Recentment, tafanejant amb uns amics els diferents tipus de vi oferts en un celler, vam anar a petar a una ampolla que duia estampat a l’etiqueta un OREMUS ben gros. A mi, no sé ben bé perquè, em sonava a vi grec però un dels amics, bon sommelier, va dir que era hongarès; i tenia tota la raó:
Si cliqueu aquí: ‘Oremus, el vino más caro del mundo’, entendreu que potser el nom vingui del fet que qui decideix comprar-lo és realment perquè l’ha perdut abans (l’oremus, és clar). De tota manera, si per ventura algun dia en podeu buidar una ampolla amb els amics, de ben segur que ja estareu preparats per entonar aquest singular Oremus de La Trinca:
…
I al mig de bisbes perdent l’oremus
“debajo palio” com si fos l’hòstia
en Franco entrava a les catedrals
…
__________________________________________________________
OREMUS m.
1. Veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa: preguem. Era una mena d’invitació feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici, del breviari, etc.
2. Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o col·lecta.
Vet aquí una bon exemplificació d’aquests dos significats:
I clicant aquí la partitura corresponent:
3. Home excessivament piadós (Griera Tr.).
Frases fetes:
- Perdre l’oremus: Algú, perdre el control de si mateix: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer. Quan s’enfadava, a l’Elisa se li feien uns clotets a les galtes que semblaven petits melics, i l’Amadeu els veia, els mirava i perdia la parla i l’oremus,Jaume Cabré, Jo Confesso p.424.L’Olaguer, que no hi havia estat de temps, quan vegé allò perdé l’oremus, Oller Esc. pobr. 106. M’he pensat que no em tenies lley de voluntat, y he perdut l’oremus, Víct. Cat., Cayres 148. Sinònims: desconcertar-se, guillar-se, perdre la xaveta, el seny, els estreps, el cap, el control, el senderi, l’enteniment, judici, discerniment. Si no voleu perdre mai l’oremus podeu afegir el següent enllaç al vostre navegador: Oremus daily prayer. En tot cas si l’heu perdut sempre podria ser que el trobéssiu dins el contenidor d’aquest camió:
- Trencar (o Rompre) l’oremus (o els oremus): interrompre inoportunament un acte. Si no hagués vingut a rompre-li els oremus el pelegrí, Ruyra Parada 149. Sinònims: aixafar la guitarra, aigualir (la festa), trencar les oracions, estroncar, truncar, torbar.
- Fer oremus: fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se (Mallorca, Menorca). Aquí teniu una manera certament original de veure una bombeta fent oremus (si us plau, no ho intenteu reproduir perquè és perillós):
Locucions:
- ¿On ets, oremus? que a l’altra missa bé hi eres!: es diu humorísticament en cercar una cosa perduda (Llofriu). Aquesta locució s’obté interpretant l’expressió perdre l’oremus literalment i considerant l’oremus com un comodí per designar quelcom material que hom ha perdut.
Etimologia: primera datació del s. XX., Oller. Pres del llatí orēmus, ‘preguem‘, primera persona del plural del present de subjuntiu de orare ‘pregar‘. Oremus és la paraula inicial de moltes de les oracions de la missa. Suposo que el significat de desorientar-se de perdre l’oremus vé precisament del fet de perdre l’atenció necessària per respondre en sincronia a la invocació del capellà a la oració quan diu oremus. En el cas de rompre l’oremus esta clar que el significat de estroncar l’oració s’extrapola a qualsevol altre acte. I finalment, respecte a fer oremus un llum suposo que el significat és un paral·lelisme entre el so apagadot i poc uniforme en intensitat de recitar una oració en veu baixa, amb petites interrupcions en el fraseig i el comportament d’una espelma o d’una bombeta quan està a punt d’extingir-se i fa pampallugues.
______________________________________________________________________________
Espero que encara no us hagi aconseguit fer perdre l’oremus totalment i que pugueu gaudir de la traca final, val la pena:
- Un Oremus però de flamenco (divertidíssimes tant la lletra com les imatges!):
- Un Oremus cantat en anglès (aquest és seriós):
- L’Oremus de Francesc Tàrrega (vegeu guitarra clàssica) magníficament interpretat per Gabriel Estarellas (preciós):
Clicant aquí en trobareu la partitura.
______________________________________________________________________________
Filed under: començats amb O, Mots, Substantius | Tagged: oremus |
mot a mot 
Xavi, la veu llatina “oremus” pot semblar subjuntiu, però juraria que es tracta d’un imperatiu. És possible que ho diguis en alguna banda. Si és així, dispensa, però no m’ha semblat veure-ho després d’haver-me llegit la magnífica ressenya que fas d’aquesta veu a propòsit del pintoresc nom del vi hongarès. El que em balla pel cap és el fet que, si el present d’indicatiu d’orare és oro oras orat oramus oratis orant (escric de memòria i, per tant, potser m’equivoco), l’imperatiu hauria de basar-se, com en tota llengua romànica, i, com no, en llatí, en l’indicatiu… coses de la llengua, perquè en aquest cas sembla que l’imperatiu s’adigui més a la terminació de subjuntiu que no pas a la d’indicatiu. No pretenia fer un comentari vanitós, ni molt menys, només una contribució més al teu fantàstic bloc.
Salut i molt bones festes!
Hola Joan, moltes gràcies pel comentari. La veritat és que jo de llatí vaig bastant peix perquè només en vaig fer un curs. A l’apartat d’etimologia hi vaig posar el que deia l’etimològic: Pres del llatí orēmus, ‘preguem‘, primera persona del plural del present de subjuntiu de orare ‘pregar‘.
Entenc que el que vols dir es que hauria de dir primera persona de l’imperatiu i no pas del subjuntiu. En català, almenys en aquest cas, la forma de l’imperatiu i el present del subjuntiu coincideixen: “Preguem!” i “… que nosaltres preguem”. No sé si és el cas en llatí.
Sigui com sigui, moltes gràcies pel comentari, espero que segueixis donant un cop d’ull a les entrades i aportant dades enriquidores com aquesta.
Que tinguis molt bones festes i entrada al 2010!