos, dues aletes dorsals, la segona adiposa, i amb la llengua munida de dents per tot el voltant.

Argentina Sphyraena (Moixó)

4. Peix molt petit, de l’espècie Atherina mochon, de cos cilíndric i color argentat, molt perseguit i estimat com a comestible (or., val., bal.); cast. morralla. Moixó… se ven a a 10 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252).

5. Joell m. Peix de la família dels aterínids, de cos fusiforme, d’11 a 12 centímetres de llargada, de color gris blavós o verdós, amb una vistosa banda fosca argentada sobre els costats, amb els ulls grossos i dues aletes dorsals separades (Atherina boyeri).

Atherina boyeri o Atherina mochon?

6. Moixó: llinatge existent a Palafrugell, Palamós, Guils, Lloret de Mar, Barc., etc.; hi ha la variant Moixons a Badalona. Sembla que a vegades s’escrivia Moxó. Per exemple el Palau Moxó a Barcelona.  Amb gran sorpresa trobo que el llinatge dels Moixó segueix existint i que són marquesos de Sant Mori, un poblet de l’Alt Empordà. Podeu llegir-ho aquí. També hi ha una Casa Moixó a Vic.

ETIMOLOGIA: del llatí muscione, ‘ocell petit’ (cf. Körting LEW 6403; P. Barbier fils en RLR, liv, 172).

DITES:

a) «Més val un moixó a la mà que una àguila volar». Suposo que vol dir el mateix que la castellana “más vale pájaro en mano que ciento volando“, però caldria confirmar-ho.

b) «Moixons arramadats, neu pels serrats» (Griera Tr., xi, 10). Noteu que arramadat vol dir en ramat, formant un grup compacte. Però que significa la dita?Que si els ocells van junts farà molt fred i nevarà? Jo la interpreto així però potser és erroni ja que no he sabut trobar el que vol dir.

I ara anem pel segon moixó, que etimològicament es forma com a diminutiu de moix.

MOIXÓ m.
1. Moix o gat petit (Mall.); cast. gatito. «Sa moixa ha fet quatre moixons». Ja veieu que si algú us diu que ha vist un moixó li heu de demanar si l’ha vist volant, nedant o jaient per escatir a quina criatura del regne animal s’estant referint. Deu n’hi dó!
2. fig. Bossa de diners, i sobretot la que es té amagada (Mall.); cast. gato. «Li robaren es moixó que tenia amagat davall es matalàs».
3. Aferradissos, planta gramínia (Petra, Ariany, St. Joan de S., Vilafr. de Bonany). I per si no en teníem prou amb les varietats de moixons del regne animal resulta que també ens els podem trobar al vegetal! Ara bé, pot ser que en aquest cas s’escrigui  moixo, sense accent. Vegeu més informació aquí. També existeix la moixera, però ja ens hi dedicarem un altre dia.
4. pl. Ronquet produït per la bronquitis (Men.); cast. estertor. És el significat que més m’ha agradat i sorprès perquè  de petit me n’havia fet una fart de fer moixons d’aquests! I jo sense saber-ho!

ETIMOLOGIA: derivat dimimutiu de moix. Aquest mot ja l’estudiarem en el futur.

I per acabar-ho d’adobar alguns significats més que he trobat durant la recerca:

1. Bec de moixó: sinònim de passacamins: planta herbàcia anual, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons. Més informació aquí.

2. Moixó Foguer: personatge amb disfressa d’ocell de la rua del carnestoltes de Vilanova i la Geltrú. La descripció que en fan fa una mica de por i no vénen ganes de trobar-te’l: “home nu embetumat de mel que es posa dins una caixa plena de plomes, de la que en surt convertit en un ocell que va escampant les seves plomes”.

preparant el Moixó Foguer

3. Moixó d’ensaïmada de Mallora: plat de la gastronomia balear. Aquí trobareu la recepta.

4. Joc dels moixons: aquí.

5. El pitxell del moixò! Sí, sí, ara amb accent obert. Alerta, no malpenséssiu! Resulta que és una mena de cantir fet de terrissa miravetana.

pitxell del moixò

6. I els que tingueu mainada visiteu aquest joc dansat en forma de ball rodó on la lletra inclou el mot moixó. Segur que els agradarà!

Sort que avui havia de ser curt. Aquesta és una mica la gràcia. Comencés amb un mot que sembla que no donarà gaire feina, però la cosa es va complicant…