bast,-a, bastet, baster,-era, basteria; embastar, desbastar


Avui no hi ha música ni enllaços finals però no ho enyorareu pas perquè  l’article és bast de continguts i us caldrà una mica de concentració per capir-los tots!
__________________________________________________________________________
BAST m.

1. Albarda curta que porten les bèsties de càrrega. És una mena de de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia; El siti o llit del bast és de pell i va farcit de palla o llana perquè sia tou i no faça mal a la bístia; els arçons són de fusta. El bast va subjectat fort a l’animal per la cingla, corretja ampla que passa per davall la panxa; dels arçons davanters parteix el pitral, corretja de cànem o de pell que passa per davant els pits de la bístia i impedeix que l’ensellament reculi quan es fa el viatge costa amunt; als arçons de darrera van fermats als caps de la tafarra o rabasta, peça corbada de fusta que passa per darrera les anques de l’animal i atura l’ensellament de llenegar cap avant en fer el viatge costa avall. Damunt el bast hi poden cavalcar, però és més freqüent fer-li suportar els arganells, les beaces o altra càrrega. Tota carrega de fusta de bast que sia obrada, doc. a. 1288 (RLR, iv, 506). En loch de bast… posaren los seus mantells, Spill 13125. Bufa, quan vocabulari nou! La següent imatge ajuda molt a entendre-ho. A la llegenda al peu d’imatge hi trobareu a quina part correspon cada lletra del dibuix. bast

albarda

albarda

bast amb arçons per dur tines

bast amb arguenells per dur tines

  • Camí de bast: camí que permet el pas d’animals de ferradura carregats amb sàrries (recipients d’espart o palma amb forma de bossa) i arreus (eines agrícoles, arada), però que és massa estret i accidentat per a que hi puguin passar carros.  Vaja, que un camí de bast en principi no té roderes (de carro, actualment de motos i quads potser sí) i és més petit que el que anomenem camí de carros, que en comparació seria més ample i transitable. Entenc que per un camí de bast només hi poden passar bèsties en renglera, doncs altrament ja hi passaria un carro. En canvi, arribo a la conclusió que és una mica més accessible i transitable que un camí de cabres, que com indica el seu nom només és apte per aquests animals. Els camins de bast eren empedrats només en els trams amb forts pendents o en aquells que es tornaven intransitables quan plovia. Trobareu una explicació que crec molt encertada de que són i com van sorgir els camins de bast: aquí. Durant l’Imperi Romà un camí de bast s’anomenava actus. Els romans van definir també una unitat de mesura de distància anomenada actus que era aproximadament la longitud del solc que podien llaurar dos bous fent camí (actus) sense haver de reposar. Aquesta mesura era habitual en l’urbanisme de les ciutats romanes, on les dimensions de les illes de  cases, etc. acostumaven a ser d’un número enter d’actus. Per exemple, l’usaren a L’Empúries romana. L’actus romà equival a 120 peus romans, i cada peu romà equival a 29,57cm. Els peus romans eren una mica més petits que els peus anglosaxons actuals, que són de 30,48cm. La raça humana creix! Amb les dades anteriors podeu calcular que 1 actus equival aproximadament a 35,5m. Si voleu saber-ne més en aquest pdf trobareu molta informació sobre les unitats de mesura a les civilitzacions antigues (en castellà). Sinònims:camí de ferradura, camí d’animal, camí de muntanya, camí de sirga (quan discorre per la vora d’un riu i es destina a fer navegar una embarcació arrossegant-la mitjançant un corda).
  • camí de bast

    camí de bast

    camí de bast a Cornudella de Montsant

    camí de bast a Cornudella de Montsant

camí de bast

camí de bast pujant al cim de la Trona (Serralada Litoral)

  • Animal de bast: bèstia de càrrega. Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega. Poden ser animals de bast els cavalls, els ases, les someres, els matxos, les mules, els bous i les vaques. Ab bestia sia de sella o de bast… , Ordin. Palat. 263. Los traginers que menavan… llargas rengleras d’animals de bast, Genís Julita 5. Sinònims: atzembla, averia haveria, bístia (antic i dialectal). És molt curiós que tant averia sense h, no la confongueu amb avaria, i haveria amb h siguin sinònims. Tots dos provenen del verb haver (tenir) perquè abans tenir un animal de bast volia dir ser ric.

    bístia de bast

    bístia de bast (la de la dreta, eh!)

Expressions:

  • Es bast te roda!: ho diuen a un qui comença a parlar incongruentment, per advertir-lo que està en perill de caure en una situació poc airosa (Menorca).
  • Treure’s es bast a coces: alliberar-se d’una cosa molesta, per mitjans violents o contraris a la voluntat d’altri (Mallorca)
  • Posa-hi es bast! : quan un diu que certa cosa no li basta, el qui el n’ha proveït o no li’n vol donar més, diu: Idò, posa-hi es bast (Palma, Menorca).
  • Esser com els ases d’Artà, que en veure es bast ja suen (Mallorca) o Encara no veu es bast, i ja sua (Menorca): esser molt malfeiner, no voler fer gens de feina.

Dites:

  • A qui no vol sella, Déu li dóna bast: ho diuen per significar que el qui no es resigna sofreix més tribulació (Pla de Bages, Vallès, Camp de Tarragona).
  • Segons l’ase, lo bast (Rosselló).
  • No és tan dolent s’ase que no meresca un bast nou: ho diu algú quan li proposen de casar-se amb una persona viuda (Mallorca)
  • A burro regalat, no li miris lo bast (Manresa). Entenc que aquesta és equivalent a la castellana: ‘A cavallo regalado no le mires el dentado’.

Sinònims: albarda, albardà (dialectal), bastet (és el bast que posen a la bèstia per llaurar), xalma (coixí o pell posat a a tall de bast). I els arreus de la bístia en general: guarniments, guarnició, arnès, moralles.

2. Pell ovina d’un animal de menys d’un any que ha mort de malaltia o d’accident. Hi ha races d’ovelles que tenen la llana basta, com aquesta blanca mallorquina:

ovella blanca mallorquina amb llana basta.

ovella blanca mallorquina amb llana basta.

Etimologia: No hi ha acord entre els diccionaris. L’Alcover Moll diu: del llatí vulgar *bastum, ‘sella de càrrega’ (sobre l’origen del nom llatí, cfr. Wartburg FEW, i, 280). I en canvi l’Enc. Cat. indica: primera datació 1288; d’origen incert, possiblement preromà, potser indoeuropeu. Però després si mireu l’etimologia del verb bastar de la mateixa Enc. Cat. diu: s. XIV; segurament del llatí vulgr *bastare, resultat d’una contracció del grec antic bastádzō ‘portar un pes’, d’on en romànic el sentit de ‘suportar, resistir, donar de si’. A mi em costa de creure que bast no tingui el mateix origen donada la coincidència del significat bastare ‘portar un pes’ amb l’objectiu del bast a la bèstia de càrrega.

__________________________________________________________________________

BAST, -A adj.

1. Abastat, proveït amb suficiència. L’aventurer va emprendre el viatge al desert ben bast de tot el que li calia; E la vostra misericordia me fa bast dels béns temporals, Llull Cont. 96, 29. Aquells casals qui son basts de totes coses, Muntaner Cròn., c. 209. Les grans messions que… ha conuengudes fer per tenir basta la ciutat de forment, doc. a. 1403 (arx. mun. de Barc.).

2. Grosser, mancat de refinament, finor, delicadesa o poliment; Els setrills… de fanch bast, de color fosch, Martínez Folkl. i, 26. És un peix que té la carn molt basta. D‘una superfície que no resulta suau al tacte se’n diu que és basta (no polida).  També es pot aplicar a un teixit (poc delicat), als traços d’un dibuix (grossers), a una eina poc elaborada o a persones (mancades de refinament en les maneres).

En general les superfícies dels materials poder ser bastes o fines, sent els dos conceptes antònims. Bast i fi també es contraposen en l’àmbit de la  fusteria i en el de la informàtica:

  • gra bast i gra fi:
    • En fusteria el gra és la dimensió dels elements que constitueixen la fusta. Per exemple: el pollancre té un gra bast, i en canvi el boix té un gra fi.
    • En arquitectura de computadors trobem els conceptes de: paral·lelisme de gra bast (coarse-grained parallelism) i paral·lelisme de gra fi (fine-grained parallelism). El paral·lelisme de gra bast es refereix al fet d’usar un sistema mutiprocessador on cada processador executa una subtasca que s’encarrega de fer una part de la tasca total. Els processadors usen memòria compartida i se sincronitzen entre ells per tal d’aconseguir el resultat final més ràpidament del que es podria aconseguir amb un únic processador. Per tal que això surti a compte cal que el problema a resoldre es pugui dividir en subtasques grans amb poques o cap dependència entre elles, de manera que es puguin executar en paral·lel sense haver-se d’esperar les unes a les altres. Aquest tipus de paral·lelisme és el més simple però en molts casos pot no ser suficient. El paral·lelisme de gra fi va més enllà i intenta executar en paral·lel parts d’una tasca que el programador no havia ni pensat que es poguessin paral·lelitzar. La responsabilitat d’analitzar el codi i paral·lelitzar-lo quan sigui possible recau en el compilador, que generarà el codi màquina adequat per a cadascun dels processadors de manera transparent per al programador. Si en voleu aprendre més: Fine-Grained and Coarse-Grained Parallelism.
    • Pedra d’esmolar de gra bast: En el cas de ferro o acers tous, és a dir, aquells que una llima convencional pot marcar quan actua sobre ells, l’esmolat pot ser realitzat amb una llima o amb una pedra d’esmolar de gra bast.

Sinònims: grosser, tosc, ordinari, rústec, rude, descortès, barroer, groller, grofollut.

Etimologia: Primera referència  al 1653; de la base antiga bast ‘ben proveït, gruixut’, com a derivat postverbal del verb bastar ‘proveir suficientment’.

__________________________________________________________________________

BASTET m.

1. Bast que posen a les bèsties per a llaurar. És una espècie de sella de fusta molt petita, amb el davall encoixinat, que posen damunt l’esquena de la bístia que ha d’estirar i serveix per sostenir la sofra i evitar fer mal a l’esquena de l’animal. Penjats en estaques…, collars, cadenes, bastets i tota mena d’arreus per al rossam, Víctor Català, Ombr. 26. Sinònims: selló, selletó. Vegeu: arreu de tir.

El bastet és la peça més clara que a la foto cobreix l'esquena del cavall

2. Gansola estreta. És una corretja de cuiro o sola que va posada d’una banda a l’altra de la boca de l’esclop perquè la coberta no faci mal al peu (Solsona, St. Llorenç de M.). Sinònims: gansola.

Esclops amb bastet

3. Bocinet de cuiro que posen a cada orella de les estisores de tondre, perquè no facin mal a les mans del qui xolla el bestiar (la Pobla de Segur).

Estisores de tondre (o xollar, o esquilar) ovelles

Etimologia: derivat de bast.

__________________________________________________________________________

BASTER,-ERA m. i f.

1. Persona que té per ofici fer, adobar o vendre basts, selles i d’altres arreus i guarniments per a les haveries. Ab molsa de basters o ab drap la lligareu, Agustí Secr. 66. Sinònims: albarder, arneser, guarnimenter, guarnicioner, seller, selleter, moraller, talabarderDetalls històrics sobre el gremi dels basters. Vegeu també baster. L’ofici de baster pràcticament ha desaparegut a Catalunya perquè cada cop hi ha menys bèsties de càrrega i més tractors. Per poder aprendre tot el referent a aquest ofici en extinció sembla que cal anar al Museu del Traginer d’Igualada. El de traginer era l’ofici dels qui transportaven mercaderies fent ús dels animals de bast. Un petit conte amb un baster de protagonista: L’albarder de Cocentaina. I un vídeo on un baster explica i mostra el seu ofici (en castellà):

Etimologia: derivat de bast.

__________________________________________________________________________

BASTERIA f.

1. Ofici de baster. Va dedicar tota la seva vida a la basteria. Sinònims: fer de baster.

2. Obrador de baster. Porta el bast a reparar a la basteria. Sinònims: cal baster.

3. Botiga o comerç on es venen els arreus que fan els basters. La basteria del poble va tancar ja fa temps. Sinònims: cal baster.

Etimologia: derivat de baster. Vegeu basteria per entendre la formació i legitimitat d’aquest mot.

__________________________________________________________________________

EMBASTAR v. tr.

Posar el bast o l’albarda (a una haveria,  que és un animal de càrrega). Embastaren una egua. Leuà’s Abraham de nit e embastà son ase e pres son fill Isaach, Serra Gèn. 26.

Etimologia: verb derivat de bast amb el prefix en- que s’assimila en em- davant de b. Aquest prefix prové del llatí in-  ‘en, dins’ , i en verbs parasintètics com el que ens ocupa té un valor de  ‘atribució o direcció’; en aquest cas jo entenc que d’atribució ja que embastar significa: posar el bast.

__________________________________________________________________________

DESBASTAR v. tr.

Treure el bast (a una bèstia). És l’operació inversa a embastar.

Etimologia: derivat de bast amb el prefix des- del llatí dis– que indica ‘separació’ i de ‘contrari a’.

Advertisements

4 Respostes

  1. Heu llegit L’església del mar de l’Ildefonso Falcones? Els bastaixos eren els portadors de les pedres que servirien per a la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, les duien sobre l’esquena i lligades amb unes cintes de cuir que se les passaven pel front, talment com un animal de bast. També transportaven mercaderies des dels vaixells que atracaven al port de Barcelona cap a la ciutat.
    Lectura més que recomanable!

    Embastar: pels sastres i les modistes, fer puntades llargues per a marcar el que s’haurà de cosir després. Se sol embastar per fer la primera emprova.

    • Hola Núria! Si, he llegit L’església del Mar i es pot dir que si s’hagués de triar una paraula que identifiqui el llibre aquesta seria clarament bastaix! Tenia el mot a la llista pero ha passat com amb la gamba, que l’article ja era prou llarg només amb bast i vaig pensar que ja em dedicaria un altre dia als seus derivats!
      Hi incloure els teus comentaris sempre adients, que agraeixo molt! Gràcies!

  2. […] indicar que un camí fressat a diferència d’un camí de bast, que apareix al post del mot bast, mai no és o ha estat empedrat. Un camí fressat és precisament aquell que queda marcat només […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: